Josep Borrell reivindica el paper de la Unió Europea com a projecte de pau

L’alt representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Josep Borrell, va destacar que la guerra a Ucraïna ens recorda de manera «dramàtica i llampant» el valor perdurable de la UE com a projecte de pau i com a «actor fort» per defensar i promoure la seguretat al continent i al món.

«A través d’aquesta guerra, el procés d’Europa d’aprendre a utilitzar el llenguatge dels poders s’està accelerant», va assegurar Borrell en una declaració amb motiu de la celebració del Dia d’Europa, que commemora aquest dilluns el 72è aniversari del seu acte fundacional, la declaració de Robert Schumann que proposava la creació d’una Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer el 9 de maig de 1950.

Aquest 9 de maig de 2022 «ha de remarcar aquesta consciència creixent: defensar la UE i els valors en què es basa; posar el nostre poder col·lectiu al servei del nostre soci Ucraïna per defensar-se a si mateix i la seva plena i completa sobirania; treballar amb la comunitat internacional per preservar les normes i la seguretat internacionals clau i exercir la solidaritat per abordar les conseqüències globals d’aquesta agressió», va enumerar Borrell.

En primer lloc va destacar que els estats membre han demostrat «la unitat política més forta davant l’agressió», una cosa que alguns haurien considerat «impensable», incloent-hi Rússia.

«Tal determinació» a l’adoptar sancions econòmiques i financeres per part dels Vint-i-set, en coordinació amb el G-7, va ser possible, segons Borrell, perquè tots van comprendre «la gravetat de l’agressió i els perills que comportava» des que va començar el 24 de febrer passat.

Els països de la Unió Europea van ser incapaços d’aconseguir aquest diumenge un acord per prohibir les importacions de petroli de Rússia com a resposta a la guerra d’Ucraïna, per les dificultats que planteja per a alguns socis la seva dependència del cru de Moscou, i les restriccions que s’intenten incloure en el sisè paquet de sancions.

Al treballar col·lectivament per posar fi a la dependència energètica d’Europa de Rússia, la UE demostra que és «més forta en la suma de les seves parts que quan els estats membre actuen sols».

«No només és un jugador més fort en el mercat energètic internacional, sinó que també limita l’exposició dels seus estats membre individuals al xantatge energètic. Això millorarà la resiliència estratègica de la UE», va assegurar.

Un altre element clau que va destacar Borrell de l’acció de la UE en aquesta guerra de Rússia a Ucraïna va ser la decisió d’utilitzar, per primera vegada en la història, els recursos financers del Fons Europeu per a la Pau per ajudar un estat atacat a defensar-se.

Ja s’han desemborsat tres trams per un total de 1.500 milions d’euros, va recordar el polític espanyol a l’assenyalar que aquest suport europeu va acompanyat del recolzament militar directe dels estats membre.

Finalment, Borrell va posar l’accent en el fet que «la força i determinació de la resposta de la UE en suport a Ucraïna no només beneficia i interessa els europeus».

«Aquesta no és una qüestió d’Occident contra Rússia. La defensa dels principis internacionals fonamentals consagrats a la Carta de les Nacions Unides concerneix per igual el Nord, l’Est, el Sud i l’Oest», va continuar el cap de la diplomàcia europea.

We are not fighting against #Russia, we are defending #Ukraine.

Russia's invasion forces Europe to realise that we are in danger and that we need to be a real geopolitical actor.

Thanks for great #SOU2022 panel @alexstubb and @MeabhMcMahon!@EUISoU https://t.co/lxzn76BV7s pic.twitter.com/F09WpMNwCW

— Josep Borrell Fontelles (@JosepBorrellF) 7 de mayo de 2022

I va rememorar que «no menys de 141 estats de la comunitat internacional han rebutjat explícitament l’agressió russa contra Ucraïna» en l’Assemblea General de l’ONU.

Notícies relacionades

Londres limita els visats i exigirà més anys per tenir la nacionalitat

Lleó XIV demana als mitjans "no escapar" en el difícil context actual

Al fer-ho, segons Borrell, «estan defensant la seva pròpia integritat territorial i sobirania davant futures agressions potencials i dient ‘no al retorn de la llei de la selva en les relacions internacionals’.

Però també «estan dient ‘no’ a les falsedats de la dirigència russa i a la capa de relativisme multilateral baix que pretenen encobrir les seves accions», va indicar.