El refugiat ucraïnès tipus: dona de 26 anys, mare, amb estudis i necessitada d’un sostre

Per a l’1 d’abril està previst que s’incorpori també la ciutat de Màlaga com a quart punt de contacte inicial dels refugiats amb les autoritats, que els tècnics d’aquest operatiu anomenen «Fase 1», aquella en la qual la persona nouvinguda pren contacte i aterra en la realitat del lloc d’acollida, se li faciliten els primers tràmits d’identificació, obtenció de número de la Seguretat Social i permís d’estada, i se li garanteixen els primers drets: assessorament legal, ajuda psicològica, reconeixement mèdic, entrevista sobre les seves necessitats i vulnerabilitats...

Aquesta setmana hi ha ja 18.692 refugiats ucraïnesos amb l’estatus de la protecció temporal a la butxaca, segons dades del Ministeri de l’Interior al tancament de comptabilitat d’aquest dijous. Madrid (3.915), el País Valencià (3.110), Andalusia (2.727) i Catalunya (2.492) són les principals comunitats de tramitació. Dijous es van concedir a tot Espanya 2.392 sol·licituds.

Segons dades del Ministeri d’Inclusió, 20.000 més tenen ja cita prèvia aconseguida en un call center muntat per la Secretaria d’Estat de Migracions.

La durada de la paperassa està per sota de l’objectiu de 24 hores que els ministres de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, es van marcar a l’inici d’aquests treballs.

L’aixeta de la frontera

L’aixeta de la fronteraSumen ja entorn de 40.000 ucraïnesos refugiats comptats, però se’n poden estimar molts més, fins a 80.000 si s’hi afegeixen els que han arribat en iniciatives individuals, no en viatges organitzats, i, acollits en cases particulars d’espanyols o de compatriotes, que disposen de tres mesos –el visat europeu habitual– encara per regularitzar la seva estada.

Més de tres milions d’ucraïneses i ucraïnesos han sortit del seu país fugint de la invasió russa. Més de la meitat, segons consens de les ONGs internacionals, es queden als països veïns de la seva terra mirant de no allunyar-se gaire de les seves famílies en zona de guerra. L’altra meitat segueix camí per Europa.

D’aquest altre milió i mig, es preveu que una quantitat creixent triï aquest país, que ja era quart albergador europeu d’ucraïnesos immigrants abans de la guerra, segons creixi el cabal de refugiats a les fronteres de l’oest i el sud d’Ucraïna. Aquest cabal ha variat, de moment atenuant-se: en les últimes jornades es registra el pas d’una mitjana de 60.000 persones al dia a Polònia, Hongria i Moldàvia, lluny dels gairebé 300.000 diaris que es van registrar els passats 6 i 7 de març.

La quantitat d’ucraïneses i els seus nens –el contingent majoritari– que vindran fugint de la guerra pot multiplicar-se en quantitat i ritme si es compleix la previsió militar –d’entre altres analistes, els de la intel·ligència britànica– que Putin prepara una nova gran ofensiva des del seu territori, des de Crimea i des de Bielorússia.

El perfil

El refugiat tipus que està arribant a Espanya és adult (63% del total) i dona (el 76% dels adults) de 26 anys d’edat mitjana. Els nens representen el 37% del contingent. Els majors de 65 anys –que també estan entre els més desvalguts– ronden el 10%

Aquesta refugiada majoritària té estudis superiors (64% dels atesos) –pel que té habilitats per manejar-se en viatges i per a col·locacions sofisticades, segons manifesta en les entrevistes amb agents d’Inclusió i ONG– està vivint a casa d’un familiar, un amic o una família espanyola solidària. És el cas de la majoria: dels aproximadament 80.000 que poden haver arribat a Espanya des que Putin va iniciar la seva agressió, 12.000 són sota sostres de la xarxa d’acollida. Un sistema, per cert, bastant ple, des que per nadal arribés una important quantitat de sirians.

Aquesta refugiada mitjana adulta, dona, mare i amb estudis no va arribar massivament sense allotjament (són un 21% els que el necessiten fins al moment), però sí que necessitarà ajuda per a lloguer quan pugui viure pel seu compte, després de superar la fase 1 de la seva acollida. En aquesta fase inicial ha arribat majoritàriament sense prou roba, sense diners i sense documents i ha sigut atesa per un metge del sistema autonòmic de salut –excepte en el cas de Madrid, que encara no ha aportat facultatius al sistema estatal–, ha sigut inscrita per les unitats científiques i d’Estrangeria de la Policia Nacional, que li ha pres fotos i empremtes i li ha expedit papers, ha parlat amb un psicòleg i amb un treballador o treballadora social i ha rebut els seus primers rudiments de castellà o català. A la seva butxaca hi haurà almenys 50 euros per a aquest mes, uns «diners de butxaca» (totes les seves despeses essencials estan cobertes), que varia segons les seves necessitats i si ve o no amb família.

En la tramitació de la seva protecció temporal, si ha demanat cita telefònica, la refugiada tipus haurà tardat una mitja de sis minuts en aconseguir-la al ‘call center’ d’Inclusió, que ha atès ja 15.000 trucades, el 63% per demanar cita prèvia.

Un 24% dels ucraïnesos que han arribat al centre CREADE de Pozuelo (Madrid) necessiten acollida. A Barcelona és el 25%. A Alacant, on es conviu una petita Ucraïna al costat d’una petita Rússia, el percentatge baixa a menys del 10%. Els centres habilitats disposen d’habitacions que aquesta refugiada tipus ocuparà al principi un màxim de 72 hores abans de ser derivada a un altre lloc.

Les patologies més freqüents que presenta a l’arribar la persona desplaçada són, segons fonts sanitàries catalanes, el trastorn d’ansietat, insomni per estrès posttraumàtic, desordres intestinals, dismenorrea, processos gripals i policontusions lleus, per aquest ordre.

Prop de 30.000 d’aquestes persones han sigut acollides d’emergència per ONGs. Dinou organitzacions no governamentals treballen mà a mà amb el sistema estatal i autonòmic. En el centre d’acolliment madrileny de Pozuelo les principals són Accem i l’ACNUR; a la Ciutat de la Llum d’Alacant i en el Pabelló VII de la Fira de Barcelona, la Creu Roja. A Màlaga s’incorporarà a la xarxa de centres la Fira de la ciutat.

Algunes organitzacions, com Càritas, desenvolupen la seva tasca amb la seva pròpia xarxa provincial i de diòcesis catòliques. Altres, com el Servei Jesuïta de Migracions, treballen directament amb governs autonòmics, com el de Navarra, o ajuntaments.

Incomptables

IncomptablesCap país de la UE, en qualsevol cas, té un coneixement exacte de quants refugiats de guerra té al seu territori. No és possible perquè és una massa en moviment, alguns en trànsit cap als Estats Units o altres països fora d’Europa, o encara tramitant la seva estada. També per la gran quantitat que, després de fugir de l’agressió de Putin, han sigut acollides per xarxes de familiars i amics ucraïnesos als països d’arribada. Espanya, amb una colònia de 120.000 ucraïnesos, és un dels que més registra aquest fenomen.

De moment, els nouvinguts sense vincles a Espanya estan sent allotjats a la xarxa estatal d’acollida i als allotjaments que disposen comunitats autònomes i ajuntaments. El Govern mira d’evitar mentre pugui l’haver d’habilitar poliesportius –com està passant a Itàlia– o altres infraestructures, com a Alemanya, on les autoritats han hagut d’utilitzar l’aeroport vell de Berlín per donar sostre a part dels seus 226.000 refugiats comptats. Es tracta de no arribar a això, però no és descartable cap altre escenari.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

De moment no hi ha una quantificació total de la despesa que està suposant rebre els desplaçats d’Ucraïna. Cada persona acollida, segons dades d’Inclusió, comporta una despesa diària de 70 euros. En la conferència de presidents de La Palma es va acordar que l’Estat –en part amb ajuda europea– sufragarà a les comunitats i ajuntaments el cost de la gestió d’aquesta emergència humanitària.

Serà a la manera en què encara es fa a Ceuta, afectada per una allau de 12.000 immigrants joves el maig de 2021. Les experiències anteriors, de fet, influeixen en aquesta. Sobretot, l’après l’agost passat, acollint diverses administracions –comunitats, Inclusió, Exteriors, Interior, Defensa...– rescatats afganesos al hub en què es va convertir la base aèria madrilenya de Torrejón.