Atac al dret a la informació
Reporters sense Fronteras denuncia la repressió de la premsa a la Xina
A falta de pocs dies per als Jocs Olímpics d’hivern, exposa com l’aparell de vigilància xinès utilitza internet per censurar l’opinió pública
L’oenagé tradueix a nou idiomes el seu informe sobre la salut del periodisme en el gegant asiàtic, considerat el quart pitjor país per a la informació
Quan falten tan sols quatre dies perquè la Xina doni la benvinguda als Jocs Olímpics d’hivern, Reporters sense Fronteras ha traduït a nou idiomes el seu informe en el qual denuncia la «campanya de repressió sense precedents» desplegada pel règim xinès en contra del periodisme i de la llibertat d’informació en el gegant asiàtic.
En 82 pàgines, l’informe d’RSF analitza com Pequín pressiona periodistes nacionals i corresponsals estrangers, així com el seu cop a la premsa a Hong Kong. En els últims mesos, les batudes policials contra mitjans de comunicació independents s’han disparat en una regió anteriorment considerada modèlica. Aquesta dura regressió democràtica s’ha accentuat després de l’aprovació de la Llei de Seguretat Nacional, que ha servit per perseguir veus periodístiques crítiques amb el règim i acusar-les de «terrorisme» o «sedició».
«El president Xi Jinping espera que els Jocs Olímpics d’hivern l’ajudin a recuperar prestigi, malgrat la campanya de repressió massiva que té en marxa contra la llibertat de premsa i el dret a la informació», explica a l’informe el director de l’Oficina de l’Àsia Oriental d’RSF, Cédric Alviani. Així mateix, l’oenagé insta les democràcies a «redoblar la pressió per dissuadir el règim xinès de prosseguir amb les seves polítiques lliberticides».
Internet, la gran censura
Per domar l’opinió púbica, Pequín ha convertit internet en un gran ull que tot ho veu. L’aparell de vigilància xinès, conegut com El Gran Tallafocs, controla amb mà dura els mitjans de comunicació i els operadors de telecomunicacions per obligar-los a censurar qüestions sensibles per al règim, com el Tibet o les protestes ciutadanes, i amplificar la versió oficial del Partit Comunista Xinès. Pequín utilitza a més un exèrcit de bots i trols per inundar la xarxa amb les seves consignes i assetjar els crítics, entre ells periodistes occidentals.
Així mateix, tota comunicació digital privada passa pel control de les autoritats, cosa que compromet la seguretat de les fonts dels periodistes. En un país on hi ha «presons negres» per detenir i torturar la dissidència sense cap dret a la defensa jurídica, aquest és un risc majúscul per a l’exercici periodístic. Des del 2019, els periodistes xinesos que vulguin obtenir o renovar la seva targeta de premsa estan obligats a descarregar-se una ‘app’ mòbil que extreu informació personal sense el seu consentiment.
Segons la Classificació Mundial de la Libertad de Premsa que elabora anualment RSF, la Xina ocupa la 177 en una llista composta per 180 països. L’informe, publicat el desembre passat en anglès i francès, ha sigut traduït ara a l’espanyol, alemany, àrab, xinès, rus, coreà, japonès, mongol i al portuguès.
- Sondeig El PSC es referma i Junts passa davant d’Esquerra
- Investigació judicial Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas
- GUARDONS Els Laureus coronen Aitana Bonmatí i la selecció espanyola
- Caiguda de la producció Freixenet planteja un erto per a 615 persones per la sequera
- EDUCACIÓ Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota
- Els polítics escalfen motors entre llibres, roses i sondejos
- L’‘abril’ celebra els llibres amb una vetllada irrepetible al Dry Martini
- Sant Jordi obre la campanya electoral amb una desfilada de candidats
- L’autògraf es venja del ‘selfie’ al Sant Jordi Musical de la Damm
- Els floristes diuen adeu a les últimes roses cultivades a Catalunya