Crisi climàtica
Les mares del Pakistan, principals víctimes del clima a la ciutat més calorosa de la Terra
La ciutat de Jacobabad, al Pakistan, arriba als 51 graus de temperatura
La Sonari, molt embarassada, treballa sota el sol abrasador en camps esquitxats de melons grocs brillants a Jacobabad, que el mes passat es va convertir en la ciutat més calorosa de la Terra.
La seva veïna Waderi, de 17 anys, que va donar a llum fa unes setmanes, va tornar a treballar amb temperatures que poden superar els 50 graus, amb el seu nounat ajagut sobre una manta a l’ombra a prop per poder alimentar-lo.
«Quan arriba la calor i estem embarassades, ens sentim estressades», va dir la Sonari, que té vint-i-pocs anys.
Aquestes dones del sud del Pakistan i milions com elles arreu del món es troben al caire del canvi climàtic.
Les dones embarassades exposades a la calor durant llargs períodes de temps tenen més risc de patir complicacions, segons una anàlisi de 70 estudis realitzats des de mitjans de la dècada de 1990 sobre el tema.
Per cada grau d’augment de la temperatura, la quantitat de morts fetals i parts prematurs augmenta aproximadament un 5%, segons l’anàlisi del Consorci Global sobre Educació per al Clima i la Salut de la Universitat de Colúmbia, realitzat per diverses institucions d’investigació a nivell mundial i publicat al ‘British Medical Journal’ el setembre de 2020.
Les dones, oblidades
Cecilia Sorensen, directora del Consorci Global sobre Clima i Educació per a la Salut de la Universitat de Colúmbia, creu que l’impacte de l’escalfament global en la salut de les dones estava «molt poc documentat», en part perquè la calor extrema tendia a exacerbar altres condicions.
«No estem associant els impactes en la salut de les dones i molt sovint és perquè no n’estem recopilant dades», va dir. «Sovint les dones que viuen en la pobresa no busquen atenció mèdica».
«La calor és molt perjudicial per a les dones embarassades».
Les dones són especialment vulnerables a l’augment de les temperatures als països pobres que es troben en la primera línia del canvi climàtic, perquè moltes d’elles tenen poques opcions més que treballar durant l’embaràs i poc després de donar a llum, segons entrevistes amb més d’una dotzena de dones residents en l’àrea de Jacobabad, així com mitja dotzena d’experts en desenvolupament i drets humans.
A més dels riscos, les dones al Pakistan socialment conservador, i en molts altres llocs, solen cuinar els menjars familiars sobre estufes calentes o focs oberts, sovint en habitacions estretes sense ventilació ni refrigeració.
«Si estàs a dins cuinant al costat d’un foc obert, tens aquesta càrrega de calor a més de la calor ambiental que fa que la situació sigui molt més perillosa», va afegir Sorensen.
Esdeveniments de calor humida extrema
El sud d’Àsia ha patit temperatures inusualment altes en els últims mesos. Una onada de calor extrema que va assolar el Pakistan i l’Índia a l’abril tenia 30 vegades més probabilitats d’ocórrer a causa del canvi climàtic, segons científics de World Weather Attribution, una col·laboració d’investigació internacional. Les temperatures globals han augmentat aproximadament 1,2 graus centígrads per sobre dels nivells preindustrials.
A mesura que les temperatures es continuen elevant, s’espera que augmentin les onades de calor extrem.
Els aproximadament 200.000 habitants de Jacobabad són molt conscients de la seva reputació com una de les ciutats més càlides del món.
«Si anem a l’infern, ens emportem una manta», és un acudit comú que s’explica a la zona.
Pocs llocs són més castigadors. El 14 de maig, la temperatura va arribar als 51 graus, que els funcionaris meteorològics locals van indicar que era una temperatura inusual per aquella època de l’any. Les pluges tropicals també poden conspirar amb els vents càlids del mar Aràbic per augmentar la humitat la resta de l’any.
Com més humitat hi ha, més difícil ho tenen les persones per refrescar-se suant. Aquestes condicions es mesuren per «temperatures de bulb humit», sue són preses per un termòmetre embolicat en un drap humit. Les temperatures de bulb humit de 35 graus o més es consideren el límit per a la supervivència humana.
Jacobabad ha creuat aquest llindar almenys dues vegades des de 2010, segons dades meteorològiques regionals. A nivell mundial, aquests «esdeveniments de calor humida extrema» s’han més que duplicat en freqüència en les últimes quatre dècades, segons un estudi de maig de 2020 a la revista ‘Science’.
La Sonari, que té uns 20 anys, i la Waderi treballen amb una dotzena de dones, algunes de les quals embarassades, en els camps de melons, a uns 10 quilòmetres del centre de Jacobabad.
Comencen a treballar cad dia a les 6 del matí i fan un breu descans a la tarda per dedicar-se a les tasques domèstiques i la cuina abans de tornar al camp per treballar fins que es pon el sol. Descriuen dolors a les cames, episodis de desmais i molèsties durant la lactància.
«Sembla que ningú les veu, ningú se’n preocupa», va dir la treballadora humanitària Liza Khan sobre la difícil situació que afronten moltes dones a Jacobabad i la regió més àmplia de Sindh, que s’estén als dos costats de la frontera del Pakistan i l’Índia.
El telèfon de Khan sona constantment mentre condueix a un dels tres centres de resposta als cops de calor que va ajudar a establir en les últimes setmanes com a part del seu treball amb un grup sense ànim de lucre anomenat Community Development Foundation.
Amb títol en finances, Khan ha viscut en ciutats més fredes del Pakistan, però va tornar a la seva ciutat natal perquè volia ser una veu per a les dones en l’àrea conservadora.
«Avui dia treballo les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana», va dir la jove de 22 anys, que va afegir que la seva organització estava descobrint l’impacte de l’augment de la calor extrema.
El front del sofriment
Les dures condicions que pateixen moltes dones es van posar de manifest tràgicament el 14 de maig, quan la temperatura diürna a Jacobabad van arribar als 51 graus, que la va convertir en la ciutat més calorosa del món en aquell moment.
La Nazia, una jove mare de cinc fills, estava preparant el dinar per als seus cosins, que la visitaven. Però, sense aire condicionat ni ventilador a la cuina, va haver de ser traslladada a un hospital pròxim, on va morir per un suposat cop de calor.
Els funcionaris de salut del districte no han fet declaracions a Reuters sobre l’historial de morts relacionades amb la calor de Jacobabad en els últims anys, o més específicament sobre el cas de la Nazia.
El seu cos va ser tornat l’endemà al seu llogarret ancestral per enterrar-lo i els seus fills –el menor, d’un any, encara alletava– ploren regularment per la seva mare, va explicar un parent.
La pobresa generalitzada i els freqüents talls d’energia signifiquen que moltes persones no poden pagar o utilitzar aire condicionat i, de vegades, ni tan sols un ventilador per refrescar-se.
Les possibles estratègies que recomanen els experts inclouen proporcionar estufes d’energia neta per reemplaçar la cuina a foc obert, oferir serveis mèdics i socials per a dones durant les primeres hores del matí o la nit, quan fa més fred, i reemplaçar els sostres de llauna amb un material blanc més fred per reflectir la radiació solar lluny de l’ambient.
La ministra de Canvi Climàtic, Sherry Rehman, va dir a Reuters que les dones probablement serien les més afectades per l’augment de les temperatures i va afegir que les polítiques de canvi climàtic en el futur havien d’abordar les necessitats específiques de les dones.
«Una gran tendència com el canvi climàtic representa una amenaça important per al benestar de les dones a les zones rurals i als barris marginals urbans», va afegir. «Les dones pakistaneses, especialment als marges, en seran les més afectades».
Alguns habitants de Jacobabad consideren irritant que el Pakistan sigui responsable de només una fracció dels gasos amb efecte hivernacle alliberats en la indústria i que ara escalfen l’atmosfera.
«No estem contribuint a empitjorar [la situació], però sí que estem en primera línia respecte al sofriment», va dir Hafeez Siyal, comissionat adjunt de la ciutat.
Sense aigua, sense energia
En un barri residencial de la ciutat, un carro tirat per burros ple de bidons de plàstic blau s’atura a prop de l’entrada de carrils que semblen laberints que condueixen a un grup de cases. El conductor del carro corre d’un costat a l’altre entregant contenidors d’aigua de 20 litres d’una de les poques dotzenes de bombes privades a la ciutat.
La majoria dels residents de Jacobabad depenen d’aquestes entregues d’aigua, que poden costar entre una cinquena i una vuitena part dels escassos ingressos d’una família. Tot i així, sovint no és suficient i algunes famílies es veuen obligades a racionar.
Per a la jove mare Razia, el so del plor de la Tamanna, de sis mesos, sota la calor de la tarda va ser suficient per convèncer-la de mullar el seu nadó amb una mica de la seva preuada aigua. Després va asseure la Tamanna davant un ventilador i va veure que la nena estava més tranquil·la, jugant amb la bufanda de la seva mare.
Els funcionaris locals van dir que l’escassetat d’aigua es devia en part als talls d’electricitat, de manera que l’aigua no es podia filtrar ni enviar per canonades a tota la ciutat. També hi ha una greu escassetat d’aigua a Sindh i el ministre de Canvi Climàtic, Rehman, assenyala un dèficit de fins al 60% del que es necessita a les preses i canals clau de la província.
Rubina, la veïna de la Razia, va fregir cebes i ‘okra’ a foc obert i explicava que normalment es marejava amb la calor i que intentava submergir-se en aigua cada vegada que cuinava per evitar desmaiar-se.
Notícies relacionadesPerò no sempre hi havia prou aigua per fer-ho.
«La majoria de les vegades acaba abans que sigui hora de comprar més i hem d’esperar», deia la Rubina mentre supervisava de prop els seus fills i nets, que compartien un got d’aigua. «En els dies calorosos sense aigua, sense electricitat, ens despertem i l’únic que fem és pregar a Déu».
