Tot el que heu de saber de la guerra Rússia-Ucraïna, avui 24 de març

La guerra d’Ucraïna ja acumula 29 dies d’invasió russa i, entre bombardejos i corredors humanitaris, els dos països no s’han posat d’acord per declarar un alto el foc.

Així mateix, en les últimes dues setmanes el Ministeri de l’Interior d’Espanya ha rebut 15.706 sol·licituds de protecció temporal de desplaçats per la guerra a Ucraïna que han buscat refugi al nostre país des que el 10 de març es va habilitar el sistema d’urgència per als refugiats.

La majoria de les peticions s’han realitzat en les comunitats de Madrid (3.568); el País Valencià (2.597); Andalusia (2.149) i Catalunya (2.089), territoris on hi ha també un major nombre de ciutadans ucraïnesos empadronats (més de 115.000 en total).

Aproximació de l’OTAN

Els caps d’Estat i de Govern de l’Aliança Atlàntica tenen previst acordar aquest dijous el desplegament de quatre nous batallons multinacionals a Hongria, Romania, Bulgària i la República Txeca, que se sumaran als quatre ja desplegats a les tres repúbliques bàltiques i Polònia. Una decisió que el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, emmarca en el reforç aliat al flanc oriental en resposta a l’amenaça de Rússia després de la invasió d’Ucraïna.

Durant una compareixença prèvia a la cimera extraordinària de líders que té lloc aquest dijous, el polític noruec també ha confirmat que espera que els 30 aliats acordin subministrar material addicional a Kíiv davant un possible atac amb armes químiques, biològiques i nuclears i ha apressat Moscou que deixi d’intimidar amb la seva retòrica nuclear.

Acusació d’allargar el conflicte

El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha acusat aquest dimecres Ucraïna de canviar constantment de posició durant les negociacions; i els Estats Units, d’estar interessat a «allargar el màxim possible» el conflicte bèl·lic, que van iniciar les tropes russes amb la invasió d’Ucraïna fa gairebé un mes.

En concret, durant una conferència universitària, Lavrov ha criticat que Kíiv modifiqui contínuament la seva postura i ha suggerit que la delegació ucraïnesa va de la mà dels Estats Units durant les negociacions. En aquest sentit, ha emmarcat en aquesta estratègia les últimes intervencions del president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, davant els Parlaments de diversos països occidentals.

Crims de guerra

Però el govern dels Estats Units creu que s’han comès crims de guerra a Ucraïna, basant-se en la seva avaluació de les proves que mostren atacs contra la població civil ucraïnesa. «Hem vist nombrosos informes creïbles d’atacs indiscriminats i atacs dirigits deliberadament contra civils, així com altres atrocitats», resa la declaració del secretari d’Estat, Anthony Blinken. «Avui puc anunciar que els EUA consideren que membres de les forces russes han comès crims de guerra a Ucraïna».

Notícies relacionades

L’afany de sotsobra permanent

L’Iran després de Raisi

Per tant, els Estats Units anunciaran aquest dijous un nou paquet de sancions econòmiques contra polítics i oligarques russos. El president nord-americà, Joe Biden, es reunirà demà a Brussel·les amb els líders dels països que formen l’OTAN, trobada en què es preveu que el G-7 coordini l’aplicació d’aquestes sancions

Videoconferència de Zelenski a França

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha comparegut aquest dimecres per videoconferència davant l’Assemblea Nacional i el Senat francesos. Com ja va fer en les seves anteriors intervencions en altres capitals europees, va pronunciar un emotiu discurs per tocar la fibra de l’opinió pública gal·la. Va aprofitar l’ocasió per agrair l’ajuda rebuda, però va demanar un esforç més gran en les sancions econòmiques i l’assistència militar, pràcticament un mes després de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna.