Guerra a Ucraïna

La guerra d’Ucraïna compleix mig any sense aparences de pau a la vista

ESPECIAL MULTIMÈDIA | Guerra a Ucraïna: mig any d’invasió russa

La guerra d’Ucraïna compleix mig any sense aparences de pau a la vista

REUTERS/Valentyn Ogirenko

3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Encara no s’han reunit els criteris observats durant la Primera Guerra Mundial per atribuir-li aquest qualificatiu, però la invasió llampec llançada el 24 de febrer per Vladímir Putin contra la veïna Ucraïna fa exactament mig any va pel camí de convertir-se en el que va passar a dir-se en aquell temps, en la primera dècada del segle passat, com a guerra de desgast, de posicions o de trinxeres, com es prefereixi. Des de principis de la primavera, els avenços territorials en el conflicte del país eslau estan sent escassíssims i els dos bàndols han assumit que la guerra va per llarg, cavant quilòmetres i quilòmetres de cràters, búnquers i posicions defensives al llarg del front. Malgrat la complicada realitat militar que va prenent cos, ni a Kíiv ni a Moscou la idea d’entaular negociacions de pau amb l’adversari per a un eventual alto el foc sembla obrir-se camí.

«Per començar, ni el president Putin ni els membres del seu entorn han mostrat cap disposició per negociar de manera seriosa», destaca en un llarg article Steven Pifer, investigador principal del Centro Talbot per a la Seguretat, l’Estratègia i la Tecnologia. Aquest expert recorda les més destacades i gens encoratjadores intervencions parlades al respecte de membres de l’entorn del líder del Kremlin, en particular les de Nikolai Pàtruixev, secretari del Consell Nacional de Seguretat, que va assegurar el juliol que la guerra continuaria fins a complimentar amb els objectius declarats pel president rus a l’inici de la contesa, incloent-hi la «desnazificació» del país «al 100%», o les de Serguei Lavrov, el ministre d’Exteriors, que va declarar que l’ofensiva buscava fer caure el «règim inacceptable» de Kíiv.

Pèrdua territori nacional

Ucraïna, per la seva banda, escarmentada per les lliçons del passat i després d’haver perdut un 13% del seu territori nacional des de l’inici de les hostilitats, es nega de moment a renunciar a cap regió o província per acordar una treva sense cap tipus de garanties. «Els altos el foc del setembre del 2014 i el febrer del 2015, suposadament per posar fi a les hostilitats del Donbass, van deixar forces russes i els seus aliats del Donbass controlant llargues porcions de territori, que mai van cedir i des dels quals mai van deixar de disparar», afirma Pifer. «A més, l’Exèrcit rus podria utilitzar l’alto el foc per reagrupar-se, rearmar-se i llançar nous atacs contra Ucraïna», recorda l’analista.

Notícies relacionades

Amb taules al front de guerra, tot apunta que serà a les rereguardes dels bàndols respectius on es lliurarà una batalla tan o més important com la que s’està desenvolupant sobre el terreny. «La guerra d’Ucraïna serà llarga i s’estendrà; el resultat de la guerra dependrà de quant temps Occident mantindrà l’esforç amb les armes i el suport financer; al final, tot dependrà del (estat) de l’opinió pública» als països aliats, sentencia Melinda Haring, investigadora sènior del Centre Euràsia de l’Institut per a la Investigació de la Política Exterior.

Cru i dur hivern

I a Moscou, d’acord amb el succeït en els últims dies, el Kremlin podria no tenir l’esquena tan coberta com de vegades es pressuposa des de l’exterior. Després d’examinar les diferents hipòtesis darrere l’atemptat que va causar la mort a Daria Dúguina, la filla d’Aleksandr Duguin, un dels principals ideòlegs del règim –purga interna del règim o atemptat organitzat des de l’exterior– Nicolás de Pedro, investigador sènior de l’Institute for Statecraft, recorda en un article a El Español que un atemptat «no sembla ser una bona notícia per al règim de Putin», i prevé sobre possibles inestabilitats internes: «Potser l’hivern es presenta més dur i cru a Moscou, malgrat les seves grans reserves de gas».