La dimissió de Draghi torna a sumir Itàlia en la incertesa política

Dia de vertigen a Roma. El primer ministre italià, Mario Draghi, ha presentat aquest dijous la dimissió al president de la República, Sergio Mattarella. Però aquest l’ha rebutjat i li ha demanat de presentar-se la setmana que ve davant el Parlament per avaluar la gravetat de la crisi política oberta per la decisió del populista Moviment 5 Estrelles (M5E) de retirar el seu suport a la coalició governamental.

De fet, Draghi ha anunciat les seves intencions després que el M5E decidís no donar el seu suport al Govern, en una votació de confiança al Senat italià per aprovar un decret d’ajudes a famílies i empreses per frenar els efectes de la inflació que castiga Itàlia. Segons l’M5S, la mesura proposada pels seus socis era «insuficient».

Tot i així, l’exbanquer italià ha pres la decisió, malgrat que sobre el paper encara gaudeix dels números necessaris al Parlament per continuar endavant com a cap de Govern. La raó d’això és que «la majoria d’unitat nacional que ha sostingut aquest Govern des de la seva creació ja no existeix», ha dit per justificar-ho. Aquests dies, «he intentat complaure» les peticions fetes per les forces polítiques de la meva coalició, ha continuat. Tot i això, «aquest esforç no ha estat suficient», ha considerat, sense citar l’M5S.

S’obre així una nova crisi política a Itàlia, de final incert, i que arriba poques setmanes després que Conte comencés a manifestar el seu malestar com a soci de Govern, suposadament per la seva postura diferents de les de la resta dels seus aliats, entre les quals la negativa a enviar armes a Ucraïna. «En aquesta fase, Itàlia hauria de ser més activa a promoure el diàleg. Ja n’hi ha prou d’enviar armes», deia al maig.

No obstant, el cert és que el moment coincideix amb la maniobra de Luigi Di Maio, el ministre italià d’Exteriors i un dels antics pesos pesants de l’M5E, d’abandonar la formació. Això ha provocat una escissió que agreuja encara més la sagnia de consens que l’M5E experimenta des de fa uns quants anys, per les seves canviants postures i la seva decisió de pactar primer (el 2018) un Govern amb la ultranacionalista Lliga, donar suport després (el 2019) a una coalició amb el Partit Democràtic i, finalment, una altra (el 2021) amb Draghi com a cap de Govern.

Hecatombe de l’M5E

Alguns sondejos reflectien en aquestes setmanes la magnitud de l’hecatombe dels ‘grillini’, tal com es coneixen els seus partidaris, després de l’abandonament de Di Maio. Segons una enquesta de l’Institut Dire-Tecnè, l’M5E aconseguiria en l’actualitat menys del 10% dels vots en cas d’eleccions, cosa que representa gairebé el 20% menys que fa tan sols quatre anys. Altres sondejos també donen dades similars.

«Els directius de l’M5S van planificar fa mesos obrir una crisi política per acabar amb el Govern de Draghi», ha dit Di Maio a mitjans italians. «Creuen que en nou mesos de campanya electoral poden remuntar en els sondejos, però així condemnen el país a l’enfonsament econòmic i social», ha afegit, al referir-se al període de temps que s’estima per a la convocatòria de noves eleccions generals. La decisió de l’M5E «ha canviat l’escenari polític», ha dit, per la seva banda, el cap del Partit Democràtic, Enrico Letta. «Si els altres partits se’n van [...] nosaltres estem a punt per preparar-nos per a aquesta campanya electoral», ha afegit.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

En aquest sentit, la situació recorda també la maniobra de Matteo Renzi, líder del centrista Itàlia Viva —partit creat per ell després de sortir del Partit Democràtic—, que el gener del 2021 va retirar sobtadament el suport al Govern de Conte, cosa que llavors va portar al nomenament de Draghi com a primer ministre italià.

Amb aquest preàmbul, una vegada més, l’àrbitre de la crisi està sent Mattarella, que en aquest cas ha preferit guanyar temps per intentar evitar tant sí com no una crisi que, en la situació actual, beneficiaria només un partit. Aquest és el dretà Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni, que en l’actualitat és la primera formació política per intencions de vot en cas d’eleccions. Dit això, l’opció que Mattarella entregui el càrrec a una altra persona o s’inclini per avançar els pròxims comicis generals –previstos inicialment per a la primavera de 2023– encara són alternatives que els analistes no descarten.