Tensió bèl·lica a l’est

Ucraïna confirma la rendició de Mariúpol

Kíiv ha pactat amb Moscou l’evacuació dels combatents que resistien a l’acereria d’Azovstal

  • 75 dies de guerra

3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Corresponsal per a l'antiga URSS

Ubicada/t a Moscou

ver +

Després de gairebé tres mesos de setge, la resistència de les forces ucraïneses a la localitat portuària de Mariúpol ha arribat a la seva fi. Més de dos centenars de combatents, alguns de malferits, pertanyents al batalló d’Azov i atrinxerats al complex gegant siderúrgic Azovstal, han deposat finalment les armes. Sense a penes provisions, medicines o aigua, el Govern de Kíiv ha autoritzat els defensors de la planta a entregar-se a les tropes russes, mentre ha retut un homenatge al paper que han jugat durant la contesa, qualificant-lo de decisiu.

Segons l’opinió de Mikhailo Podoliak, assessor del president Volodímir Zelenski, els guerrers de Mariúpol han aconseguit modificar dramàticament l’evolució de la contesa bèl·lica. «A causa que Mariúpol va resistir a la Federació Russa durant 82 dies, l’operació per conquistar l’est i el sud d’Ucraïna ha hagut de retenir-se; ha canviat el curs de la Guerra», ha remarcat. La Junta de l’Estat Major de l’Exèrcit ha valorat, en un post difós a Facebook, que el contingent ha impedit que Rússia transferís fins a un total de 20.000 homes a altres fronts, cosa que li hauria permès realitzar més conquistes territorials en els compassos inicials de la invasió. Per la seva banda, el cap de l’Estat ha qualificat els combatents d’«herois».  

PRENSA DEL MINISTERIO DE DEFENSA RUSO

En els compassos finals del setge, ha sigut el batalló d’Azov, presentat per Rússia i per alguns comentaristes a Occident com una força paramilitar i filonazi, la unitat que ha portat el pes dels combats. D’acord amb el Govern ucraïnès, el batalló ha sigut integrat a la Guàrdia Nacional ucraïnesa i les successives reformes empreses han difuminat el seu component nacionalista i no juga cap paper en la política ucraïnesa actual.

Penja una important incògnita sobre el destí que puguin córrer els integrants del cèlebre batalló ucraïnès. El Ministeri de Defensa rus ha informat que una cinquantena d’ells estan ferits i seran tractats en un hospital de Donetsk, la capital d’una de les autoproclamades repúbliques populars regentades per milícies prorusses. Per la seva banda, el Ministeri de Defensa ucraïnès ha informat que farà les gestions pertinents per intentar intercanviar-los per presoners de guerra russos. 

Però tot està en l’aire, sobretot després que el Tribunal Suprem de Rússia anunciés que es planteja declarar el batalló d’Azov «organització terrorista» després d’haver rebut una demanda en aquest sentit presentada per la Fiscalia General, o les declaracions d’un diputat rus, que s’ha declarat favorable a sentenciar-los a mort. A Moscou, el portaveu presidencial, Dmitri Peskov, ha evitat aclarir el tracte que dispensaria el seu país als detinguts, si serien considerats criminals de guerra o presoners de guerra, però ha remarcat que tot es faria «d’acord amb les lleis internacionals».

Corredor terrestre

Notícies relacionades

Amb la presa de Mariúpol, el Kremlin aconsegueix materialitzar, tot i que amb pèrdues importants, un dels principals objectius que es va plantejar en l’inici del conflicte: l’establiment d’un corredor terrestre entre la península de Crimea i els territoris sota control de les milícies prorusses. Molt s’ha especulat sobre els pròxims objectius del Kremlin al país veí, incloent-hi la possibilitat de controlar tota la costa sud ucraïnesa, incloent-hi el port d’Odessa, considerada pel nacionalisme imperial rus com la primera ciutat del país. A més, si això acabés materialitzant-se, danyaria greument la viabilitat de l’Estat ucraïnès, ja que el convertiria en un país sense accés marítim pel qual canalitzar les seves exportacions.

En les últimes setmanes, els bombardejos contra la ciutat s’han fet més freqüents, i el president Zelenski ha realitzat reiterades crides a la comunitat internacional perquè posi fi al bloqueig naval rus al mar Negre i permeti l’exportació de grans, una de les principals riqueses del país, a fi de pal·liar la greu crisi alimentària mundial generada pel conflicte entre Rússia i Ucraïna, dues importants potències agrícoles.