El Govern turc augmenta la pressió sobre els periodistes

A Turquia, un país amb una agenda política frenètica, aquest tipus de notícies s’obliden al cap de poques hores. «Avui tractarem això i la mort d’un soldat turc en combat al nord de l’Iraq. El que deia: un dia tranquil», explica Irfan Degirmenci, un dels periodistes de televisió més famosos del país, mentre es maquilla, pocs minuts abans d’entrar en antena. 

Degirmenci és el presentador de HalkTv, una petita televisió turca que, amb una plantilla de poc més de 20 periodistes, és el canal de notícies amb més audiència del país. El motiu és simple: és de les poques televisions que s’oposen al Govern d’Erdogan. 

«L’únic que fem és periodisme. Fer preguntes. Però cada dia som amenaçats... Dos col·legues de la redacció van ser agredits a la porta de l’edifici només pel que havien dit. Un altre va ser detingut fa poc. La pressió contra nosaltres es nota cada dia més, mentre Turquia s’acosta a les eleccions, programades per al juny del 2023», explica Degirmenci.

«Ens prohibeixen retransmetre constantment, prohibeixen els nostres programes, ens multen. Només per fer la nostra feina, així que en els pròxims mesos esperem qualsevol cosa. Ens poden tancar del tot. Estem preparats», afegeix.

Pressió i dificultats

Pressió i dificultatsFa cinc anys, després de l’intent de cop d’Estat del 2016, Turquia es va convertir durant un temps en el país del món amb més periodistes empresonats. Ara ja no ho és, però la pressió contra els reporters segueix. 

«Hi ha molts col·legues que esperen que la policia vagi a casa seva una matinada qualsevol i els fiquin a la presó. És un sentiment molt comú dins dels cercles del periodisme crític a Turquia», diu Erol Önderoglu, representant al país anatoli de Reporters Sense Fronteres (RSF), organització que realitza un rànquing anual de llibertat de premsa arreu del món. En aquesta classificació, Turquia ocupa el lloc 149 de 180.

Önderoglu sap del que parla. Des de fa sis anys està sent jutjat per presumpta «propaganda terrorista», per començar una campanya en defensa d’un grup de reporters d’un diari il·legalitzat. Aquest periodista s’enfronta a un màxim de 14 anys de presó. 

«El nostre judici és molt ordinari si es compara amb els altres centenars de casos judicials oberts contra periodistes i mitjans, però es va convertir en particular quan Erdogan va atacar personalment la meva companya, acusada amb mi. Això mostra molt bé el gran problema que tenim: un president que dirigeix personalment els processos penals en aquest país, i que canvia l’ordre de tot el sistema judicial», es queixa Önderoglu.

Acomiadament i transformació

Acomiadament i transformacióLa pressió, tot i així, no és només judicial. Comença a les redaccions. «El 2017, Erdogan va anar a Washington a reunir-se amb [Donald] Trump. El Govern turc volia presentar la història com un gran èxit, assegurant que Trump apreciava molt Erdogan. Però la seva trobada va durar només 23 minuts, i així ho vaig explicar jo en antena, fent un joc de paraules sobre la situació. Erdogan personalment es va enfurismar quan ho va veure, i des del seu equip van trucar al meu cap perquè em fes fora», explica la periodista Nevsin Mengü, que va ser acomiadada de la televisió en què treballava, CNN Türk, i ara s’ha reinventat a través de YouTube.

Mengü emet el seu programa des d’internet, on té milions de seguidors i és més lliure de les ires del Govern. Aquestes, però, segueixen allà. «Ataquen a través de ‘trolls’. Primer a Twitter i després passen als mitjans convencionals i televisions lleials al Govern, que comencen a atacar-te i assenyalar-te. A dir coses terribles sobre tu, sobretot si ets una dona. Sempre posen una connotació sexual, per atacar-nos... A mi ja no m’importa, però a molts dels nostres col·legues els costa aguantar-ho, perquè és una cosa realment horrible i desestabilitzadora», diu Mengü.

Notícies relacionades

Reporters sense Fronteras denuncia la repressió de la premsa a la Xina

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Malgrat tot, el programa de Degirmenci està a punt de començar. Milions de turcs, en pocs minuts, sintonitzaran amb ell. Després de 25 anys fent aquesta feina, ja no hi ha nervis que molestin. I, tot i això, el futur espanta. 

«Aquest és el moment més important de les nostres vides –diu Degirmenci–. No tenim gaire més temps... Queden sis mesos o un any [per a les eleccions]. ¿Podrem continuar fent les notícies? ¿Podrem continuar vivint a Turquia? A veure...».