Escac de Mélenchon a Le Pen: ¿com l’esquerra francesa va aconseguir el lideratge de l’oposició?

Les hàbils maniobres de l’esquerra han sacsejat el tauler polític a França, on l’electorat progressista es va haver de resignar a finals d’abril al recolzar el president Emmanuel Macron per evitar la victòria de Marine Le Pen. Cap candidat d’esquerres es va classificar per a la segona volta, després de la remuntada fulgurant, però insuficient, de Jean-Luc Mélenchon, tercer amb el 22% dels vots i a uns 400.000 de superar la candidata ultra. Un mes i mig després, la situació política va fer un gir copernicà en unes legislatives en què resulta determinant el sistema electoral a doble volta i la divisió del territori en 577 circumscripcions. Només surt elegit el diputat més votat en cada una.

Els candidats de la Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES, formada per La França Insubmisa de Mélenchon, el Partit Socialista, Els Verds i els comunistes) van ser els més votats aquest diumenge amb el 26,1%, per davant amb una distància mínima dels partits afins a Macron (25,8%), segons els resultats definitius i la classificació feta pel diari Le Monde. Una altra assignació, elaborada pel Ministeri de l’Interior, atorga un lleuger avantatge al macronisme (25,75%) per davant de la NUPES (25,66%), ja que no va comptabilitzar com a sufragis de l’aliança d’esquerres els obtinguts pels candidats mélenchonistes als territoris d’ultramar. Una decisió considerada «una manipulació» per dirigents de l’esquerra.

Le Pen, perjudicada pel sistema electoral i l’abstenció

Le Pen, perjudicada pel sistema electoral i l’abstencióMés enllà d’aquesta polèmica sobre el recompte, la votació va confirmar el nou duel entre el centredreta de Macron i l’esquerra. Les projeccions per a la segona volta donen entre 255 i 295 diputats macronistes –la majoria absoluta està en un mínim de 289– i entre 150 i 190 a l’esquerra (probablement amb uns 100 per a La França Insubmisa, uns 30 per als socialistes, també 30 per als verds i entre 10 i 20 per als comunistes). 

Aquestes estimacions s’han d’agafar amb pinces, però confirmen l’esquerra com la segona força. En canvi, la ultradreta aspira a uns 10 o 40 diputats (d’un total de 577), després d’haver obtingut el 18% dels sufragis en la primera volta, cinc punts menys que en la primera volta de les presidencials. Tot i que s’ha classificat per a la segona volta en 200 circumscripcions, Le Pen es tornarà a veure obstaculitzada pel sistema electoral a doble volta, en què triomfa el mal menor. El seu partit també va pagar els plats trencats d’una abstenció rècord, del 52%.

La coalició unitària, clau en l’èxit de l’esquerra

La coalició unitària, clau en l’èxit de l’esquerra¿Què ha passat en els dos últims mesos? ¿Com Mélenchon li ha arrabassat el lideratge de l’oposició a Le Pen? Aquest nou escenari no es deu a una evolució ideològica. França no s’ha tornat més d’esquerres, després que els últims anys s’especulés amb la seva suposada dretanització. 

En realitat, és el fruit d’una sèrie de decisions que van fer electoralment més competitiva l’esquerra en l’actual divisió en tres blocs de la política francesa: el bloc liberal (Macron i una part d’Els Republicans), el bloc ultranacioanalista (Le Pen i Éric Zemmour) i el bloc ecosocialista (NUPES i altres sectors dissidents). Fent un símil d’escacs, es podria dir que Mélenchon va fer escac i mat a Le Pen. Amb un parell de jugades, la va deixar pràcticament fora de joc.

Una va ser l’aliança unitària de l’esquerra. Va resultar clau per classificar els seus candidats per a la segona volta en unes 400 circumscripcions. Si les formacions progressistes s’haguessin presentat per separat, haurien quedat eliminades en moltes més. Llavors, l’escenari més habitual no hauria sigut una segona volta entre un candidat de Macron i un altre de la gauche.

En les legislatives, accedeixen a la segona volta els dos finalistes, així com tots els que van aconseguir el suport d’almenys el 12,5% dels electors inscrits. Però com es va registrar una abstenció rècord, resulta una tasca gairebé impossible que els aspirants que queden en tercera o quarta posició puguin arribar a aquest llindar. Amb la NUPES, els partits d’esquerres aspiren a multiplicar per tres o fins i tot per quatre els 57 diputats progressistes (30 del PS, 17 insubmissos i 10 comunistes) de l’última legislatura.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

A més de la unió, la NUPES sembla haver-se beneficiat de l’estratègia ambiciosa de convertir aquests comicis en una «tercera volta» de les presidencials. «Escolliu-me primer ministre», va proposar Mélenchon a finals d’abril, amb una fórmula sui generis, però eficaç per mobilitzar una part del seu electorat en una conjuntura de desmobilització general. 

«Per diumenge vinent demano una desfilada massiva a les urnes per rebutjar definitivament els projectes funestos de la majoria del senyor Macron», va dir el dirigent insubmís diumenge a la nit. L’esquerra confia en la seva reserva de votants entre els abstencionistes –el 70% dels joves, la majoria afins a l’esquerra, no va anar a votar– per donar la sorpresa en la segona volta.