Finlàndia portarà a l’OTAN l’exèrcit més potent dels bàltics: «No es van adormir després de la guerra freda»

El país militarment més fort dels del nord del mar Bàltic s’unirà a l’Aliança Atlàntica. I ho farà a una velocitat de vertigen. Probablement aquest diumenge es prengui la decisió oficial i en la cimera de Madrid de finals de juny s’escenifiqui la seva entrada. I, eventualment, la de Suècia.

Finlàndia té des de finals dels 80 un debat obert sobre la seva seguretat. Només un quart de la població volia entrar a l’OTAN abans de la invasió d’Ucraïna. Creien haver trobat l’equilibri per maximitzar la seva defensa: un exèrcit potent i modern, bones relacions amb la veïna Suècia i els EUA, i un tracte comercial amistós amb Rússia, explica Charly Salonius-Pasternak, finlandès expert en defensa de l’Institut de Finlàndia per a Afers Exteriors. 

Vladímir Putin ha fet saltar pels aires aquest equilibri. Per evitar que Ucraïna entri a l’OTAN, ha aconseguit que ho faci un país petit però poderós, i amb el qual comparteix una enorme frontera. 

Aquest dijous al matí, el president finlandès, Sauli Niinistö, i la primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, van dir que el país n’ha de demanar l’adhesió. «Ser membre de l’OTAN reforçaria la seguretat de Finlàndia. Com a membre de l’OTAN, Finlàndia reforçaria també l’Aliança en el seu conjunt. Finlàndia ha de ser candidata a l’adhesió sense demora», van afirmar en un comunicat.

La decisió formal sobre l’adhesió ha de ser presa per un consell sobre la seguretat i política estrangera, que reuneix el cap d’Estat, la primera ministra i diversos ministres.

L’oficialitzaran aquest diumenge, i la setmana entrant el ratificarà el Parlament, tot i que és un mer tràmit no vinculant, segons explica Salonius-Pasternak. «La unió a l’OTAN tindrà lloc amb total seguretat. No fa falta referèndum, i el recolzament segons les enquestes és del 70%-80%. Al Parlament hi haurà una votació procedimental, de la qual s’esperen 180-185 vots favorables dels 200 seients», diu. «El procés ha sigut molt ràpid, fa sis mesos ningú hauria dit que arribaríem, nosaltres i Suècia, al punt on som». 

Una potent força aèria i naval

El potencial nou membre de l’organització defensiva de l’Atlàntic Nord no porta al club defensiu un exèrcit qualsevol. «Serà el primer o segon país d’Europa amb nombre d’avions de combat F-35 nord-americans (tenen un programa de compra de 64 unitats), i té una armada moderna amb un potent programa de corbetes per protegir les aigües del mar Bàltic», explica Martin Hurt, investigador de l’ICDS d’Estònia. 

En nombres de soldats és també el més gran «d’entre les democràcies de la regió, amb 280.000 reservistes», afegeix aquest expert en la defensa dels països nòrdics i bàltics i l’OTAN.

Finlàndia, després de la guerra freda, «no es va relaxar i va pensar que tot era pau i felicitat, i comprensió i negocis amb Moscou», explica aquest estonià, a qui personalment tranquil·litza que un «germà gran» dels països banyats pel Bàltic pugui ajudar en un moment donat el seu país, Estònia, o Letònia i Lituània, que també tenen frontera amb Rússia. 

Finlàndia comparteix una enorme frontera terrestre amb Rússia, una vertical de 1.340 quilòmetres de frontera amb un país de l’Aliança. Estònia, Letònia i Lituània comparteixen el segon tram del nord de límit amb Rússia, 738 quilòmetres més. Aquí hi ha un dels punts més vulnerables dels països aliats europeus, el corredor de Suwalki, un estret pas que connecta tots tres amb Polònia, emparedat en territori rus. Tot i que Finlàndia no té frontera terrestre amb aquests tres països bàltics, només els separen 90 quilòmetres de mar. 

Hurt posa Suècia com a contraexemple de Finlàndia. Estocolm ha emprès el camí de la modernització del seu exèrcit fa relativament poc i li queda més d’una dècada per posar-se a l’altura de les circumstàncies. 

Suècia probablement faci un anunci similar al finlandès la setmana vinent. «Està sincronitzada amb Finlàndia en aquest sentit, i s’espera que Estocolm presenti la seva candidatura dilluns, quan mantindran un debat polític al Parlament: el Govern [de coalició de centredreta] ja s’ha garantit més del 50% dels vots, però els més importants polítics de l’oposició socialdemòcrata ja han dit que ho recolzaran».

Un altre país de l’OTAN a la frontera russa

Entrar a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord és relativament senzill per a qualsevol país europeu. Segons l’article 10 del Tractat de 1959, les parts poden, per acord unànime, convidar qualsevol Estat europeu «en condicions per afavorir el desenvolupament dels principis» de l’OTAN. Una cosa que Finlàndia i Suècia compleixen àmpliament. 

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, s’ha congratulat per la decisió finlandesa. La seva candidatura «seria rebuda calorosament a l’OTAN i el procés seria fluid i ràpid».

«El procés és essencialment declaratiu sempre que hi hagi un consens. Per impedir-ho algun dels membres hauria de dir que no, però no sembla que ni tan sols Hongria ho faci», explica a aquest diari Pere Vilanova, investigador sènior associat del CIDOB. «Finlàndia i Suècia s’hi uniran i probablement s’escenificarà en la cimera de Madrid [el 29 i 30 de juny]. Serà fluid, com va passar amb Montenegro».

Finlàndia és un país de 5,5 milions d’habitants. Va ser envaïda per la Unió Soviètica el 1939. Abans, va ser una província russa entre 1809-1917. Durant la guerra freda va ser sotmesa a una neutralitat forçada per Moscou. Després de la caiguda del mur de Berlín, es va unir a la Unió Europea (UE) i al Partenariat per la Pau de l’OTAN.

A l’espera de la resposta russa

«Putin va dir que era una línia vermella el fet que Ucraïna no entrés a l’OTAN per no tenir cap altre país de l’Aliança. No volia caldo, doncs ara té dues tasses», acaba Vilanova.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Rússia ha reaccionat immediatament a l’anunci de Hèlsinki. «És, sens dubte, una amenaça», ha dit el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. «L’ampliació de l’OTAN i l’acostament de l’Aliança a les nostres fronteres no converteixen el món ni el nostre continent en un lloc més estable i segur».

En un comunicat, el Ministeri d’Exteriors rus ha sigut més contundent. «Rússia es veurà obligada a adoptar mesures de resposta tant tecnicomilitars com d’una altra classe a fi de contrarestar les amenaces que han sorgit per a la seva seguretat nacional». El terme, mesures tecnicomilitars, és el que ja va utilitzar Putin abans de la invasió d’Ucraïna.