La UE fa una pausa amb les sancions a Rússia després de l’embargament al petroli

Durant les 48 hores en què s’han reunit a Brussel·les els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea hi ha dos socis més –els Països Baixos i Dinamarca– que han passat a engrossir la llista d’estats membre –juntament amb Polònia, Bulgària i Finlàndia– als quals Rússia ha decidit tallar el subministrament de gas en càstig per no pagar la factura en rubles. Un moviment que reafirma la UE al seu camí cap a la independència energètica, que augura probablement nous xocs amb Moscou i que ha coincidit amb un compromís obligat per als Vint-i-set: reforçar els seus plans de contingència i preparar-se davant possibles noves disrupcions en el subministrament de gas, accelerant l’ompliment dels dipòsits subterranis que arriben ja, segons ha destacat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al 41% de la seva capacitat, cinc punts més que fa un any. 

Aquest ha sigut un dels missatges que ha llançat al terme d’una cimera extraordinària molt centrada en Ucraïna i l’energia, que ha permès als Vint-i-set adoptar, després de gairebé un mes de negociacions, un acord polític sobre un embargament parcial al petroli rus i els seus derivats que afectarà el cru que arriba per barco. Hi haurà excepcions i mesures d’emergència per als països que no tenen accés al mar, com Hongria, però a finals d’any la idea és tallar el 90% del cru rus, cosa que suposarà un cop important a les finances del Kremlin i el finançament de la guerra a Ucraïna. Els detalls acabaran de perfilar-se en les pròximes hores amb l’objectiu d’adoptar una decisió aquest dimecres o dijous que suposarà un punt i a part en les relacions energètiques amb Moscou.

El que ningú es planteja de moment és colpejar el gas rus i imposar una mesura similar. «És un pas molt gran i ara hem de fer una pausa», opina el primer ministre belga, Alexander De Croo. «Primer posem en pràctica aquest (sisè) paquet. El gas és molt més complicat», ha admès. «El gas hauria de formar part d’un setè paquet, però soc també realista i sé que no ho serà. Hi ha un problema tècnic que s’ha resolt amb Viktor Orban, però amb el gas és diferent», ha admès l’austríac Karl Nehammer. «El que no podem fer és avançar debats i jo no hi contribuiré», ha dit per la seva banda el president Pedro Sánchez. També s’ha mostrat cautelós el president francès, Emmanuel Macron, que tot i que no ha descartat un possible embargament en el futur al gas ha optat per mantenir l’ambigüitat i a veure com evoluciona la guerra.

Potencial de la península Ibèrica

La solució, segons el parer dels líders europeus, passa per la diversificació, la recerca de subministradors d’energia fiables i més energies renovables, un camp en el qual Espanya i Portugal poden jugar un paper important, tal com recullen les conclusions, que aposten per aprofitar el «potencial de la península Ibèrica per contribuir a la seguretat i subministrament de la UE». En aquest terreny també els caps d’Estat i de govern es comprometen a «completar i millorar les interconnexions de gas i electricitat europees invertint en projecte nous i existents, inclòs el gas natural liquat (LNG) i les interconnexions d’electricitat i de gas preparades per a hidrogen».

Les conclusions no fan cap tipus de referència ni a possibles terminis ni a qui finançarà els projectes, però el president espanyol ho té clar: «Si tenim menys d’un 4% d’interconnexions i som una illa energètica, i si els contribuents espanyols han sigut els que han hagut de pagar la regasificació i l’emmagatzematge de gas liquat, crec que li toca a la UE pagar aquestes interconnexions», ha valorat. El que sí que surt de la cimera és l’encàrrec a la Comissió Europea que explori fórmules per reduir els preus de l’energia com la introducció de «límits temporals als preus de les importacions». Una solució que Espanya i Portugal van aconseguir el març passat a través de l’anomenada «excepció ibèrica» que encara no s’ha matisat, tot i que Sánchez ha tornat a deixar clar que espera una decisió de la Comissió ben aviat.

Fam a Africa

Dos terços de les persones amb malnutrició al món, 282 milions en total, vivien a l’Àfrica el 2020, segons dades de la FAO. S’hi afegeixen 46 milions d’africans més amenaçats per la gana a causa de la pandèmia de la covid-19. Una situació, que segons ha alertat el president del Senegal i president de torn de la Unió Africana, Macky Sall, podria empitjorar encara més per la guerra de Rússia a Ucraïna. «La situació és preocupant i el pitjor podria estar encara per endavant si es manté la tendència actual. Els fertilitzants han triplicat el preu i segons algunes estimacions la producció de cereals a l’Àfrica podria caure entre un 20% i un 50% aquest any», ha advertit.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Ho ha fet durant una breu intervenció en la segona jornada de la cimera de caps d’Estat i de govern de la UE, 24 hores després que ho fes el president ucraïnès, Volodímir Zelensk i, durant un debat dedicat a la seguretat alimentària en el qual ha urgit els Vint-i-set a fer tot el possible per «alliberar els estocs de cereals disponibles» i assegurar el transport per evitar un «escenari catastròfic de penúria» i una alça generalitzada de preus. «Sé que està la qüestió del bloqueig del port d’Odessa que impedeix el flux dels estocs de cereals. Recolzem el mecanisme proposat per l’ONU per desbloquejar la situació», ha afegit sobre el bloqueig de més de 20 milions de tones de cereal als ports ucraïnesos. Una idea també recollida pels líders europeus en les conclusions de la cimera, en les quals apressen el Kremlin a aturar els atacs a les infraestructures de transport a Ucraïna i aixecar el bloqueig del mar Negre per permetre les exportacions d’aliments.

Segons ha anunciat l’equip del president del Consell Europeu, Charles Michel, el polític europeu es reunirà la setmana vinent amb el secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, per abordar aquest problema. Sall també ha aprofitat la seva intervenció davant els líders europeus per advertir dels «efectes col·laterals» i les conseqüències que tenen les pertorbacions del sistema SWIFT, a compte de les sancions als bancs russos, perquè compliquen l’accés i el pagament de productes. «És una qüestió que ha de ser examinada amb rapidesa per trobar-hi solucions», ha reclamat.