La monarquia britànica torna a cotitzar a la baixa malgrat superar la crisi per Diana

La relació de Diana i Carles va ser viscuda com un conte de fades per la majoria dels britànics. Un conte de fades que després es va convertir en un malson per a la princesa i també per a la casa reial per la separació i posterior divorci de la parella i perquè la premsa i els ciutadans es van posicionar del costat de Lady Di. Van culpar Carles i la relació paral·lela que mantenia amb Camil·la de Cornualla de la infelicitat de la princesa de Gal·les. La mort de Diana va suposar el moment més baix de popularitat de la monarquia britànica i de la reina pel seu silenci inicial mentre el poble plorava als carrers.

Guillem i Caterina

La monarquia britànica va trigar molt temps a recuperar-se d’allò i a ser perdonada per la gent. La seva recuperació es va començar a produir quan els dos fills de Diana, Guillem i Enric, van agafar protagonisme. Primer va ser el casament de Guillem i Kate Middleton el 2011 el que va fer que els ciutadans tornessin a sortir al carrer de manera multitudinària per celebrar l’enllaç. El casament va atraure l’atenció de països d’arreu del món, globalitzant la monarquia britànica. Després es van produir les celebracions de 2012 del Jubileu de Diamant d’Isabel II pels seus 60 anys al tron, fet que va tornar a connectar els ‘royals’ amb la gent.

Però, sobretot, va ser el casament entre Enric i l’actriu nord-americana Meghan Markle el 2018 el que va col·locar la monarquia a dalt de tot. L’atenció global que va generar aquell enllaç a Windsor tan sols es pot comparar amb el de Diana i Carles el 1981. L’entrada de Caterina va donar aire fresc a la monarquia, però, sobretot, va ser l’arribada de Meghan la que va disparar la popularitat i l’interès pels Windsor. Enric era el ‘royal’ favorit dels britànics després de la reina. I van ser molts els que van veure Meghan com la successora de Diana per omplir el buit que havia deixat Diana en l’imaginari popular i al cor dels britànics. Meghan era pròxima a la gent, se saltava contínuament el protocol i estava vivint també un conte de fades amb el príncep favorit dels britànics.

Ara bé, en poc temps tot se’n va anar en orris i la reputació de la monarquia va caure. Primer va ser l’escàndol de pedofília del príncep Andreu, i després les tensions provocades per la presència de Meghan Markle, que van danyar la relació entre els dos germans, Guillem i Enric, fins al punt que ja no es parlen i que, per primera vegada, no es mostraran junts públicament per honrar la seva mare en l’aniversari de la seva mort. Meghan, que és fill de mare afroamericana, va acusar la Casa Reial de racisme pel color de la pell del seu fill.

La renúncia d’Enric i Meghan com a membres oficials de la Casa Reial va ser un cop dur per a la monarquia, que ara mateix se sustenta en la figura de la reina Isabel II, que ja té 96 anys i greus problemes de salut, i en Guillem i Caterina. Enric i Meghan han caigut en les enquestes de popularitat, mentre que Carles i Camil·la de Cornualla, els dolents de la pel·lícula en l’assumpte de Diana, han sigut acceptats per la societat i s’han convertit en els futurs rei i reina consort per a quan Isabel II no hi sigui. La popularitat de la monarquia ha baixat després de la marxa d’Enric i Meghan, en especial entre els més joves, que són els que se senten menys identificats amb la institució.

Una marca global

Notícies relacionades

El tempteig de Von der Leyen als ultres polaritza el tauler alemany

Al-Jazeera deixa d’emetre a Israel després de l’ordre de Netanyahu

Diana també va significar la modernització de la monarquia per la seva proximitat amb la gent i el suport a les causes benèfiques com els malalts de sida, els leprosos i les víctimes de les mines terrestres. Causes que va promocionar i que van arribar a tenir una forta repercussió pel seu impacte mediàtic. Guillem i Enric van seguir amb la tasca que va començar la seva mare. Pràcticament tots els ‘royals’ avui dia estan bolcats en obres benèfiques, començant pel príncep Carles.

La modernització i la globalització de la monarquia va seguir després de Diana fins al punt d’haver-se convertit en una marca global amb un extraordinari impacte econòmic als productes britànics exportats, i és vista com una institució rendible per l’atracció turística que genera. I part d’aquesta atracció té a veure encara amb Lady Di. Vint-i-cinc anys després de la seva mort, el mite sobre la seva vida i la seva mort es continua fent gran. Ningú en tot aquest temps ha aconseguit omplir el buit que va deixar i continua sent la reina de cors per als britànics.