Eleccions a Colòmbia: Un exguerriller i un populista de dretes es disputen la presidència

Colòmbia escull aquest diumenge el seu nou president enmig d'estremiments. D’una banda, la molt disputada baralla de Gustavo Petro i Rodolfo Hernández pel vot de 39 milions de ciutadans. Els sondejos han augurat un escrutini tens i un guanyador de la contesa per un escàs marge. L’altra singularitat d’aquesta contesa és que tant Petro, de partit d'esquerra Pacte Històric, com el seu oponent, no provenen dels partits tradicionals. Com mai abans, l’elit històrica és tot just espectadora d’un desenllaç que mostra fins a quin punt està canviant Colòmbia des de la finalització del conflicte armat, el 2016, i els esclats socials contra el Govern de dretes d’Iván Duque, el 2019 i el 2021.

Petro va ser guerriller, però, des de fa dècades és un home del sistema polític. El magnat Hernández, en canvi, més enllà d’un breu pas per l’alcaldia de Bucaramanga, ve del món de la construcció que li ha permès amassar una fortuna de 100 milions de dòlars. El «vellet de Tiktok», que va acumular el poder electoral des de les xarxes socials, és, en un sentit, el candidat antisistema per excel·lència. Alguns analistes consideren que s’assembla més al salvadorenc Nayib Bukele que a Donald Trump. Hernández ha rebut el suport dels partits Conservador i Liberal. L’uribisme va suportar el despit de ser menyspreat per l’enginyer i també ha cridat a votar-lo: pitjor seria que guanyés l’esquerra moderada, associada lleugerament al comunisme de la Guerra Freda. Un sector del liberalisme s’ha rebel·lat contra els seus lideratges i optarà pel Pacte Històric. Part del centre polític sembla que s’inclina, amb certa desgana, per la mateixa direcció. Més enllà d’aquests alineaments, seran els indecisos, gairebé dos milions, els que tenen a les seves mans el nom del vencedor.

No només el fantasma del frau, avivat per Petro i permanentment desmentit per Duque, sobrevola aquest país des de fa dies. La mateixa Missió d’Observació Electoral (MOE) ha admès que es tracta del «període electoral més violent dels últims 12 anys». Des de principis del 2022 ja han sigut assassinats 86 líders socials i 21 exmembres de les FARC, grup que va abandonar les armes el 2016. La violència és a l’ambient. La Defensoria del Poble ha confirmat que aquest diumenge existeix el «risc alt i extrem» d’accions armades en 290 municipis amb presència de dissidències de les FARC o de l’ELN, grups paramilitars d’ultradreta o narcotraficants.

El pes de la desigualtat

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

La disputa entre Petro i Hernández és lluny de ser producte de l’atzar. Si bé l’economia colombiana s’ha recuperat dels efectes de la covid-19, amb un creixement del 10,6% el 2021 i perspectives del 6% aquest any, el 40% de la població es troba en la pobresa. Colòmbia és el tercer país d’Amèrica Llatina amb les distribucions d’ingressos més desiguals, darrere del Brasil i Guatemala. L’OCDE estima com a mitjana que una persona que neix a la franja social que rep menys ingressos triga quatre generacions a convertir-se en part de la classe mitjana. Tanmateix, Colòmbia trenca aquesta regla: 11 generacions es necessiten per passar d’un a l’altre univers social. Aquesta és una de les raons que expliquen els successius esclats i l’obertura d’una part de la societat a altres alternatives electorals.

La segona volta ha sigut precedida per una allau de fake news però també d’informacions veraces que només el recompte de vots permetrà inferir si han influït en les predileccions dels ciutadans. La revista Cambio ha publicat quan falten poques hores pels comicis el vídeo d’una «exòtica celebració» en un iot que navega davant les costes de Miami. Hi apareix Hernández, el nou paladí de la lluita contra els corruptes, junt «amb presumptes lobbistes internacionals» i «alegres jovenetes».