La resistència a Mariúpol demana una sortida negociada per evitar la seva aniquilació

La dramàtica situació que es viu a Mariúpol, la ciutat portuària de l’est d’Ucraïna arrasada pels bombardejos russos, segueix lluny d’amainar. Hores després que l’aviació del Kremlin agreugés la seva ofensiva sobre la planta siderúrgica d’Azovstal, un dels últims bastions de resistència ucraïnesa a la ciutat, les forces locals que continuen atrinxerades sota les seves instal·lacions juntament amb centenars de civils van emetre un comunicat demanant el món que els ajudi a escapar de la ratera on estan atrapats. «Els preguem que ens transfereixin al territori segur d’un tercer Estat», va implorar en un vídeo el comandant Serhí Volina, al comandament dels militars ucraïnesos amagats a la planta d’acer gegant. 

Els seus homes no s’han rendit. En cap moment parla de capitulació, que Rússia porta uns quants dies exigint en forma d’ultimàtum a canvi d’una promesa per deixar sortir amb vida els ucraïnesos de la planta. Però el to és desesperat, com si les seves opcions s’haguessin esgotat.  «Aquesta és la nostra crida al món. Podria ser l’última. Pot ser que només ens quedin uns dies o unes hores», diu el comandant de la 36a Brigada Separada de Marines al vídeo, gravat davant una paret blanca de maó. «Les unitats enemigues ens superen de 10 a 1. Ens dominen per l’aire, en artilleria, tropes terrestres, armament i tancs», afegeix Volina. 

D’acord amb el seu relat, així com l’expressat a diversos mitjans nord-americans per alguns dels seus soldats, als túnels subterranis de la planta també hi ha centenars de civils i mig miler de ferits. La seva sort és incerta perquè diverses informacions afirmen que els bombardejos russos no només han destruït gairebé completament la que era una de les centrals metal·lúrgiques més grans d’Europa, sinó que haurien impactat en un «hospital improvisat» a la planta on es protegeixen unes 300 persones, d’acord amb l’exgovernador de la regió de Donetsk, Serhí Taruta. 

Sang a les mans

El patiment de Mariúpol, una de les últimes baules que li queden a Moscou per poder controlar tot el territori que s’estén des de Crimea fins al Donbass, on ha accentuat la seva ofensiva per mirar de dominar aquesta regió russòfila i industrial, ha exacerbat el to dels dirigents ucraïnesos, que continuen demanant una assistència militar més gran als seus aliats occidentals. El cap de l’equip de negociadors ucraïnesos, Mikhaïlo Podoliak, va afirmar que els líders mundials «tindran les mans tacades de sang» si permeten que Rússia continuï «matant nens» a la planta d’Azovstal. A la resta de la ciutat quedarien uns 100.000 civils atrapats, dels prop de 450.000 que vivien a Mariúpol abans de la guerra. 

Durant la jornada van aconseguir sortir de la ciutat diversos combois d’autobusos, hores després que les autoritats ucraïneses anunciessin un «acord preliminar» amb Rússia per permetre l’evacuació de civils. L’objectiu de Kíiv era que marxessin almenys 6.000 persones en direcció a la localitat del sud de Zaporíjia. En cas d’aconseguir-ho, s’afegirien als 7,1 milions de desplaçats interns que ha deixat la guerra des que va començar fa 56 dies, segons les Nacions Unides. Uns 5 milions més s’han refugiat fora de les fronteres ucraïneses. 

I, mentrestant, l’Exèrcit rus continua intensificant la seva ofensiva sobre el Donbass. Dimecres al matí a primera hora, el Kremlin va afirmar haver arribat de matinada a més d’un miler d’objectius ucraïnesos amb artilleria i 73 més amb bombardejos aeris. Per reforçar la seva infanteria a la plana de Lugansk i Donetsk, també hauria desplegat prop de 20.000 mercenaris sirians, libis i paramilitars de Wagner, segons fonts europees citades pel diari ‘The Guardian’.

 

Notícies relacionades

La xifra de refugiats ucraïnesos arriba als cinc milions

Rússia presenta una proposta d’acord a Ucraïna i espera la resposta de Kíiv