Eleccions a Colòmbia: Gustavo Petro, a les portes de la gesta política

Petro va néixer el 19 d’abril de 1960 al municipi de Ciénaga de Oro (al nord). Va créixer, no obstant, en una llar humil de la perifèria de Bogotà. Va estudiar economia. Tot just va començar la seva carrera universitària, als 17 anys, es va incorporar al Moviment 19 d’abril (M-19). Amb temps, astúcia i audàcia, va arribar a ser el més jove dels cinc membres de la Direcció de la Regió Central d’aquesta guerrilla urbana. El seu nom en la clandestinitat va ser Aureliano, un secret homenatge a la literatura i, en particular al Coronel Buendía, el personatge de Cent anys de solitud, la novel·la única de Gabriel García Márquez. Petro no va participar d’importants accions armades. Va estar pres 18 mesos i assegura haver sigut torturat. Aviat va entendre la primacia de la política sobre les armes i que, si l’esquerra volia ser competitiva a les urnes, havia de repudiar la violència. A finals dels anys vuitanta va ser un entusiasta promotor del desarmament de l’M-19 al costat del líder d’aquest grup, Carlos Pizarro.

Notícies relacionades

Eleccions a Colòmbia: Gustavo Petro i Rafael Hernández van a la segona volta

¿Què són els estranys llums que es van veure abans del terratrèmol de Turquia?

Va ser senador del Pol Democràtic Alternatiu. Va arribar a ser alcalde de la capital. Va competir per la presidència el 2010. Va obtenir el quart lloc, però no era encara la seva hora. El 2018 va perdre la segona volta de les presidencials contra Iván Duque. Entre les dues conteses va ser alcalde de la capital. Va ser suspès i rehabilitat amb un no menyspreable suport popular que ell va entreveure com un punt d’inflexió en la seva carrera.

Distància de Veneçuela

Ara la presidència està més a prop que abans. Ha eludit amb elegància tota comparació amb l’experiència veneçolana. I, tot i que hi va haver un temps que va tenir bones relacions amb Hugo Chávez, ha expressat clarament les seves diferències amb el model bolivarià. Si alguna cosa el distancia de Veneçuela, més enllà dels seus lideratges, és la seva matriu dependent del petroli. Petro voldria anar en la direcció contrària. No només ser el mandatari que estronqui deutes socials, desterri la corrupció i ajudi a enterrar la lògica de la violència que es manifesta en el narco i les patrulles extraviades de les guerrilles. També vol abandonar una matriu econòmica basada en el carbó i els hidrocarburs. «El país se centrarà en la lluita contra el canvi climàtic i això és un assumpte de seguretat nacional. Si no fem fem una transició energètica serà una tragèdia en termes socials», proclama.