Sharm al-Sheikh, la ciutat gens sostenible que acollirà la cimera del clima

Sharm al-Sheikh és la joia de la corona turística d’Egipte. Sobretot des que el 2019 les autoritats van construir un mur al voltant de la ciutat costanera. A l’ampli desert que domina la península del Sinaí, Estat Islàmic s’hi ha fet fort durant els últims anys. La violència va convertir l’urbs egípcia en una localitat fantasma el 2015 quan el grup terrorista va reivindicar la demolició d’un avió rus que va acabar amb les vides de les 225 persones a bord. Sense el turisme, la comunitat autòctona, en la seva gran majoria beduïna, perdia la seva forma de vida. 

Per això, es va construir un mur, que «recorda el de Palestina», com diuen alguns ciutadans. Són 36 quilòmetres de ciment i filferro. Només quatre accessos estrictament vigilats obren les portes del paradís als milers de turistes que Sharm al-Sheikh ha recuperat. El petit aeroport de la ciutat aïllada a la vora del mar Roig rebrà desenes, per no dir centenars, de vols en tot just un parell de setmanes. Els experts posen en dubte que les decisions que es prenguin durant aquells dies puguin neutralitzar totes aquestes emissions de carboni llançades a l’atmosfera només perquè la trobada se celebri. 

Construcció a contrarellotge

Notícies relacionades

Llarga vida a l’OTAN

Reconèixer Palestina

A més, fa setmanes que les autoritats egípcies treballen a contrarellotge en la localitat de tot just 42 quilòmetres quadrats per fer-la sostenible, tot i que el camí per aconseguir-ho no ho hagi sigut. Sharm al-Sheikh està com nova. Carreteres per estrenar, autopistes ampliades en ple desert, passarel·les lluents, un nou centre comercial i panells solars acabats d’instal·lar són només algunes de les novetats construïdes des del juny. En un país amb el 30% de la seva població vivint sota el llindar de la pobresa, han sigut invertits més de 650 milions de dòlars en el desenvolupament de la ciutat per a la conferència, segons va informar el governador de Sinaí del Sud, la província a la qual pertany Sharm al-Sheikh.

La paradoxa d’acollir un debat sobre la crisi climàtica en un lloc com aquest no s’acaba aquí. Més enllà del turisme de masses que sol acollir Sharm al-Sheikh, el paratge natural marítim inclou centenars de piscines artificials. Per tenir aquest luxe en ple desert àrid, és habitual l’ús de dessalinitzadores. Aquestes provoquen «un elevat consum d’energia» i, per tant, «un enorme impacte ecològic», segons afirma un estudi de l’Institut Delft per a l’Educació sobre l’Aigua. Tot i que aquestes cimeres aconsegueixen posar l’emergència climàtica a l’agenda pública, les contradiccions que les envolten van en augment. Almenys, a Sharm al-Sheikh, els líders mundials les podran pensar en remull.