¿Per què ha guanyat a Xile el rebuig a la nova Constitució?

A mesura que s’acostava el plebiscit, l’ambient social es va anar tensant i van aflorar els discursos bel·ligerants. Al Congrés hi va tenir lloc una insòlita escena d’insults i cops entre parlamentaris i fins i tot el president Boric, el germà del qual va ser agredit per uns desconeguts, va haver de cridar a la calma. Les vigílies de la consulta van elevar el to del llenguatge en l’espai públic i en els mitjans, tombant les tendències demoscòpiques. No és la primera vegada que això passa. El 1988, Pinochet va veure frustrades a les urnes les seves ambicions de perpetuïtat. El ‘no’ va obtenir llavors un 55,99% dels vots, contra el 44% dels xilens que volien la continuïtat de la dictadura. El novembre passat, Boric va derrotar l’ultradretà José Antonio Kast en un context també saturat de veus altisonants i per una diferència de vots molt similar. Les enquestes de cara al referèndum auguraven una victòria del «rebutjo» per un marge més estret, però al final la diferència ha sigut de 24 punts. No ha sigut menor el paper que ha jugat en aquest sentit que un sector del centre i la centreesquerra apostessin per aquesta opció, trencant els històrics blocs de les últimes dècades.

El clima s’ha enrarit respecte al 2020, quan un 78% dels xilens van aprovar canviar la Carta Magna i van donar majoria a l’esquerra i al centreesquerra en la convenció que va redactar el text. La dreta no va tenir poder de veto i va concentrar bona part del seu esforç a desacreditar l’Assemblea. Amb el pas dels mesos, la desconfiança sobre els continguts del text van anar creixent al compàs de les fake news. Certes situacions a l’interior de l’Assemblea, com el fals càncer d’un convencional i les provocacions d’una representant de la dreta, pujades de to, van ser reproduïdes constantment en els mitjans per donar una mala imatge del que passava a l’interior de la constituent. El mapa de l’escrutini mostra un ‘no’ rotund transversal, a totes les regions i en 338 dels 346 municipis de Xile. A la capital, Santiago, la diferència ha sigut de 9 punts a favor del rebuig (54,5%).

Tot i que el procés de reforma no es va iniciar sota el seu mandat, el referèndum sobre la nova Constitució es va convertir en un plebiscit sobre el Govern de Boric, que amb prou feines acumula sis mesos al poder. El president era conscient que es jugava gran part del seu capital polític a l’haver fet una forta campanya a favor del ‘sí’. Tanmateix, en la seva gestió també pesen problemes com la creixent inseguretat, la falta d’ordre públic en algunes regions i la crisi migratòria que afecta sobretot el nord del país. I, per descomptat, el problema global de la inflació, que a Xile arriba al 13%, rècord en tres dècades.

Sota els efectes de la multitudinària protesta del 2020, es va fer llavors el que es va dir un «plebiscit d’entrada» a la reforma constitucional: el 79% va recolzar que es fes a través d’una convenció. L’assemblea que va redactar la Carta Magna va tenir un predomini de l’esquerra i un fort enfocament de gènere. La dreta no va tenir poder de veto i va començar una sistemàtica campanya de desprestigi del seu contingut. Les ‘fake news’ auguraven expropiacions, tribunals indígenes, un avortament als nou mesos d’embaràs. Una part de la població les va prendre com a veritat. Un 50% dels xilens ha reconegut saber en rigor poc o res sobre el text en joc. A més, els sectors conservadors es van enfurismar, per exemple, per la participació de l’expresidenta Michelle Bachelet, exalta comissionada de Drets Humans de l’ONU, en la publicitat a favor del ‘sí’.

La redacció de la nova Carta Magna va ser una manera de donar solució a l’esclat social de novembre del 2019. Els enfrontaments d’aquell any als carrers van tenir una clara línia divisòria entre el poble i l’elit que va diluir algunes diferències entre esquerra i dreta. Segons alguns analistes, van tornar a aflorar durant el procés constituent. Altres coneixedors de la realitat interpreten que, així com l’elit econòmica i comunicativa va passar a la defensiva tres anys enrere i va acceptar les condicions d’elaboració d’un altre text fonamental, a partir del 2021 va poder reprendre les seves posicions dominants i influir decididament en el resultat de la consulta.

Una altra interpretació que preval per aquestes hores té a veure amb una recerca de més equilibri d’una banda important de la societat. L’actual Constitució de Pinochet va ser promulgada el 1981 i, malgrat haver sigut sotmesa a algunes reformes, se situa «a la dreta» de les expectatives de molts xilens. Amb la Carta Magna recentment derrotada passava el contrari: conceptes com a «plurinacionalitat» no van semblar trobar consens, entre altres raons, per les constants tergiversacions als que eren sotmesos a les xarxes socials.