Macron contra Le Pen: comença el duel de la segona volta

«Sé que molta gent votarà per mi o que s’abstindrà per frenar el Front Nacional (el nom fins al 2018 del partit de Le Pen). Això no significa que li donaran suport al meu projecte, però els vull intentar convèncer que ho facin per mi i que completin el meu projecte», ha assegurat Macron aquest dilluns a la tarda durant un desplaçament a Denain, al nord de França. Ha precisat que «l’ecologia» és un dels aspectes que pot millorar del seu programa. 

La reelecció dependrà de la capacitat de mobilitzar l’electorat dels deu candidats que no s’han classificat per a la segona volta. Una tasca que no serà del tot fàcil davant la banalització de la imatge de Le Pen. Una part de l’opinió pública francesa considera que fa menys por que al 2017, i molta menys que el seu pare Jean-Marie Le Pen al 2002.

Una reserva de vots limitada

Una reserva de vots limitadaTot i que el dirigent centrista compta amb un avantatge més gran respecte a la seva rival que al 2017, aquesta vegada disposa de menys reserva de vots. Una de les claus de la victòria de Macron fa cinc anys va consistir en el perfeccionament de la «gran coalició», entre centreesquerra i centredreta. No només va aconseguir al llarg de la campanya de la primera volta el recolzament d’exministres com François Hollande i Nicolas Sarkozy, sinó que també va buidar de vots les aspirants dels dos partits que van compondre durant dècades l’alternança política a França: el Partit Socialista i Els Republicans. 

La socialista Anne Hidalgo (1,75%) i la conservadora Valérie Pécresse (4,78%) han sumat tot just el 6,5% entre totes dues. Una debacle que ha agafat amb el peu canviat sobretot els conservadors. Pécresse ha reconegut que s’havia endeutat personalment amb 5 milions d’euros, una despesa que no recuperarà per part de l’Estat al no haver superat el llindar del 5% dels sufragis. Per aquesta raó, ha fet una crida a rebre donacions dels simpatitzants per pagar el deute.

El candidat comunista i el dels verds també han demanat el vot per a Macron. Tots representen amb prou feines el 12% dels sufragis, un percentatge no gaire superior al dels recolzaments dels aspirants ultres Éric Zemmour (7%) i Nicolas Dupond-Aignan (2%), que sembla que estan destinats a Le Pen.

«¡Cap vot per a la senyora Le Pen!», va clamar en repetides ocasions l’insubmís Jean-Luc Mélenchon diumenge a la nit, després de quedar-se a uns escassos 400.000 vots d’aconseguir el sorpasso davant la candidata ultra. Després d’haver sigut acusat de massa ambigüitat fa cinc anys en el discurs després de la primera volta, aquesta vegada el dirigent ecosocialista s’ha mostrat molt més contundent sobre la necessitat de no escoltar el cant de les sirenes del lepenisme. Les consignes de vot, no obstant, no tenen un efecte automàtic. Segons un sondeig d’Ipsos, publicat aquest dilluns, el 36% dels votants de Mélenchon es decanten per l’abstenció, el 34% apostarà per Macron i el 30%, per Le Pen.

El debat del 20 d’abril

El debat del 20 d’abril«Dic als votants de Mélenchon que siguin veritables insubmisos i que no salvin el cap d’Emmanuel Macron, els proposo que no firmin a favor de la jubilació als 65 anys i per la destrucció dels serveis públics», ha declarat aquest dilluns el portaveu de l’RN, Sébastien Chenu, en un intent descarat de seduir aquest cobejat electorat. Més que en un improbable traspàs de vots insubmisos cap a Le Pen —al 2017 va ser de menys del 15%, després de moltes especulacions—, la clau de la segona volta pot estar en l’abstenció.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Un altre obstacle per a Macron serà la intel·ligent campanya de Le Pen, que ho ha apostat tot per moderar la seva imatge i per abandonar la crispació. Fins i tot aquest dilluns s’ha oposat a fer mítings conjunts amb Zemmour. L’RN aposta per la (falsa) transversalitat de Le Pen i per convertir la segona volta en un referèndum contra el dirigent centrista. Tot i que el president francès té una popularitat superior a la dels seus predecessors, com Sarkozy i Hollande, la seva figura genera més aviat rebuig entre les classes més modestes de la societat. 

Macron surt com a favorit, però encara no pot cantar victòria. Probablement, un dels moments decisius de la campanya tindrà lloc en el cara a cara televisiu entre tots dos el 20 d’abril. Després de la clara victòria del dirigent centrista en aquest mateix debat el 2017, l’aspirant ultra, més experimentada que llavors, buscarà prendre la revenja. El dirigent centrista disposarà d’un marge d’error limitat. Els sondejos li pronostiquen una victòria més aviat ajustada, amb el 56% dels sufragis davant el 44% de Le Pen.