Tardor calenta a França

El Govern de Macron supera mocions de censura de l’esquerra i la ultradreta

  • Fins a tres mocions van ser presentades en resposta a l’aprovació dels pressupostos sense una votació parlamentària

  • La situació a les gasolineres millora de manera considerable, tot i que el president i la primera ministra acusen el desgast d’una tardor calenta

El Govern de Macron supera mocions de censura de l’esquerra i la ultradreta

EFE

4
Es llegeix en minuts
Enric Bonet

Final d’estat de gràcia per al Govern francès comandat per la primera ministra Élisabeth Borne. L’Executiu centrista es va enfrontar aquest dilluns a tres mocions de censura a l’Assemblea Nacional. Cap tenia pràcticament cap possibilitat de prosperar en un Parlament en què l’oposició resulta majoritària en nombre d’escons, però està dividida en pols ideològics oposats. 

«La censura no només pot ser una postura, fa falta assumir-ne les conseqüències. Hem de recordar quina seria la majoria alternativa. […] El RN i la NUPES no m’imagino ni un segon com podrien governar juntes», va retreure Borne a la dividida oposició. Aquestes mocions de censura –presentades per la coalició d’esquerres NUPES (dues d’elles) i la tercera per l’ultradretà Reagrupament Nacional (RN)– van ser la resposta a l’aprovació la setmana passada dels pressupostos del 2023 i el de la seguretat social a través del polèmic article 49.3. Cosa que va permetre adoptar-los sense un vot parlamentari. 

La moció de l’esquerra va rebre 239 vots a favor i la de l’extrema dreta, 90. La votació de la tercera estava prevista per a dilluns a la nit. Totes es van quedar lluny del llindar mínim de 289 per assolir la majoria absoluta. El president Emmanuel Macron ja havia advertit a finals de setembre que, si una moció de censura prospera, dissoldrà immediatament l’Assemblea i convocarà eleccions legislatives anticipades.

Govern en minoria, oposició dividida

Govern en minoria, oposició dividida«El 49.3 és l’arma dels febles, d’aquells que tenen pocs arguments», va assegurar la diputada ecologista Cyrielle Chatelain, que va presentar una de les mocions de censura de la NUPES. Composta per la França Insubmisa, el Partit Socialista, els verds i els comunistes, aquesta aliança progressista és la principal força d’oposició al Parlament, amb 151 escons. Aquests pressupostos representen «el cap de gòndola del liberalisme econòmic i de la inacció climàtica», va afegir la cap de grup dels verds.

Tot i que inclouen ajudes d’un total de 16.000 milions d’euros per fer front a la crisi energètica, els comptes de l’any que ve representen un retorn al camí ideològic del passat al prioritzar les baixades d’impostos i suprimir la major part inversions especials per reactivar l’economia després de la pandèmia de la covid-19. Amb l’adopció final a través de decretàs governamental, no inclouen un impost especial als «superdividends» de les empreses que havia aprovat l’Assemblea després d’una esmena presentada per un diputat centrista. Gràcies a l’article 49.3, els del 2023 seran uns pressupostos fets a mida per a Macron.

Malgrat haver perdut la majoria absoluta al Parlament en les legislativa de juny, el president va apostar per governar en minoria. Després d’un estiu en què el macronisme va aconseguir aprovar lleis clau a través d’acords amb Els Republicans (LR, afins al PP a França), les posicions es van endurir amb l’arribada de la tardor. El macronisme va apostar pel rodet parlamentari del 49.3 davant una dreta republicana més exigent i una oposició capaç d’aprovar nombroses esmenes als pressupostos, considerades com un revés parlamentari per a l’Executiu.

«No semblen haver entès el missatge»

«No semblen haver entès el missatge»«El 19 de juny (segona volta de les legislatives), el president de la República hauria d’haver entès el missatge i demostrar una humilitat més gran. Però ni ell ni la majoria governamental no semblen haver entès el missatge», va criticar la ultradretana Marine Le Pen, la moció de censura de la qual no va rebre el suport de cap altre grup. En canvi, els 89 diputats del RN sí que van recolzar la presentada per la NUPES.

Els representants de LR, així com els d’un grup de regionalistes (de Còrsega, Bretanya, etc), es van oposar als tres vots de censura. «La nostra responsabilitat és no provocar la inestabilitat política que paralitzaria el país en un moment en què els francesos s’enfronten a la inflació», va dir Olivier Marleix, president del grup parlamentari de la dreta republicana. 

Notícies relacionades

«Si volem evitar aquesta ruleta russa a l’Assemblea Nacional, fa falta canviar de manera de governar», va advertir el regionalista Bertrand Pancher. Quatre mesos després de les legislatives, l’Executiu de Borne ja s’ha enfrontat a quatre mocions de censura. Pot continuar governant en minoria gràcies al model presidencialista de la Cinquena República, en la qual el poder executiu té un pes preponderant sobre el legislatiu. 

Tanmateix, aquest estil de govern no agrada gaire als francesos. Segons els últims sondejos, la primera ministra ha perdut cinc punts de popularitat l’últim mes (38%) i el president, tres (35%). Tots dos acusen el desgast d’unes primeres setmanes de tardor marcades per la vaga a les refineries de combustible. Després d’haver obligat a treballar una part dels vaguistes, la situació va millorar de manera considerable a les gasolineres. Aquest dilluns només hi havia problemes de penúries en un 10%, tot i que els treballadors de dues refineries continuen en vaga. Sens dubte, un alleujament per a un Govern de Macron en dificultats al Parlament.