La UE armarà Ucraïna i tanca l’espai aeri als avions russos

Mentre Moscou mantingui la seva ofensiva militar contra Ucraïna, la Unió Europea continuarà castigant i asfixiant tant com pugui el Kremlin. El resultat d’aquest compromís és una altra bateria de sancions que inclou el tancament de l’espai aeri europeu als avions russos –inclosos els jets dels oligarques russos–, la prohibició de l’emissió de notícies de la maquinària mediàtica del Kremlin –Russia Today, Sputnik i les seves filials–, noves restriccions en sectors clau per a Bielorússia –tabac, fusta, ciment, acer i carburants minerals– per la seva col·laboració en la invasió així com el finançament de la compra d’armes per a Ucraïna amb el pressupost europeu. Tot això s’afegeix a la desconnexió dels bancs russos del sistema de pagaments bancaris Swift, la congelació de la meitat de les reserves del Banc Central de Rússia i la prohibició als oligarques d’utilitzar els seus actius financers i beneficiar-se dels ‘passaports daurats’.

Es tracta de la primera vegada en la història que la UE finança la compra i subministrament d’armes a un país en guerra. Ho farà a través de la Facilitat Europea per a la Pau, creada l’any passat i dotada amb 5.000 milions fins al 2027, que servirà per assumir la compra d’armes letals, combustible i altres subministraments urgents. «S’ha trencat un altre tabú. El tabú que la Unió Europea no proporcionaria armes a una guerra» però «ho farem perquè aquesta guerra requereix el nostre compromís per recolzar l’exèrcit europeu», ha dit el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.

Segons ha explicat, després de la quarta reunió dels ministres d’Exteriors en una setmana, la UE destinarà 450 milions a la compra d’armes letals i 50 milions al subministrament no letal (equips de protecció i carburant). Ara seran els ministres de Defensa de la UE els que estudiaran aquest dilluns com convertir el finançament en material i com transportar-lo fins al front militar a Ucraïna. Són nombrosos els països de la UE que han anunciat l’enviament de material. És el cas de Bèlgica, amb 3.800 tones de combustible i 2.000 armes; els Països Baixos, que enviarà 50 armes antitancs, 400 míssils i 200 míssils terra aire; Portugal, que aportarà granades, munició i cascos; Estònia, que els oferirà míssils i munició, i Alemanya, entre altres països, que, en un tomb de 180 graus en la seva política de no subministrar armes letals a països en guerra, va anunciar ahir l’enviament de 1.000 armes antitancs i 500 míssils. 

Tancament de l’espai aeri

Borrell també ha confirmat el tancament de l’espai aeri europeu als avions russos de manera que les aeronaus de bandera russa o controlades per una empresa russa –inclosos els jets privats dels oligarques– no puguin ni aterrar ni enlairar-se de la UE. L’anunci arriba després de les decisions adoptades des d’aquest dissabte passat per pràcticament tots els estats membres, inclòs Espanya, en represàlia per la invasió.

El nou pas endavant contra el Kremlin es completa amb la prohibició de l’emissió de notícies de la maquinària mediàtica del Kremlin –Russia Today, Sputnik i les seves filials– que, segons Von der Leyen, «no podran difondre les seves mentides per justificar la guerra de Putin i sembrar la divisió en la nostra unió», ni tampoc les seves «mentides tòxiques», segons Borrell, que ha destacat el «pas crucial» fet per evitar «que continuïn manipulant perquè Rússia no només vol conquistar territori sinó també ments». Des de la setmana passada els corresponsals d’aquests mitjans tampoc tenen accés a la seu del Parlament Europeu, segons ha anunciat el seu portaveu, Jaume Duch.

A més, la UE també planteja noves restriccions a sectors clau per a Bielorússia –tabac, fusta, ciment, acer i carburants minerals– per la seva participació en la invasió a Ucraïna. I inclourà una altra vintena d’individus –des d’oligarques fins a persones pròximes a Putin– en la llista de sancionats per la UE, que ja supera els 600 noms, i que tindran els seus actius congelats i prohibida l’entrada a territori europeu.

Tota la informació de la guerra d’Ucraïna, en directe

Banc central, Swift i oligarques

El nou paquet arriba només 24 hores després que la UE pactés amb els seus socis occidentals del G-7 –els Estats Units, el Regne Unit i el Canadà– un «massiu» i dolorós càstig per destruir financerament el Kremlin, amb l’objectiu d’aturar la invasió d’Ucraïna. Aquesta bateria inclou quatre elements. El primer, la desconnexió dels bancs russos castigats per les sancions europees del sistema de comunicació de pagaments financers Swift, que utilitzen més d’11.000 bancs en 200 països, cosa que permetrà expulsar-los del sistema financer. «Swift és el sistema de pagament mundial entre bancs i tallar-lo els impedirà fer les seves transaccions financeres a tot el món i bloquejarà efectivament les exportacions i importacions de Rússia», ha celebrat la presidenta de la Comissió Europea. La mesura es concretarà en les pròximes hores.

La segona gran mesura serà la paralització dels actius del Banc Central de Rússia amb l’objectiu de congelar les seves transaccions i fer impossible que liquidi els seus actius i reserves internacionals. Segons ha explicat Borrell, aquesta decisió afectarà la meitat de les reserves financeres russes que són les que estan dipositades «en bancs de països del G-7». El tercer paquet se centra en els oligarques «que faciliten la guerra a Ucraïna i les activitats nocives del Govern rus». Per frenar-los, la proposta dissenyada per la Comissió Europea –en coordinació amb el G-7– inclou mesures per limitar la venda de la ciutadania –els anomenats passaports daurats– que permet als russos rics connectats amb el Govern convertir-se en ciutadans dels nostres països i accedir als nostres sistemes financers».

A més, els aliats occidentals enviaran aquesta setmana un grup de treball transatlàntic d’alt nivell per facilitar la implementació efectiva de les sancions. L’objectiu serà «identificar i congelar» els actius dels individus i empreses sancionades «en les nostres jurisdiccions». Un exercici que podrien seguir ampliant altres funcionaris i elits russes que cooperen estretament amb el Govern de Vladímir Putin. «Estem amb el poble ucraïnès en aquest moments difícils i estem preparats per prendre més mesures per fer que Rússia pagui pel seu atac Ucraïna».

Protecció de refugiats

Protecció de refugiatsA més de l’enviament d’armes, els Vint-i-set també s’han compromès a acollir en territori europeu els ucraïnesos que fugin de la guerra del seu país, que fins ara són més de 360.000, segons l’oficina de l’ACNUR, però que podrien arribar als 4 milions. La comissària d’interior, Ylva Johannson, presentarà aquesta setmana entrant una proposta per activar la directiva del 2001 que permet concedir de forma temporal protecció internacional automàtica a les persones desplaçades. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Tot i que fins ara mai s’ha utilitzat, tant la presidència francesa de la UE com Brussel·les consideren que hi ha un «gran recolzament» i molts ministres s’hi han mostrat «a favor». Fins ara, segons ha explicat Johansson són 300.000 els ucraïnesos que han travessat la frontera cap a la UE, la majoria a Polònia, Eslovàquia, Hongria i Romania, tot i que la meitat dels que han arribat a aquest últim país, per exemple, ja l’han abandonat cap a altres destinacions europees perquè molts disposen d’un passaport biomètric que els permet moure’s amb llibertat 90 dies per la UE. Amb la directiva activada, els ucraïnesos tindrien protecció durant un període d’un any prorrogable a un termini màxim de tres. Durant aquest període no només tindrien dret de residència sinó també de treball.

De moment, la idea és enviar ajuda humanitària a la zona fronterera amb l’objectiu de recolzar els països de primera línia per acollir els refugiats. «Nacions Unides calcula que si la guerra continua hi podria haver 18 milions d’ucraïnesos afectats en termes humanitaris que podrien voler fugir a un país veí. I segons les estimacions de l’ACNUR podria suposar 4 milions de refugiats i més de 7 de desplaçats interns. Són estimacions però són unes xifres enormes i hem d’estar preparats per aquesta emergència», ha dit el comissari d’ajuda humanitària, Janez Lenarcic.