Qui són els uigurs, la minoria musulmana aixafada a la Xina

La vasta regió de Xinjiang s’estén a l’oest llunyà de la Xina i representa una sisena part de la seva superfície continental. La seva població de prop de 26 milions de persones és ètnicament diversa, amb uigurs, kazakhs, kirguís i altres grups minoritaris.

Rica regió amb deserts, prades i serralades muntanyoses, Xinjiang limita amb vuit països, inclosos Rússia, l’Afganistan i el Pakistan. Situada en l’antiga Ruta de la Seda, la regió té importants recursos naturals com carbó, petroli i gas, a més de valuosos minerals i metalls.

La regió ha entrat i sortit dels dominis xinesos al llarg dels segles, però va tornar a caure en l’òrbita de Pequín quan el Partit Comunista va llançar un programa militar d’assentament després de prendre el poder el 1949.

Els uigurs són una ètnia majoritàriament musulmana que parlen una llengua turquesa i són culturalment més pròxims a les comunitats de l’Àsia Central que a Pequín. Uns 12 milions viuen a Xinjiang, cosa que representa un 45% de la població. El seu origen cultural s’ubica al sud àrid de la regió. El 1953, els uigurs conformaven un 75% de la població de Xinjiang, segons un cens citat a l’informe de l’ONU. En canvi, l’ètnia xinesa ha passat d’un 7% a un 42%.

Històricament, alguns uigurs s’han oposat al control xinès i promovien la creació d’un país independent conegut com Turquestan Oriental. Denuncien també que Pequín ha limitat les expressions culturals i religioses dels uigurs.

El poder comunista va accentuar les mesures de seguretat a Xinjiang en anys recents en el que presenta com una campanya per combatre el separatisme i l’extremisme islamista. El 2009, enfrontaments violents van causar la mort de 200 persones a la capital regional Urumqi. Una sèrie d’aparents atemptats van tenir lloc en els anys següents, incloent-hi un atac el 2013 a la plaça Tiananmen de Pequín i un atac suïcida a l’estació de tren d’Urumchi el 2014.

Les autoritats van respondre amb una campanya per «colpejar fort» contra el supòsit terrorisme, aixecant punts de control en ciutats de Xinjiang, desplegant batudes en domicilis i prohibint algunes expressions de la fe islàmica. Aquesta campanya s’ha intensificat des del 2017, quan Pequín va advocar per erradicar l’extremisme una vegada per sempre.

Pequín va rebre acusacions d’empresonar un milió d’uigurs i altres minories musulmanes en una xarxa de centres de detenció a Xinjiang.

Activistes i uigurs a l’exili denuncien múltiples abusos en aquests centres, des de tortura, a treballs forçats, passant per esterilització forçosa i adoctrinament polític. L’informe de l’ONU va apuntar indicis «creïbles» de tortura, tractaments mèdics forçats o violència sexual. Però no va etiquetar aquestes accions com a «genocidi», com ha fet els Estats Units o parlaments de països occidentals.

La Xina defineix aquestes acusacions com «la mentida del segle» i insisteix que les seves accions a Xinjiang han ajudat a prevenir l’extremisme i impulsar el desenvolupament.

Segons el poder comunista, la xarxa d’instal·lacions són centres de formació d’inscripció voluntària.