Guerra a Ucraïna

Butxa: el relat més atroç de la guerra a Ucraïna

Les autoritats ucraïneses asseguren que, només en el municipi, ja s’han trobat els cossos de 420 civils

Multimèdia: Així han sigut els primers 50 dies de la guerra a Ucraïna

Butxa: el relat més atroç de la guerra a Ucraïna
4
Es llegeix en minuts

L’Alina espera nerviosa sota una intensa pluja que un camió descarregui desenes de cossos al dipòsit de cadàvers de Butxa. Aquesta jove de 24 anys ha de reconèixer el cos del seu pare, de qui no sap res des que les tropes russes van entrar a aquesta castigada localitat i van massacrar-ne la població.

«Cada dia porten nous cadàvers i vinc aquí a veure si trobo el meu pare... A veure si el trobo entre totes aquestes persones mortes», assevera l’Alina, envoltada d’una desena de veïns de Butxa que es troben en la mateixa situació.

Alguns ja fa més d’un mes que miren d’identificar els seus éssers estimats

El pare de l’Alina tenia una granja als afores de Butxa, on es va quedar cuidant del bestiar, fins i tot quan les tropes russes es van presentar amb els tancs davant de casa seva. Fins que un dia ningú va saber-ne res més.

Després de revisar un per un els cadàvers, alguns en un estat de descomposició avançat i d’altres amb signes de tortura, la jove surt del dipòsit de cadàvers i truca a la seva mare: «No he vist el seu cos... potser és viu», li comunica.

Una tragèdia que es diu Butxa

Les autoritats ucraïneses asseguren que ja s’han trobat els cossos de 420 civils només a Butxa, una localitat petita i acomodada que va commocionar el món després que es descobrissin les atrocitats que van cometre els russos contra la seva població abans que es retiressin.

No obstant, cada dia van apareixent nous cossos en pous, fosses comunes o en jardins particulars. Els veïns mateixos van haver d’enterrar els morts amb les mans perquè els cadàvers no es quedessin al carrer.

Ara la feina és identificar els morts i entregar els cadàvers a les famílies perquè puguin enterrar-los com cal. Per a això, l’ajuntament ha elaborat una llarga llista amb els noms de les persones que van morir durant l’ocupació i amb les poques dades que s’han recopilat sobre els cossos no identificats.

Els veïns van a un punt d’informació cada dia, per saber si les autoritats han trobat el seu familiar, com és el cas de l’Olexi, que està buscant el cos del marit de la seva millor amiga perquè ella va fugir a Polònia amb els seus dos fills.

El marit va ser afusellat per les tropes russes quan va intentar escapar de Butxa amb cotxe i, segons l’Olexi, uns veïns van recollir el cos i el van enterrar al jardí de la casa del matrimoni, amb un cartell penjat del coll on van escriure el seu nom perquè pogués ser reconegut amb més facilitat.

«Està enterrat al jardí, però encara no saben exactament on. Continuen buscant el cos», lamenta.

Els forenses, desbordats

Una parella de forenses corre sense parar d’un costat a un altre del dipòsit de cadàvers davant les desenes de cossos que arriben per ser investigats, fent només petites pauses per fer un parell de calades al cigarret.

«El problema és que hi ha massa cossos i només hi ha dos experts per treballar aquí», assegura l’assessora de l’alcalde de Butxa, Mikhailia Skorik, a Efe, i afegeix que abans de la guerra cada forense treballava amb set cossos al mes: «Ara han analitzar-ne deu cada dia», exclama.

Per això, han demanat la col·laboració d’experts d’altres dipòsits de cadàvers en la difícil tasca d’identificació de cadàvers: a alguns els han de fer proves de l’ADN perquè els cossos estaven completament calcinats o irreconeixibles.

Els morts que no van ser assassinats

Serguei també ha anat a Butxa per trobar el cos de la seva àvia, que abans de l’ocupació russa va estar hospitalitzada per covid-19 i, quan van començar els bombardejos, va morir d’un atac de cor.

Els veïns van treure del dipòsit de cadàvers el seu cos i desenes d’altres, i els van enterrar per evitar-ne la descomposició. Molts van ser sepultats en una fossa comuna cavada al pati de l’església del poble.

«Ens han ensenyat fotos i en una sembla que és ella, però hem d’anar a veure el cos perquè a la foto no es veu bé», lamenta el jove, que el 12 de març va emprendre aquesta dolorosa recerca per poder enterrar la seva àvia «com fan els éssers humans».

Notícies relacionades

Les autoritats li han comunicat que molt probablement el cos es trobi a la fossa comuna, on ja s’han desenterrat desenes de cadàvers, tant de gent assassinada pels russos, com de persones que van morir per causes naturals. La Policia assegura que encara hi ha veïns sepultats en aquest cementiri improvisat.

«Haurem de tornar més vegades... No podem saber al 100% si és el cos de la meva àvia», sospira Serguei mentre va cap al cotxe, amb què haurà de tornar demà per continuar la recerca.