Submarins nuclears russos inicien maniobres

El president rus Vladímir Putin ha posat en «alerta elevada» les forces de dissuasió nuclear. Submarins nuclears russos s’han mobilitzat per fer exercicis al mar de Barents i diversos llançamíssils s’han situat a Sibèria.

La Flota del Nord de Rússia ha comunicat que alguns dels seus submarins nuclears participen en uns exercicis i que barcos de bases navals situades al nord de Rússia estan participant en maniobres d’entrenament.

Desarmament després de la guerra freda

La decisió del president Putin ha tornat a l’escena política internacional un tipus d’armament que es considerava tabú. Després de la guerra freda, les potències van apostar per un desarmament progressiu, encara que Rússia i els Estats Units continuen tenint als seus arsenals herències d’una estratègia militar que concebia arrasar l’enemic a qualsevol preu.

Les armes nuclears només s’han utilitzat en guerra en dues ocasions, totes dues per les forces dels Estats Units. Els bombardejos d’Hiroshima i Nagasaki i les desenes de milers de morts van portar, a l’escenari del postconflicte, a repensar quines havien de ser les línies vermelles en cas d’enfrontaments armats.

Efectes col·laterals

La primera resolució aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, el 1946, va establir una comissió per tractar els possibles efectes col·laterals de l’energia atòmica, i a partir d’allà la comunitat internacional va treballar en favor de compromisos tangibles dels que, malgrat tot, les grans potències sempre han sigut recelosos.

El Tractat sobre la No-Proliferació d’Armes Nuclears (TNP) és la pedra angular d’aquests esforços globals: va entrar en vigor el 1970 i compta amb la firma de 191 països, entre els quals hi ha Estats Units i Rússia. També s’han adoptat altres textos, com ara el Tractat sobre la Prohibició d’Armes Nuclears (TPAN), que va entrar en vigor fa una mica més d’un any i que és considerat el primer instrument de dret internacional humanitari per mitigar les conseqüències humanitàries catastròfiques derivades de l’ús i l’assaig d’armament atòmic.

Assajos nuclears

Nacions Unides estima que s’han fet més de 2.000 assajos nuclears i ha insistit històricament a deixar aquest tipus d’armes fora de qualsevol pols polític. El gener d’aquest any, de fet, les grans potències nuclears –Estats Units, la Xina, Rússia, Regne Unit i França– van firmar un comunicat inèdit per remarcar que les guerres nuclears «no poden guanyar-se ni han de lliurar-se».

El desarmament internacional ha avançat a l’inici de la geopolítica, amb anades i vingudes marcades principalment per les relacions i suspicàcies entre els Estats Units i Rússia. No en va, els qui van ser rivals durant la guerra continuen monopolitzant la capacitat armamentística global en matèria atòmica.

Nou països amb armes nuclears

L’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPRI) estima que els nou països que tenen –o que almenys se sospita– armes nuclears en sumaven entre tots més de 13.000, un lleuger descens en relació amb les dades del 2020.

Malgrat tot, la tendència s’inverteix si es té en compte únicament les armes desplegades en forces operatives, ja que el 2021 van augmentar lleugerament, fins a superar les 3.800. Unes 2.000 –pràcticament totes a Rússia i als Estats Units– es mantenien en el que es coneix com un estat d’alerta operativa alta, és a dir, més fàcilment desplegables en cas de recórrer-hi.

Unes 180 ogives

En el cas de Rússia, el SIPRI apunta que va augmentar l’arsenal nuclear general en unes 180 ogives, principalment pel desplegament de més míssils balístics intercontinentals terrestres amb múltiples ogives (ICBM) i míssils balístics de llançament submarí (SLBM).

Notícies relacionades

Biden promet que Putin «pagarà un alt preu» per la invasió d’Ucraïna

El ministre d’Exteriors rus afirma que una tercera guerra mundial seria nuclear i destructiva

L’institut suec ha aclarit que, malgrat aquestes xifres, les forces atòmiques estratègiques desplegades per les dues grans potències encara són dins el Tractat per a la Reducció d’Armes Estratègiques Ofensives (Nou START), firmat l’any 2010 per Barack Obama i Dmitri Medvédev, que en aquell moment eren presidents dels Estats Units i Rússia, respectivament.

Un pas «perillós»

L’actual inquilí de la Casa Blanca, Joe Biden, ha admès que l’últim pas donat per Putin en plena ofensiva militar a Ucraïna és «perillós», tot i que no definitiu. En aquest sentit, aquesta mateixa setmana ha assenyalat que ara per ara no es percep cap amenaça d’índole nuclear i que el seu Govern ha apostat per la vigilància sense elevar el nivell d’alerta. No obstant, Biden sí que ha advertit que Putin «pagarà un alt preu» per la invasió d’Ucraïna.