TOM-3 i bombes de dispersió, les letals armes prohibides de l’atac rus

Les TOM-3, anomenades «mines medalló», són una de les armes més proscrites en el món, però Rússia, el país que les està fent servir en camp de batalla ucraïnès, no és un dels 156 estats que la tenen prohibida, ja que no es va subscriure al Tractat d’Otawa, més àmpliament conegut com a Convenció de 1997 sobre Prohibició i Destrucció de les Mines Antipersonal. Ucraïna sí que el va ratificar.

El 31 de març, l’estat major de la Defensa d’Ucraïna va emetre una nota dirigida a la població civil sota el títol «¡Advertència! ¡Mines medalló!» en la qual certificava amb imatges la troballa d’aquestes armes per primera vegada a les províncies de Khàrkiv i Sumi.

L’ús de les TOM-3 també va ser denunciat, dos dies abans a Berlín, pels analistes de Human Rigths Watch (HRW) sobre observacions d’un grup de tècnics en desactivació d’explosius a Ucraïna.

L’informe de l’oenagé atribueix la dispersió d’aquestes mines a un llançacoets rus, «l’ISDM Zemledelie-I, que dispara les mines POM-3 de 5 a 15 quilòmetres de distància», assegura. La denúncia d’HRW recorda: «El novembre de 2020 Rússia li va dir a l’Assemblea General de les Nacions Unides que ‘comparteix els objectius del tractat i recolza un món lliure de mines’, però considera que les mines antipersonal ‘són una manera efectiva de garantir la seguretat de les fronteres de Rússia’».

Bombes de dispersió mortals

Bombes de dispersió mortalsEl govern ucraïnès busca, acumula i ordena testimonis i proves de l’ús d’aquests artefactes contra civils per aportar-los en una posterior causa internacional contra Rússia, informen a aquest diari representants de l’oenagé espanyola Unidos con Ucrania. Per la seva part, HRW finalitza el seu últim informe sobre les TOM-3 russes recordant que també va detectar-les en la guerra del Donbass prèvia a la invasió d’Ucraïna i en les consecutives confrontacions de Síria i Líbia, «coincidint sovint amb la presència militar russa com una part en aquests conflictes».

Les denúncies públiques per l’ús d’armes, inacceptables per a tots els exèrcits d’Europa tret del rus (tampoc la Xina ni els Estats Units), seguien la ja coneguda polèmica que va causar el bombardeig per part de Rússia en instal·lacions ucraïneses amb bombes de buit, que converteixen en flames tot l’oxigen que hi ha en l’àrea atacada.

La denúncia per l’ús de mines en la invasió d’Ucraïna s’emmarca en la reorganització de les tropes russes per protegir el seu replegament cap al Donbass.

L’ús de bombes de dispersió no només pertany a aquella fase, sinó també a la inicial d’atac. I la denúncia no només es basa en una de les parts o en una oenagé, sinó també en les Nacions Unides.

Una convenció internacional firmada per 100 països prohibeix la seva fabricació, emmagatzematge i ús. Va entrar en vigor l’agost de 2010, quan va ser ratificada per 30 parts signants.

La comissària de Drets Humans de l’ONU, l’expresidenta xilena Michelle Bachelet, va fer públic un recompte del seu departament el 31 de març segons el qual Rússia ha utilitzat bombes de dispersió en 24 ocasions contra Ucraïna i no només contra les seves forces armades, sinó també contra població civil.

Bachelet va dir a finals de març que disposa d’«informació creïble» sobre l’ús probable d’aquest material sobre Ucraïna.

Hectàrees destruïdes

Hectàrees destruïdesLes bombes de dispersió es disparen en projectils-carcassa i, durant el vol, s’obren i escampen càpsules explosives. La seva baixa precisió, amb un 30% de nivell mitjà d’error, i la seva alta probabilitat d’afectar civils durant l’atac i temps després, van fer que la comunitat internacional promogués la seva proscripció. «Per la seva metodologia, no discrimina: s’escampa i al final ho paguen els civils», explica un expert en intervenció d’armes de la Guàrdia Civil.

En el cas rus, el més documentat, aquestes bombes no han sigut majoritàriament dispersades per l’aviació, sinó pels seus típics camions llançacoets BM21 Grand, BM27 Uragan i BM30 Smerch, segons han observat analistes del ministeri de Defensa consultats.

Una bateria de sis d’aquests llançacoets que disparen bombes de dispersió pot afectar una àrea de diverses hectàrees i destruir edificis, vehicles, bateries i, per descomptat, éssers humans.

Les bombes de l’oligarca

En matèria de bombes de dispersió, Rússia ha arribat a un avantatge industrial respecte a la resta d’Europa perquè no ha prohibit fabricar-les. El 2017, segons nota de l’agència Sputnik que van recollir diversos mitjans, la firma russa Techmash tenia preparada l’exportació de bombes SPBE-K i RBK-500 i carcasses amb 54 submunicions a l’interior que es venien amb l’avantatge que poden ser llançades per un avió sense haver de penetrar en la zona coberta per la defensa aèria enemiga.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Tecmash és un complex de 48 fàbriques de munició, explosius i productes químics militars, integrat al seu torn en el hòlding de la defensa Rostec, la firma que dirigeix l’oligarca rus sancionat a Europa i als Estats Units Serguei Txemezov.

De Rostec depenen 700 fàbriques i tallers públics i semiprivats russos, entre els quals hi ha l’armeria Kalàixnikov. Txemezov va ser agent del KGB i company de destí de Vladímir Putin a l’Alemanya de l’Est als anys 80. És també el propietari del iot Valerie, immobilitzat a Barcelona pel Govern des del 15 de març.