Russoparlants a Alemanya: una comunitat entre dues terres

Uns 2,5 milions dels russoparlants residents en la República Federal conformen, a més, una comunitat amb estatus especial: els anomenats Russlanddeutsche(alemanys de Rússia), descendents de colons de parla alemanya que es van assentar a finals del segle XVIII i inicis del XIX a la conca del riu Volga i a la costa nord del mar Negre, que llavors era part de l’imperi rus i avui és territori sota el setge rus al sud d’Ucraïna.

Aquestes colònies alemanyes van respondre a la invitació de l’emperadriu Caterina II i de l’emperador Alexandre I, que així pretenien poblar territoris buits del seu imperi. Com explica la Central Federal per a Formació Política, els colons van rebre la promesa d’avantatges: terres gratuïtes, beneficis fiscals, exempció del servei militar i de culte religiós, dret a l’autonomia administrativa i a retornar al seu origen si així ho desitjaven en algun moment.

Onada de denúncies

Amb el triomf de la revolució russa el 1917, la minoria ètnica alemanya fins i tot va arribar a tenir una república pròpia dins de l’URSS: la república autònoma socialista soviètica dels alemanys del Volga. L’esclat de la Primera Guerra Mundial, de la Segona i de les purgues estalinistes van acabar arraconant la minoria alemanya, susceptible de ser col·laboracionista amb els nazis. Els descendents dels alemanys de Rússia van anar tornant gradualment als seus territoris d’origen abans i després del final de la guerra freda.

Encara avui, les autoritats de la República Federal concedeixen la nacionalitat alemanya a aquells que poden demostrar una descendència dels colons que es van instal·lar en l’imperi rus fa dos segles. Aquestes últimes persones reben l’adjectiu spätaussiedler, que serveix per denominar els migrants retornats de l’espai postsoviètic al llarg dels segles XX i XXI. El concepte de Russlanddeutsche –que en molts casos no parlen alemany, o sí, però amb accent rus– pot arribar a tenir avui una connotació pejorativa a Alemanya, un fenomen que s’ha accentuat per la guerra a Ucraïna.

Des de l’inici de la invasió russa, les autoritats alemanyes han registrat més de 1.700 delictes relacionats amb la guerra, la majoria crims d’odi, agressions verbals, pintades amenaçadores i fins i tot violència física. La minoria russoparlant és la gran protagonista d’aquests incidents, ja sigui en el rol de víctima o d’agressor. L’organització Mediendienst Integration, especialitzada en afers migratoris, confirma que hi ha hagut un augment de les denúncies d’agressions contra la comunitat russoparlant a Alemanya. En aquesta conjuntura, l’ambaixada russa en la República Federal tampoc deixa escapar l’ocasió per denunciar una onada de ruesofòbia.

9 de maig

És difícil fer-se una idea de quina és la posició predominant dins d’aquesta minoria russoparlant respecte a la guerra a Ucraïna. La por d’expressar-se públicament i de ser qualificat de seguidor de Putin hi juga segurament un paper important. La visita al memorial soviètic de Treptow Park a Berlín el 9 de maig és una oportunitat d’or: aquest lloc es converteix en un centre de peregrinació per a ciutadans d’arrels soviètiques el dia que Rússia celebra la victòria sobre l’Alemanya nazi. Aquí hi ha enterrats uns 5.000 soldats soviètics caiguts en la Segona Guerra Mundial.

L’efemèride ha estat aquest any carregada de tensió. Les autoritats berlineses van prendre una mesura salomònica per evitar enfrontaments entre nacionalistes russos i ucraïnesos: prohibir qualsevol mena de símbol nacional dels dos països i de la desapareguda URSS. L’Ígor, l’Artur i l’Alex, no obstant, treuen una bandera de la Federació Russa davant l’imponent monument que representa un alliberador soldat soviètic amb una esvàstica destruïda als seus peus i una nena als seus braços.

Aquest grup de russos d’origen kazakh venen cada any a celebrar el 9 de maig, que aquesta vegada té especial importància: estan cansats que criminalitzin el seu país d’origen, asseguren. «Si la premsa d’aquí diu la veritat, ¿per què prohibeixen els mitjans russos?», pregunta l’Alex amb referència al bloqueig de RT i Sputnik a la Unió Europea. «La guerra no és en absolut contra el poble d’Ucraïna, és contra el feixisme. I la meitat d’Ucraïna ho és», assegura l’Ígor. Tots van escoltar el discurs del president Vladímir Putin abans de venir al monument. Tots el recolzen. Putin només vol la pau», afegeixen en declaracions a EL PERIÓDICO.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La defensa deTrump i Stormy Daniels s’embranquen en un combat ferotge

«Visc a Alemanya. Soc un alemany de Rússia retornat. Però, en realitat, som els fills de la Unió Soviètica i això és sagrat», diu el Vladímir, enfundat en una samarreta amb les inicials en ciríl·lic de l’URSS. «No m’agrada gens el que està passant, aquest assetjament de Rússia, l’odi que hi ha contra Rússia. Jo soc soviètic, comunista, i no m’agrada que els temps soviètics ara siguin embrutats, escopits, sigui on sigui».

La Ludmila sosté una foto del seu pare Andrei, heroi militar soviètic que va defensar Stalingrad i Moscou. Avui és aquí amb la seva filla Svetlana per honrar la memòria dels que van caure fent el mateix que ell. Originàries de Moldàvia, neguen patir russofòbia a Alemanya, rebutgen la guerra a Ucraïna i asseguren que ajuden refugiats ucraïnesos. La Ludmila s’aferra a la divinitat per espantar els fantasmes d’una tercera guerra mundial: «Espero que Déu torni la raó als presidents dels dos països i que la guerra entre Ucraïna i Rússia s’acabi aviat».