Nòmades i viatjants
Alemanya davant els seus dimonis
El Bundestag ha ratificat la modificació de la Constitució que permetrà sobrepassar el límit del 2% del PIB destinat a la despesa en defensa
La guerra d’Ucraïna aboca una crisi alimentària global
Els EUA es perfilen com el guanyador últim de la guerra a Ucraïna
El mur de Berlín va caure fa 33 anys, però la frontera emocional entre els dos mons que es van disputar la guerra freda es manté en l’asfalt i en la ment de molts alemanys. Des de la matinada del 24 de febrer, el país viu un malson que l’esquitxa. La seva capital està a menys de 1.300 quilòmetres d’Ucraïna. Arriben trens des de Polònia amb refugiats. En molts edificis onegen banderes blaves i grogues. Abunden els cartells de solidaritat i les pintades que reclamen «no més guerres». Alemanya sap de què parla. Va provocar-ne dues mundials i va pagar un alt preu per la derrota.
No és només el gas natural rus, és la història. El record dels dimonis d’un passat no tan llunyà dificulta l’acció del canceller Olaf Scholz, el líder socialdemòcrata que governa des de desembre en coalició amb els verds i els liberals. No és fàcil substituir la popularíssima Angela Merkel, que amb la política de distensió amb Vladímir Putin va entregar la dependència energètica alemanya al líder equivocat. Ara no s’escolten declaracions de Merkel sobre Ucraïna i tampoc hi ha autocrítica.
Scholz té més problemes de comunicació que de contingut. És possible que no sigui el més carismàtic. En aquest terreny li guanyen els dos líders verds, la ministra d’Exteriors, Annalena Baerbock, i el vicecanceller, Robert Habeck. Però en tres mesos ha aconseguit suavitzar les rigoroses normes alemanyes per a l’exportació d’armes a països en conflicte i ha aprovat l’increment de despesa militar més elevat des de la Segona Guerra Mundial.
Increment de la despesa en defensa
El Bundestag ha ratificat la modificació de la Constitució que permetrà sobrepassar el límit del 2% del PIB destinat a la despesa en defensa. És un assumpte de més de 100.000 milions d’euros. Els pacifistes adverteixen sobre els efectes de la ruptura d’un precinte històric.
En el que sí que es mou amb parsimònia és en l’entrega d’armes a Ucraïna. Hi ha més promeses sense complir que realitats. Acaba d’anunciar una operació pont amb Grècia per a l’enviament de vehicles militars de l’època de l’URSS amb destí final a Ucraïna. Atenes rebrà a canvi material occidental. Aquest tema divideix l’opinió pública alemanya, que tem veure’s arrossegada a un conflicte més greu. Hi ha por dels precedents de la Gran Guerra.
El compte de Twitter Sputnik Not, que és humorístic com el Mundo Today, anunciava fa dies una notícia d’última hora: «El primer enviament de pensaments i oracions de grau militar arriben a Ucraïna des d’Alemanya», acompanyada de la foto d’un camió buit.
Els més crítics afirmen que Scholz ha copiat la política de Merkel després de la invasió russa d’Abkhàzia i Ossètia del Sud (Geòrgia) el 2008 i de Crimea i part del Donbass el 2014. Consisteix a aparentar que es fa alguna xosa sense fer res concret.
Scholz i el francès Emmanuel Macron telefonen sovint a Putin. Li ofereixen propostes d’alto el foc i ara una per desbloquejar el port d’Odessa. Obliden qui és l’agressor. Afegeixin al còctel Henry Kissinger, que ha demanat que Ucraïna realitzi concessions territorials a Rússia a canvi de la pau. Putin sap que Occident no aguantarà un pols de mesos.
Als alemanys els preocupa que els talls en el subministrament de gas els afectin en la seva vida, però el 68% està disposat a realitzar sacrificis a l’hivern, segons un sondeig d’ARD. Ningú vol que el pagament del gas rus serveixi per lubrificar una matança.
Reducció de les importacions russes
En aquests 100 dies de guerra, Alemanya ha retallat les importacions de petroli rus del 35% al 12%, i les de carbó, del 50% al 8%. Eren les més senzilles per l’existència d’alternatives ràpides. Queda el gas natural, malgrat que n’han disminuït la dependència del 55% al 35%.
El Govern afirma que un tall categòric d’aquest gas suposaria una caiguda del PIB del 2% el 2023. Els grans empresaris hi estan d’acord, però hi ha economistes que disputen aquestes dades perquè les consideren exagerades. Hi hauria impacte, però no seria catastròfic. Es tem que l’alça dels preus afavoreixi l’extrema dreta.
En les recents eleccions regionals a Renània del Nord-Westfàlia, el partit de Scholz va patir una clatellada davant la CDU. L’SPD va perdre 13 escons i els liberals, 16. Els Verds en van pujar 25. Són la força que està llegint millor la realitat.
Alemanya va imposar un programa d’austeritat a Grècia en la crisi de l’euro de 2015, quan governava Syriza, a qui titllaven d’esquerra radical. Es van aprovar rescats amb retallades draconianes en la despesa pública grega quan en realitat van ser rescats a les empreses alemanyes i franceses atrapades en l’enfonsament. És curiós que ara siguin tan renuents a aplicar-se la seva pròpia medicina.
Notícies relacionades
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
