La UE actua per fi com una gran potència

L’esclat d’una nova guerra a Europa ha suposat un cop de realisme per als dirigents europeus, al mostrar a la mateixa pell europea que les relacions internacionals reals segueixen dominades per la dinàmica de l’equilibri de poder entre les grans potències i no per l’ideal del dret internacional, que les grans potències només respecten quan no obstaculitza els seus interessos.

No només és Rússia, des de 1945 els Estats Units han trepitjat el dret internacional quan li ha convingut (cops d’Estat, invasions, desestabilització, etc.). En les últimes dècades, les empreses europees han patit reiteradament les sancions extraterritorials il·legals dels EUA cada vegada que la política internacional de la UE no s’emmotllava a la de Washington. Amb l’aparició devastadora de la Xina com a gran potència, la UE s’ha d’autoafirmar també com a tal, si no vol acabar supeditada als EUA i l’OTAN. A més, la UE s’ha de preparar per a un eventual retorn al poder als EUA de Donald Trump i d’un Partit Republicà cada vegada més autoritari, aïllacionista i imprevisible. 

Guanya la unitat

La invasió d’Ucraïna ha reforçat la unitat dels Vint-i-set. En aquesta ocasió, la UE ha aconseguit la unanimitat requerida per adoptar els successius paquets de sancions contundents contra Rússia tan aviat com es va iniciar la invasió. El 2014, si no s’hagués produït la tràgica demolició accidental de l’avió de Malaysia Airlines pels rebels del Donbass el 17 de juliol, les sancions europees per l’annexió de Crimea i el seu suport als separatistes haurien continuat sent testimonials.

Les sancions anunciades són sense precedents: tancar l’espai aeri als vols comercials i privats russos, impedir a una sèrie de bancs russos l’accés al sistema informàtic de transaccions bancàries SWIFT, bloquejar les reserves del banc central rus dipositades a la UE per evitar que esquivi l’impacte de les sancions, vetar noves emissions de deute rus als mercats europeus, bloquejar l’exportació de tecnologia punta i de peces per a sectors aeri, naval, defensa, transport i comunicacions... Però les sancions contra els oligarques russos continuen sent limitades.

La UE també ha fet un altre salt sense precedents en defensa a l’acordar destinar 500 milions de fons europeus per finançar el subministrament d’armes i equips a Ucraïna, tot i que Hongria, tradicional aliat de Moscou, veta que aquest armament arribi a través del seu territori. L’economista John Maynard Keynes en una carta a la Lliga de Nacions el 1924 ja va explicar que encara més efectiu que les sancions era l’ajuda immediata al país agredit. Així mateix, Alemanya, en un gir copernicà, augmentarà immediatament de 100.000 milions les seves despeses en defensa.

Notícies relacionades

¿Què és Swift, la plataforma de la qual la UE no s’ha decidit a expulsar Rússia?

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els països de la UE més frontalment oposats a acceptar refugiats, per aquesta vegada, semblen disposats a col·laborar en l’acollida dels ucraïnesos que abandonen massivament el país. Potser el conflicte obri la via perquè la UE es doti finalment de la capacitat de gestió efectiva d’immigració i asil que tant necessita.

Ara la Comissió Europea, el Consell de la UE i el Banc Central Europeu (BCE) han d’adoptar amb urgència mesures efectives per esmorteir l’impacte econòmic a la UE de la guerra a Ucraïna, les sancions i les seves seqüeles (pujada de preus energètics, fre al creixement, tensions financeres, disrupcions comercials i augment del dèficit públic). Una gran potència exitosa es distingeix precisament per saber protegir la seguretat i el benestar dels seus ciutadans en temps difícils.