El trist ‘retorn’ dels delictes contra la humanitat a Lviv

La justícia internacional mai va aixecar la veu, als anys 30, contra cada pas que feien els nazis per perseguir, arraconar, deportar i finalment executar milions de ciutadans europeus de fe jueva.

Els juristes que van crear, batejar i desenvolupar els dos delictes i van convèncer les instàncies judicials de les nacions aliades (els Estats Units, la Gran Bretanya i també França) de la necessitat de fer-los servir a Nuremberg eren jueus. Una cosa fins i tot lògica. Però a més, els dos juristes, Hersch Lauterpacht i Raphael Lemkin, es van criar i van estudiar lleis a la ciutat avui ucraïnesa, i llavors austrohongaresa, avui Lviv i llavors Lemberg, en alemany o Leópolis, en castellà.

Els delictes que van devastar les seves famílies a Lviv tornen, de la mà de l’Exèrcit rus, 80 anys després, tristament a casa.

Armènia de fons

«¿Qui recorda l’aniquilació dels armenis?», va exclamar Adolf Hitler quan va ordenar als seus militars devastar Polònia. I aquesta frase va esperonar les investigacions de Lemkin, que va recollir al seu llibre ‘El dominio del Eje en la Europa ocupada’, publicat el 1944. Aquí va definir el delicte i el terme lèxic.

Notícies relacionades

Sánchez acusa els EUA de voler "apropiar-se del cru veneçolà"

La Casa Blanca no exclou usar l’Exèrcit per aconseguir Groenlàndia

Si el genocidi s’erigia com a protecció del grup, o bé d’un individu per pertànyer a un col·lectiu, els crims de lesa humanitat emparen l’individu davant la violència dels estats en guerra. Tot genocidi és un crim de lesa humanitat, però no al revés.

Lauterpacht va ser qui va desenvolupar el concepte de crims de lesa humanitat, també, arran del cas armeni. Va ser un dels que van escriure el discurs final del fiscal britànic a Nuremberg. Lemkin, el de l’anglès. Un va pontificar a la Universitat de Colúmbia, als EUA. L’altre, a la de Cambridge (Regne Unit). Tots dos es van escapar pels pèls de l’horror. Tot i que en aquest moment no estigués, encara, tipificat.