Desbloqueig comercial

Ucraïna intenta posar en marxa el pacte amb Rússia per exportar cereals

  • Kíiv anuncia que està treballant perquè l’acord entri en vigor aquesta mateixa setmana

  • El pacte coincideix amb una gira de Lavrov per l’Àfrica, on Rússia busca enfortir la seva influència

Ucraïna intenta posar en marxa el pacte amb Rússia per exportar cereals
3
Es llegeix en minuts
Irene Savio
Irene Savio

Periodista

ver +

L’objectiu és ambiciós, però les autoritats d’Ucraïna se l’han fixat: reprendre les exportacions de blat i altres productes agrícoles aquesta setmana. Aquesta és la data comunicada per Kíiv perquè es posi en marxa l’anomenat ‘acord dels cereals’. Ho ha anunciat en les últimes hores el ministre d’Infraestructures ucraïnès, Oleksandr Kubrakov, després que un nou atac rus sobre el port d’Odessa fes perillar dissabte l’important pacte amb Rússia per desbloquejar les exportacions de gra des dels ports ucraïnesos del mar Negre. L’objectiu és alleujar una crisi mundial que ja ha disparat el nombre de persones amb inseguretat alimentària aguda o en alt risc a la xifra de 345 milions.

Ucraïna ha explicat que el transport de cereals del seu país (que proveeix el món, juntament amb Rússia, del 30% del blat comercialitzat, del 20% del blat de moro i del 70% del gira-sol) s’iniciarà des del port de Txornomorsk, localitat a uns 30 quilòmetres cap al sud-oest d’Odessa. Des d’aquesta última ciutat i del pròxim port de Pivdenni de Yuzhne es produiran els següents enviaments, si la guerra no fa fracassar l’acord firmat amb la mediació turca i de l’ONU. Segons fonts ucraïneses, els tres ports poden arribar a un volum d’exportació equivalent als tres milions de tones per mes.

Tot i així, però, alguns experts creuen que les pujades dels preus dels aliments només es mitigaran si l’acord es manté en el temps i la guerra a Ucraïna retrocedeix. Altres analistes, en canvi, veuen en el pacte un possible primer pas per posar fi a la guerra d’Ucraïna, tal com recentment deia a la televisió ABC el general australià retirat Mick Ryan. «El fet que aquests dos països estiguin dialogant és un bon senyal», va dir Ryan.

De moment, Moscou ha reconegut l’autoria de l’atac de dissabte, tot i que també ha argumentat que anava dirigit a estructures militars; també l’Exèrcit rus ha seguint portant a terme atacs en altres parts del país. Amb tot, també Rússia ha descartat que aquests fets facin descarrilar l’acord, segons va dir el ministre de Relacions Exteriors de Moscou, Serguei Lavrov, durant una compareixença aquest cap de setmana a Egipte. Amb les autoritats egípcies, «s’ha discutit la nostra cooperació, s’han pactat més contactes i s’ha arribat a una comuna entesa sobre les causes de la crisi del gra», va afirmar Lavrov, després de la seva trobada amb Sameh Shoukry, el seu homòleg egipci.

Rússia sedueix l’Àfrica

El problema, segons l’economista Volodímir Dubrovski, del centre d’estudis CASE de la capital ucraïnesa, és que l’objectiu de Rússia és alimentar el relat de la divisió Nord-Sud, que Moscou avala. No en va la gira de Lavrov també inclou desplaçaments a Uganda, Etiòpia i el Congo, tots, països afectats per la crisi alimentària. En articles publicats en quatre diaris africans, Lavrov ja ha rebutjat que Rússia sigui la responsable de la situació.

Notícies relacionades

«Per això, crec que l’acord té possibilitats de tirar endavant. Interessa a Rússia», diu Dubrovski. «La qüestió és que dubto que Ucraïna percebi els ingressos que li corresponen pel blat comercialitzat, i el cost de les assegurances (per a les naus que transporten el gra) seguirà alt», afegeix l’expert. De fet, mentre navegar pel mar Negre continuï sent arriscat, difícilment els preus de les pòlisses ofertes per les companyies d’assegurances baixaran, cosa que complica que Ucraïna pugui percebre els 12.000 milions de dòlars obtinguts per aquests productes el 2021.

El cas d’Egipte, el país al qual va viatjar primer Lavrov, és emblemàtic. Només l’any passat el 80% del blat que el Caire va comprar provenia de Rússia i Ucraïna; per això també les autoritats egípcies s’han fet portaveus de l’opinió comuna de les nacions veïnes que estan en una situació similar, com Tunísia i diversos països de l’Àfrica subsahariana. El que està en joc per a aquests països no és poc: el risc és també el de sublevacions populars (com va passar a Sri Lanka) si no aconsegueixen contenir el preu de la cistella bàsica, en què els cereals són un aliment primordial.