Un ‘corralito’ torna les protestes de carrer a la Xina

Van pensar que el banc resoldria en unes hores el contratemps informàtic quan van trobar els seus comptes bloquejats, però han passat tres mesos i continuen sense veure els seus iuans, alguns han sigut agredits i a d’altres se’ls va modificar el seu codi de salut per frustrar les protestes. Un ‘corralito’ ha tornat a la Xina els escàndols financers que semblaven enterrats, ha generat dubtes sobre la xarxa bancària rural i ha provocat una crisi econòmica que aquí són polítiques pel paternalisme del Govern.

L’escàndol afecta gairebé mig milió d’estalviadors amb comptes en quatre bancs de la província de Henan per un valor que la premsa local calcula en 40 mil milions de iuans (6.000 milions d’euros). El silenci de les autoritats locals va augmentar el nerviosisme i van brollar protestes que van ser atenuades com es va poder. Molts dels afectats es van despertar amb el codi de salut del seu telèfon en vermell, que prohibeix els desplaçaments, sense que hi hagués notícies de brots de covid a la zona.

La protesta més gran en anys

La tensió va trencar diumenge davant la seu del regulador bancari de Zhengzhou, la capital provincial, en la protesta més gran que es recorda en anys. Un miler d’afectats van exigir els seus diners, van denunciar la corrupció local i van demanar la mediació de Li Keqiang, primer ministre i defensor dels desfavorits. Els vídeos virals mostren centenars de persones amb samarretes blanques que primer envolten els manifestants i després els desallotgen sense miraments mentre la policia contempla les pallisses a distància.

Les protestes integraven el paisatge fa anys. Els xinesos sortien als carrers per qüestions quotidianes i alienes a la bastida del sistema: una fàbrica que contaminava el veïnat, un escàndol alimentari, un acomiadament massiu... Les noves i més estrictes regulacions junt amb les ordres als governs locals d’evitar el descontentament social han preservat la sacrosanta estabilitat. Les escenes de diumenge van tornar l’aroma d’aquells fragorosos temps i també en la fórmula d’apagar-los hi va haver un déjà-vu: amb esbirros i argúcies com els codis de salut per frenar les protestes sense atendre la causa que les va generar.

Petita reparació

L’endemà d’aquella baralla de carrer, les autoritats provincials van anunciar que avui divendres començarien a tornar els fons menors de 50.000 iuans (7.366 euros). La resta, ja es veurà. Han mitigat la crisi però no l’han apagat, i els afectats, organitzats a les xarxes, exigeixen tres condicions: que es reintegrin els fons al complet, que s’investigui d’on van sortir aquells esbirros i que es castigui els funcionaris que van manipular els seus codis de salut. N’hi ha cinc que ja han sigut cessats.

Queda per aclarir com es van quedar quatre bancs sense diners. La premsa parla de grups criminals que van aconseguir la seva gestió fa una dècada amb operacions fraudulentes, de fons públics atrets a través de tèrboles plataformes ‘online’, d’inversors fugits... Però encara es dubta que hagi sigut per uns delinqüents en lloc d’una crisi estructural.

«Els bancs petits fa temps que tenen morositat elevada i poc capital. A més, han patit tres xocs recents: la fallida de diverses constructores, l’impacte del confinament sobre les petites i mitjanes empreses a les quals deixen els diners i l’empitjorament de les finances dels governs locals perquè aquests han experimentat un fort augment de les despeses relacionades amb els tests massius i la covid en general mentre que els seus ingressos s’han reduït molt. En resum, els governs locals no poden ajudar els bancs petits com abans», explica Alicia García-Herrero, economista en cap per a Àsia Pacífic de Natixis 

La caiguda d’Evergrande

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

A la banca rural recorren els agricultors i petits negocis de les províncies menys desenvolupades. Són més sensibles a les crisis i la caiguda del gegant Evergrande va aconsellar una campanya contra la bombolla immobiliària que ha assecat molts dels seus recursos. Els bancs petits suposen la meitat del sistema i el seu col·lapse posaria Pequín en greus problemes. «Podria solucionar-lo perquè es tracta de renminbi (la moneda nacional) i sempre podria emetre més, però es depreciaria amb el dòlar i generaria inflació a curt termini», afegeix García-Herrero.

L’episodi de Henan conté els ingredients de la nombrosa literatura apocalíptica sobre la Xina: protestes de carrer que suggereixen un altre Tiananmen i el col·lapse del gegant econòmic amb peus de fang. Els experts, però, recomanen cautela. El risc més immediat és la pèrdua de la confiança en la infal·libilitat del Govern. No es tracta de les inversions arriscades que van generar vells escàndols, sinó dels estalvis guardats en bancs.