Assemblea General

António Guterres alerta l’ONU de la bretxa nord-sud i demana reformes «profundes»

  • Torna el focus a la crisi de fertilitzants i a la guerra i a problemes estructurals com el sistema financer global

  • Diu que «un torrent de crisis es retroalimenten» i avisa: «l’agitació social és inevitable, el conflicte no serà lluny»

António Guterres alerta l’ONU de la bretxa nord-sud i demana reformes «profundes»

Europa Press

5
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

António Guterres, el secretari general de les Nacions Unides, ha volgut obrir amb un missatge d’esperança el seu discurs aquest dimarts davant l’Assemblea General per la iniciativa que està permetent exportar gra des d’Ucraïna a través del mar negre enmig de la guerra oberta per Rússia. No obstant, el retrat del món que el portuguès ha traçat en aquesta intervenció, que representa el tret de sortida al debat plenari anual de l’organisme, col·loca al món davant un mirall que torna una fosca imatge de crisis, desastres, injustícies i perills, profundament interconnectats, que no deixen massa espai per a l’optimisme.

Guterres ha assegurat que vivim «encallats en una disfunció global colossal». Bona part del seu focus ha estat en la creixent i cada vegada més aguditzada bretxa entre el nord i el sud, i en les divergències entre països desenvolupats i en desenvolupament, «entre els privilegiats i la resta».

Aquesta discrepància, ha dit, «està en l’arrel de les tensions geopolítiques i la desconfiança que enverinen totes les àrees de cooperació, de vacunes a sancions i comerç». I ha advertit que es viu un «torrent de crisis que s’estan retroalimentant» que hauria de fer saltar les alarmes. «L’agitació social és inevitable, el conflicte no serà lluny», ha dit el lusità, que ha assegurat que «el nostre món està en perill, i paralitzat».

L’impacte de la guerra

Guterres vaticina «un hivern de descontentament global en l’horitzó» i un dels problemes immediats que el món ha d’afrontar és la crisi global de fertilitzants, agreujada com a conseqüència de la guerra a Ucraïna, les traves per a l’exportació d’aquests fertilitzants o components com l’amoníac des de Rússia o Bielorússia i l’augment dels preus energètics que disparen el cost de la producció.

«Aquest any el món té prou menjar, el problema és la distribució, però si no estabilitza el mercat de fertilitzant el problema de l’any que ve pot ser el mateix subministrament d’aliments», ha destacat Guterres, que ha demanat que s’eliminin tots els obstacles per a l’exportació.

La bretxa

Per al secretari general de l’ONU, no obstant, les tensions geopolítiques creixents i crisis que s’estan combinant i interconnectant, des de l’impacte de guerra i canvi climàtic a les pressions inflacionàries, la injustícia estructural del sistema financer global o el retrocés en la lluita per drets i llibertats o per les metes més bàsiques dels Objectius de Desenvolupament Sostenible com eliminar pobresa i fam i assegurar l’educació, obliguen accions conjuntes i decidides.

Part del seu focus ha estat en la «funesta situació financera de països en desenvolupament i el destí dels objectius de desenvolupament sostenible». «94 països, 1.600 milions de persones, moltes a l’Àfrica, enfronten la tempesta perfecta», ha dit, enumerant els «efectes econòmics i socials de la pandèmia, desorbitats preus d’aliments i energia, les càrregues de deute, la inflació en espiral i la falta d’accés a finançament».

Crisi climàtica

També aquest focus als països en desenvolupament ha aparegut en el discurs de Guterres al referir-se a la crisi climàtica. «Ha de ser la primera prioritat de cada govern i organització multilateral però s’està deixant en segon pla», ha denunciat, apressant a «acabar la guerra suïcida contra la naturalesa».

El portuguès ha assegurat, a més, que aquesta crisi «és un cas de manual sobre injustícia moral i econòmica». Ha recordat que «el G-20 és responsable del 80% de l’emissions de gasos amb efecte hivernacle». I ha cridat tots els països desenvolupats a taxar els beneficis de les companyies de combustibles fòssils, i redirigir el recaptat a països que pateixen pèrdues i danys per la crisi climàtica i a les persones que tenen dificultats per afrontar els preus creixents d’aliments i energia.

No és l’única mesura específica que ha proposat Guterres. I ha fet també una crida directa a una «profunda reforma estructural» del sistema financer global, que ha denunciat sense embuts. «Va ser creat pels països rics per servir els seus interessos. Amplia i atrinxera les desigualtats», ha dit.

Ha sol·licitat, així mateix, que es creï un fons d’estímul dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, liderat per G-20, perquè els països en desenvolupament tinguin més i més fàcil accés a finançament, alleugeriment de deute, expansió de liquiditat i fons especialitzats. «Més gent és pobra. Més gent passa gana. A més a la gent se li nega atenció mèdica i educació. La igualtat de gènere retrocedeix i les vides de les dones empitjoren, de la pobresa a les opcions sobre salut sexual i reproductiva i la seva seguretat personal», ha denunciat.

Tensions geopolítiques i tecnologia

A més de la guerra a Ucraïna, el «soroll de sabres nuclears i amenaces a plantes nuclears que sumen a la inestabilitat global», Guterres ha mirat també altres tensions geopolítiques. Ha lamentat que l’acord amb l’Iran per frenar el seu programa nuclear militar continua sent «esquiu». I ha girat la mirada a llocs com l’Afganistan, el Congo, el Sahel, Etiòpia, Haití, Líbia, l’Iraq, Israel i Palestina, Birmània, Síria...

El secretari general de l’ONU també ha tingut en el seu discurs espai per alertar sobre la «falta de salvaguardes al voltant de prometedores noves tecnologies» i la «falta d’una arquitectura global per lidiar» amb el que ha definit com un «bosc de banderes vermelles» en aquest món tecnològic.

Notícies relacionades

Ha denunciat, per exemple, que «les plataformes de xarxes socials basades en un model de negoci que monetitza la fúria, la ràbia, i la negativitat estan causant un dany incalculable a comunitats i societats». Ha assegurat que «proliferen el discurs de l’odi, la desinformació i l’abús, que posa especialment a la diana dones i grups vulnerables». Ha criticat que «les nostres dades es compren i venen per influenciar en el nostre comportament, mentre el programari espia i la vigilància es descontrolen, tot sense consideració per la privacitat». Ha alertat que «la intel·ligència artificial està posant en risc la integració dels sistemes d’informació, els mitjans i la mateixa democràcia» i que la «computació quàntica podria destruir la ciberseguretat i elevar els riscos d’errors de funcionament en sistemes complexos».

Guterres ha volgut tancar, com havia obert, amb un missatge mirant «fràgils brots d’esperança», des de per accions de joves, activistes o dones fins per les de la societat civil o la ciència. I ha apressat a «treballar junts, com una coalició del món, com a nacions unides». Però l’estela que quedava de la seva intervenció era, com les realitats de què ha parlat, un aire poc esperançador.