Sancions contra Rússia

Sense vacances a Europa: la prohibició de visats als turistes russos divideix la UE

Fins a sis països demanen suspendre l’expedició de permisos de viatge per als ciutadans russos corrents com a represàlia per la invasió d’Ucraïna, mesura sobre la qual Espanya encara no s’ha posicionat

Uns turistes russos consulten la seva aplicació mòbil, al setembre.

Uns turistes russos consulten la seva aplicació mòbil, al setembre. / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Per als turistes russos, els viatges a la Unió Europea (UE) poden tenir els dies comptats. I és que, auspiciat pels països bàltics, els Vint-i-set debaten si prohibir els visats als ciutadans russos com a represàlia per la guerra llançada pel Kremlin sobre Ucraïna. Aquesta possibilitat ha obert una nova divisió entre els Estats membres, un debat en el qual Espanya encara no s’ha posicionat.

L’últim mes, l’arribada de turistes a Europa s’ha accelerat coincidint amb les vacances i la retirada de les restriccions russes a la mobilitat per la covid. Davant aquesta realitat, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va demanar als seus aliats occidentals castigar Moscou amb la cancel·lació dels visats. «Les sancions més importants són el tancament de fronteres», va remarcar en una entrevista el 8 d’agost a The Washington Post, una posició reiterada per altres membres del seu Govern, com el ministre d’Exteriors, Dmitro Kuleba.

Estònia va ser el primer país a accedir a aquesta petició i deixar d’expedir visats turístics. «Ja és hora d’acabar amb el turisme des de Rússia», va sentenciar la seva primera ministra, Kaja Kallas. Finlàndia va confirmar dimarts que a partir de setembre reduirà un 10% l’expedició de visats a ciutadans russos. Així, totes dues s’han unit a Letònia, que aplica aquesta restricció des de principis d’agost, i Lituània, que ja la va adoptar a finals de febrer, limitant els visats a casos humanitaris.

Els bàltics, al capdavant

Inquietades per una situació geogràfica que històricament les ha deixat exposades a l’expansionisme militar rus, Finlàndia i les repúbliques bàltiques han conformat un bloc que insta els seus socis europeus que segueixin el mateix camí per endurir les sancions contra Rússia. «No és just que, mentre Rússia lliura una guerra d’agressió brutal a Europa, els russos puguin portar una vida normal, viatjar, ser turistes», ha sentenciat la primera ministra finlandesa, Sanna Marin.

Els ministres d’Afers Exteriors de la UE es reuniran el 31 d’agost a Praga. S’espera que els Vint-i-set adoptaran noves sancions contra Rússia i que debatran una possible prohibició dels visats per a turistes russos. Polònia i la República Txeca també han frenat l’expedició de certs visats per als russos i Dinamarca s’ha obert a una acció coordinada juntament amb els seus socis.

‘Nein’ d’Alemanya

Alemanya, en canvi,s’ha mostrat reticent a aquesta possibilitat. El canceller, Olaf Scholz va assenyalar que aquesta mesura aniria «contra tota la població, inclosos els innocents», com els dissidents crítics amb el Kremlin que busquen fugir de Rússia, en lloc d’apuntar únicament al president rus Vladímir Putin i el seu entorn.

La competència d’emetre (o denegar) visats turístics recau en cada Estat membre. Aquests permeten al seu receptor viatjar durant un màxim de 90 dies per l’espai Schengen, l’àrea sense fronteres que comprèn el territori de 26 països europeus, no tots membres de la UE. La Comissió Europea s’ha limitat a remarcar que està promovent «una resposta coordinada» dels Vint-i-set i que la decisió es prendrà a Praga, com va confirmar dijous la seva portaveu d’Interior, Anitta Hipper.

La pressió bàltica pot tenir un efecte limitat, i és que els russos que sol·liciten visats estan principalment interessats a viatjar a destinacions turístiques càlides com Espanya, Itàlia, Grècia i França, països que encara no s’han posicionat públicament sobre una possible restricció. Consultades per aquest diari, fonts del Ministeri d’Afers Estrangers no han volgut pronunciar-se sobre aquesta possibilitat.

Impacte turístic

Notícies relacionades

Tot i que el temor d’una prohibició ha disparat la demanda de visats a Rússia, el nombre de russos que viatgen a Europa ha caigut un 90% des de l’inici de la guerra, segons ha explicat l’Associació d’Operadors Turístics de Rússia a l’agència estatal Tass. Espanya ha rebut, des de començament d’any, 32.726 viatgers procedents de Rússia, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. En cas de seguir aquesta progressió, les arribades anuals de turistes russos quedarien molt per sota de les 145.250 i les 187.583 registrades el 2021 i el 2020 respectivament, i molt més lluny de l’època prepandèmica: 1.420.554 el 2019 i 1.329.800 el 2018.

El 25 de febrer, un dia després de l’agressió russa sobre Ucraïna, la UE va respondre suspenent parcialment el seu acord amb Rússia per facilitar la tramitació de visats per als seus ciutadans. La mesura va afectar les més de mil persones, de polítics a empresaris, que figuren en la llista negra de les sancions europees per la seva estreta vinculació amb el Kremlin. Brussel·les també va tancar llavors el seu espai aeri a totes les aerolínies russes. L’opció plantejada ara aniria un pas més enllà per perjudicar els russos corrents, una mesura que irrita Moscou.