Macron impulsa una refundació a mig gas del seu partit

¿Un simple canvi cosmètic o un nou impuls a un partit que no ha aconseguit implantar-se? El partit del president francès, Emmanuel Macron, ha oficialitzat aquest dissabte a la nit el seu nou bateig com a Renaissance (Renaixement). El nom nou de la formació del dirigent centrista va ser el principal anunci del congrés nacional celebrat aquest dissabte al Louvre, a París, on els militants també van votar els estatuts i els dirigents de la nova formació. Amb aquest rentat de cara, Macron pretén donar un nou impuls a una República en Marxa, que va resultar ser una closca buida els últims cinc anys, sense debats interns i en què gairebé totes les decisions eren preses des de l’Elisi.

Tot i que va ser reelegit a l’abril com a cap d’Estat i el seu partit disposa d’una majoria relativa a l’Assemblea Nacional, només compta amb un president d’un govern regional i un grapat d’alcaldes en ciutats de més de 100.000 habitants. Davant aquesta falta d’implantació territorial i de claredat ideològica, Macron vol perennizar el macronisme més enllà de la seva figura i controlar el seu procés de successió, ja que no es podrà presentar en les presidencials del 2027. La Constitució impedeix que un president encadeni més de dos mandats.

L’eurodiputat Séjourné, al capdavant del partit

L’eurodiputat Séjourné, al capdavant del partitEl 10 d’abril, durant la nit electoral de la primera volta de les presidencials, el dirigent centrista va demanar «a tots els que des de fa sis anys i fins ara, es comprometin per treballar junts i així transcendir les seves diferències per unir-se en un gran moviment polític». Però aquesta crida per constituir una casa gran del macronisme va tenir una acollida mesurada entre els seus acòlits.

La nova formació Renaixement bàsicament és una continuació i només s’hi afegeixen dos micropartits: el conservador Agir i Territoris de progrés, liderat per un exdirigent socialista i actual ministre de Treball, Olivier Dussopt. En canvi, no s’han sumat al nou partit el MoDem del centrista François Bayrou i Horitzons de l’ex primer ministre Édouard Philippe, actualment un dels dirigents més populars entre els francesos i considerat com el favorit a succeir Macron al capdavant d’aquest espai de centre o centredreta.

«Necessitem un partit sòlid, implantat i estructurat (...). Renaixement serà aquest partit», va assegurar la primera ministra Élisabeth Borne, després de l’anunci dels resultats de la votació en què es va validar el nou nom. També es va escollir com a secretari general del partit l’eurodiputat Stéphane Séjourné. Va sortir designat en una votació en què només hi havia una sola llista, tot un miratge respecte a la promesa inicial del macronisme de regenerar la política. A França, els que porten les regnes d’una organització política no es corresponen amb els líders del mateix espai. De fet, Macron només ocuparà la presidència d’honor de la formació.

«Incapaços de definir què és el macronisme»

«Incapaços de definir què és el macronisme»Séjourné, de 37 anys i que entre el 2017 i el 2019 va exercir com a conseller polític a l’Elisi, forma part del cercle més estret dels fidels de Macron. Amb la seva designació, el president es garanteix una forta influència sobre el seu procés de successió. Els principals objectius del nou partit seran «implantar Renaixement al territori i arrelar la ideologia macronista. I més endavant preparar la manera com es designarà el seu successor».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Una de les crítiques habituals contra Macron és la de la seva falta de coherència ideològica. «Fins i tot entre els primers cercles del president reconeixen que són incapaços de definir què és el macronisme», apuntava aquest dissabte el diari progressista ‘Libération’ en el seu editorial. El seu ADN polític va quedar marcat per la bateria de reformes neoliberals (desregulació del mercat laboral, disminució d’impostos als més rics...) aprovada entre el 2017 i el 2020, però després es va desdibuixar amb la pandèmia de la covid i la guerra d’Ucraïna.

A més de Philippe, els noms del ministre d’Economia, Bruno Le Maire, i el de l’Interior, Gérald Darmanin, també sonen com a possibles substituts de Macron per als comicis del 2027. Els tres són exdirigents d’Els Republicans (LR, afins al PP a França). Tot un reflex del gir a la dreta d’un moviment polític impulsat el 2016 per sectors moderats del Partit Socialista.