Erdogan i Putin, una bona relació per interès

Després n’hi hauria més. Putin, entre rialles, li va ensenyar a Erdogan els seus nous avions de combat i allà, al mig de l’aeroport de Sotxi, al sud de Rússia, tots dos van anar a comprar uns gelats. Per combatre la calor, és clar. «Pagaràs el meu, ¿oi?», va preguntar Erdogan rient. «És clar, per descomptat. ¿Com podria d’altra manera? Ets el meu convidat», va contestar Putin.

L’escena va passar en una de les múltiples trobades entre els dos presidents, això sí, en un altre món, el 2019. En aquell temps, Erdogan i Putin gaudien d’una excel·lent relació, sobretot després de fer les paus per la demolició turca d’un caça rus a la frontera turca amb Síria i l’intent de cop d’Estat a Turquia del 2016.

Tres anys després, però, tot canviaria. Rússia va començar el febrer del 2022 la invasió d’Ucraïna, després de la qual començaria una altra guerra, aquesta comercial i econòmica, contra els països de l’OTAN, de la qual Turquia és membre des del 1952.

Rússia perdria el contacte amb tots els països membres de l’aliança transatlàntica. Excepte un. «Des de la invasió de Rússia a Ucraïna, la relació entre Putin i Erdogan s’ha aprofundit. És un fet, tot i que jo no catalogaria la seva relació com una associació estratègica. Més aviat seria un matrimoni d’interès temporal que ha sigut creat per un cúmul d’interessos comuns», explica l’analista turc Kerim Has, expert en les relacions entre Ankara i Moscou.

Aquest estiu, Putin i Erdogan s’han trobat tres vegades cara a cara, i s’han trucat una infinitat d’ocasions més. Rússia considera Turquia com l’única mediadora amb Ucraïna i Occident, i ha sigut a Istanbul on s’han aconseguit els pocs acords durant el conflicte entre els governs de Moscou i Kíiv. ¿Per què, Turquia, país membre del bloc occidental, s’acosta a Rússia en el seu moment més feble? La resposta és en els diners.

L’últim amic

L’últim amicTurquia és un salconduit útil per a Moscou. Istanbul és el gran hub comercial i de transport que necessita Rússia en aquests moments en els quals molts països del seu voltant prefereixen no tractar amb el Govern rus. En aquests moments, escriu Marc Pierini, expert del think tank Carnegie Europe, «la política del Kremlin és extremadament pragmàtica: sabent que els aliats de Turquia de l’OTAN volen mantenir Ankara, l’objectiu de Putin és acostar Erdogan més i més a Rússia a través d’operacions en el camp de la defensa, l’energia, el comerç i les finances».

Per exemple, l’acord turc amb Rosatom per la central nuclear d’Akkuyu –una planta al sud de Turquia que està sent construïda per Rússia a través de contractes multimilionaris a constructores turques– és, segons Pierini, «una manera no tan secreta perquè Rússia implementi un acord industrial molt difícil amb Turquia i eviti sancions sobre equips crítics». En l’actualitat, molt equipament tècnic –militar, mèdic, transport, etc.– no està arribant a Rússia per les sancions imposades per Occident; i Moscou no en produeix prou per autoproveir-se.

Per a Erdogan, la situació és també límit. «Turquia està patint enormement amb la crisi inflacionària, i Erdogan necessita mostrar que pot solucionar els problemes del país abans de les eleccions de la primavera. Són sobretot dues qüestions: aconseguir diners frescos per a l’economia i solucionar el problema dels refugiats a Turquia. Rússia és present en els dos temes», explica Has. 

’Una aposta arriscada’

A Síria, Rússia és el principal soci del president sirià, Bashar al-Assad. Turquia necessita la llum verda de Moscou per dur a terme els seus plans a Síria; i necessita, a més, que Putin impedeixi que Al-Assad reprengui la guerra, cosa que podria portar més refugiats cap a la península d’Anatòlia.

Així, segons Has, Erdogan està fent una aposta. I una que és perillosa: atraure els diners russos pot ajudar l’economia turca a curt termini, però també pot costar-li a Turquia la imposició de sancions secundàries des dels EUA i Europa. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

«És molt arriscat. Veurem tensions en les relacions entre Turquia i Occident segur, perquè ara mateix Turquia ajuda les necessitats econòmiques de Moscou. Però els polítics europeus saben que si l’economia turca col·lapsa, la de la UE també sortirà perjudicada», explica Has. El banc més important de Turquia, per exemple, és propietat majoritària de l’espanyol BBVA.

«Per això crec que la UE esperarà a veure el resultat de les eleccions turques, si Erdogan es queda en el poder –continua l’analista. Llavors pot ser que imposin sancions secundàries. Però si ho fan abans, això ajudarà Erdogan, que podrà culpar Europa de la situació econòmica turca. És tot un dilema». Fins aleshores, ’business as usual’: tot continua igual.