La fugida de desertors russos obre una altra fissura a la UE

«La decisió de convocar l’esmentada reunió ràpidament demostra la serietat que ens prenem els actuals esdeveniments a Rússia i Ucraïna i el nostre compromís de coordinar una resposta eficaç», ha anunciat en un breu comunicat la presidència de la UE sense precisar ni l’agenda ni possibles resultats de la trobada. Segons fonts diplomàtiques, tots els temes seran sobre la taula: des de la nova ronda de sancions que prepara la Comissió Europea, fins a la reiterada amenaça nuclear de Putin i la possible arribada de refugiats russos a la UE.

Cinc països de la UE –les repúbliques bàltiques, Polònia o la República Txeca– ja han anticipat que no obriran les seves portes als russos que fugin de la mobilització militar. «Comprenc que els russos fugin de les decisions cada vegada més desesperades preses per Putin, però aquells que fugen del seu país perquè no volen complir amb el deure que els imposa el seu propi Estat no compleixen els criteris per rebre un visat humanitari», explicava aquest dijous Jan Lipavski, ministre d’Exteriors de la República Txeca, el primer país que va prohibir l’expedició de visats turístics als russos després de la invasió. 

Finlàndia, per la seva banda, continua mantenint les seves portes obertes –comparteix 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia i onze passos fronterers– i les arribades diàries de ciutadans russos s’han duplicat des de l’anunci de la mobilització de reservistes. «Els desertors poden tenir un temor fundat de persecució o un risc real de dany greu i podrien tenir dret a la protecció internacional. Les sol·licituds han d’avaluar-se cas per cas», ha recordat aquest divendres l’agència europea d’asil que prepara ja «directrius específiques» per als estats membre.

Sancions més dures

Sobre la taula dels Vint-i-set la setmana vinent també hi haurà la nova ronda de sancions contra Rússia anunciada per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. L’Executiu comunitari ja ha posat en marxa les converses amb els estats membre –continuaran el cap de setmana– per dissenyar la nova proposta que podria presentar la setmana vinent i que inclourà restriccions a l’exportació de tecnologia civil. Cinc països –Estònia, Letònia, Lituània, Polònia i Irlanda– exigeixen a Brussel·les mà dura i plantegen una llarga llista de prohibicions, no només a l’exportació de productes com telèfons mòbils intel·ligents, ordinadors, aparells de ràdio, làsers o sistemes de ciberseguretat. 

Notícies relacionades

Preocupació internacional per la mobilització militar de Putin a Rússia

L’arribada de russos a Finlàndia augmenta un 57% després de l’anunci de Putin de mobilització

Aquests cinc països proposen ampliar les entitats bancàries expulsades del sistema de comunicació de pagaments Swift per incloure Gazprombank (intermediari en els pagaments de gas), Alfa Bank, Tinkoff Bank i Rosbank. També plantegen prohibir la importació de diamants procedents o processats a Rússia –una cosa a què s’han resistit fins ara països com Bèlgica– així com la venda de béns immobiliaris a la UE a ciutadans i empreses russes llevat que tinguin permís de residència o establiment.

A més, plantegen ampliar la prohibició d’entrada en port europeu als barcos llogats, contractats o operats per qualsevol individu o empresa russa; impedir que empreses europees ofereixin qualsevol tipus de servei d’assegurances al govern rus; prohibir l’ús de la tecnologia antivirus desenvolupada per Kaspersky Lab així com noves limitacions en matèria de cooperació nuclear i precisions en matèria energètica.