Sorpresa insuficient a l’esquerra

L’amarga remuntada de Mélenchon

  • El líder dels insubmissos aconsegueix el 21,95% dels vots i es queda a 400.000 per superar Marine Le Pen

  • Un resultat històric però insuficient per a l’esquerra alternativa a França

zentauroepp48112342 french far left leader jean luc melenchon  delivers his spee190514133352

zentauroepp48112342 french far left leader jean luc melenchon delivers his spee190514133352 / Claude Paris

3
Es llegeix en minuts
Enric Bonet

L’esquerra francesa va estar a punt diumenge de prendre’s la revenja del 21 d’abril de 2002. Fa vint anys, l’ultradretà Jean-Marie Le Pen es va classificar de manera inesperada per a la segona volta per a les presidencials de 2002, per davant del socialista Lionel Jospin. Va suposar un trauma en la gauche i un punt d’inflexió en l’auge de la ultradreta a França. Dues dècades després, l’esquerra es va apropar a un sorpasso semblant a través del vot de l’insubmís Jean-Luc Mélenchon (ecosocialista). 

El líder de la França Insubmisa (socis de Podem a França) es va quedar a 400.000 escassos vots d’avançar Marine Le Pen. Mélenchon, de 70 anys, va obtenir finalment el 21,95% dels vots, segons els resultats definitius anunciats dilluns al migdia. Sens dubte, es tracta d’una remuntada espectacular per a un dirigent a qui els sondejos pronosticaven entre el 10% i el 12% dels sufragis a principis de març. Beneficiat per un potent efecte de vot útil però també pel seu talent com a orador i el treball entorn del programa del Futur en Comú, aquest veterà dirigent ecosocialista es va quedar a les portes de la segona volta en la seva tercera –i probablement última– campanya presidencial.

«Sí, es tracta d’una decepció, però alhora, ¿com podem obviar el treball fet?», va assegurar Mélenchon en el seu discurs de diumenge a la nit, després de l’anunci de les estimacions dels resultats. «S’obre una nova pàgina del combat. La lluita continua», va afegir en una intervenció, de manera que va ser l’únic dels candidats que no va llegir el seu discurs. «Els més joves em diran que no ho hem aconseguit. És cert, però no ens hem quedat lluny. ¡Feu-ho millor!», va concloure amb un to de comiat aquest exministre en el govern de Jospin, entre 2000 i 2002.

El candidat dels joves i la ‘banlieue’

El candidat dels joves i la ‘banlieue’Aquest resultat de l’insubmís és el més bo que ha obtingut un candidat a l’esquerra dels socialistes en la història de la Cinquena República. Cal remuntar-se al 21,27% dels vots que va obtenir el comunista Jacques Duclos el 1969 per trobar un recolzament semblant. Després del declivi en els últims anys de Syriza a Grècia, d’Unides Podem a Espanya i de Die Linke a Alemanya –va estar a punt de quedar-se fora del Bundestag al setembre–, suposa un èxit electoral (molt amarg) en un moment en què el cicle dels indignats semblava acabat. 

Una de les claus de la seva pujada va ser el suport que va rebre per part dels joves, especialment en la franja d’entre 18 i 34 anys. Nombrosos ‘influencers’ havien demanat el vot per a l’insubmís, que va acabar la campanya fent un llarg programa a través de la plataforma de vídeo Twitch. A més, va aconseguir un recolzament multitudinari en les ‘banlieues’. Va arribar a prop del 50% dels sufragis en la Seine-Saint-Denis, un dels departaments (província) més pobres de França, situat just al nord de París. 

L’esquerra creix en el total de vots

Notícies relacionades

L’esquerra creix en el total de votsAquesta remuntada insuficient va deixar un evident gust amarg en la gauche. «Quan ets un candidat a unes eleccions presidencials per un corrent polític, estàs al servei d’aquesta història, no és la història la que està al servei del seu petit ego», va criticar aquest dilluns Ségolène Royal, candidata dels socialistes en les presidencials de 2007, sobre el fet que cap dels altres cinc aspirants progressistes s’haguessin retirat en la recta final de la campanya per facilitar la classificació de Mélenchon. 

Eliminada per segona vegada consecutiva de la segona volta, l’esquerra pot consolar-se amb el fet d’haver augmentat el total dels seus vots respecte a 2017, passant del 28% al 32%. Si conserva aquest creixement, pot tenir un rol més destacat de l’esperat en les pròximes eleccions legislatives, previstes per al juny. Per a això hauria de superar les seves divisions i el foc amic en període electoral.