La guerra de Putin compleix sis mesos

Rússia viu una involució ultranacionalista, religiosa i xenòfoba dirigida per un clan sorgit de la vella KGB en convivència amb les màfies que saquegen el país. Són abundants els programes de televisió en els quals es parla de bombardejar Londres i matar milions de persones o llançar una guerra nuclear contra un Occident caricaturitzat com un lloc ple de gais.

En la cimera de Madrid de juny, una OTAN reforçada amb Finlàndia i Suècia va definir aquesta Rússia desmesurada com el principal perill per a la pau.

Frases per a la galeria

En les seves últimes declaracions, Joe Biden, Olaf Scholz i Recep Tayyip Erdogan han defensat la integritat territorial d’Ucraïna i la seva sobirania sobre Crimea. Són frases per a la galeria. Darrere d’elles batega la por. A Europa li espera un hivern dur per l’escassetat de gas i l’alta inflació.

El futur de la guerra es dilucida en països en pau, en la seva capacitat de sostenir el compromís d’ajuda a Ucraïna. El precedent de l’abandonament de l’Afganistan no és bo. La diferència és que en aquesta guerra, que es lliura en territori europeu, està en joc el futur del continent. Si guanyés Vladímir Putin, hi hauria més guerra, potser als Bàltics, i més risc d’una Tercera Guerra Mundial. En aquests sis mesos, el Kremlin no ha deixat espai a la negociació, més enllà dels seus jocs amb els corredors humanitaris i el pas dels barcos carregats de blat.

¿Com podria el president Volodímir Zelenski defensar i vendre a la seva població un acord de pau que inclogui importants renúncies territorials després dels 9.000 soldats morts en defensa del seu país, segons les dades del general Valeri Zalujni, cap de l’Exèrcit ucraïnès? ¿Pot fiar-se Kíiv d’una Rússia que no va respectar els seus acords de pau amb Txetxènia i que ha violat el Protocol de Budapest de 1994, en el qual, a canvi de les armes nuclears heretades de l’URSS, reconeixia les fronteres d’Ucraïna?

Assassinat de Duguina

L’assassinat a Moscou de Daria Duguina, filla del filòsof ultranacionalista rus Aleksandr Duguin, ha aconseguit desviar l’atenció per uns dies. Pel ràpid èxit de les investigacions policials a identificar una presumpta espia ucraïnesa del batalló d’Azov (ja és casualitat), sembla obra dels serveis secrets de Putin. L’objectiu seria rellançar l’ànim nacional, permetre la mobilització de milers tropes i atiar la venjança sobre un país que ha oposat resistència.

Aviat arribarà el general hivern, una oportunitat per reorganitzar-se i repensar estratègies. És difícil saber el nombre de baixes de Rússia perquè es tracta d’un secret d’Estat. És raonable afirmar que els morts superen amb escreix els 15.000 de l’Afganistan, una guerra que va durar 10 anys, no sis mesos. Biden va parlar de 75.000 baixes, és a dir, 25.000 morts, 50.000 ferits.

La mort d’11 generals russos en els primers mesos ha obligat a cedir el comandament al front els oficials. Són ells els que encapçalen ara les baixes (17%). Es tracta de comandaments joves sotmesos a l’estrès que generen els errors en logística i comunicacions. La BBC va demostrar que la majoria de les baixes procedeixen de la infanteria i dels paracaigudistes, és a dir, d’unitats d’elit. Rússia està utilitzant mercenaris del Grup Wagner i tropes de reforç procedents de les zones pobres de Rússia. Ronden els 40 anys i no tenen formació militar.

Recuperar Kherson

Notícies relacionades

Rússia tanca amb saldo negatiu els sis mesos d’«operació militar especial» a Ucraïna

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Un dels grans objectius ucraïnesos és recuperar el port de Kherson, a la vora del mar Negre. Seria la seva primera reconquesta. Zelenski vol que l’atac es realitzi abans de l’hivern perquè necessita una carta per evitar que Occident se’n cansi. Els seus generals prefereixen esperar a la primavera, ja que disposaran de les millors armes i hauran rebut entrenament per utilitzar-les.

El perill d’una gran escalada militar mundial ja ha passat, de moment. El problema el tenim dins de les nostres societats, en les quals creix el mateix virus d’intolerància, feixisme i extremisme que a Rússia. La següent parada seran les eleccions a Itàlia, el 25 de setembre. En elles, Putin s’hi juga més que al camp de batalla.