¿Per què l’article 4 de l’OTAN és tan rellevant en el conflicte actual entre Rússia i Ucraïna?

La discussió política entorn de la crisi a Ucraïna ha posat sobre la taula l’article 4 de l’OTAN. Però ¿què diu exactament aquest article i per què és tan important en aquests moments?

El text assenyala el següent: «Les parts es consultaran quan, segons ho consideri qualsevol d’elles, la integritat territorial, la independència política o la seguretat d’alguna de les parts fos amenaçada».

És a dir, es tracta d’un procediment de presa de decisió que fins ara només ha sigut invocat en sis ocasions i que desemboca en una consulta entre els països membres per abordar la situació. Les decisions s’han de prendre per consens al Consell de l’Atlàntic Nord, la més alta instància de l’OTAN per aquestes qüestions.

«Les parts acorden que un atac armat contra una o més d’una que tingui lloc a Europa o a Amèrica del Nord, serà considerat com un atac dirigit contra totes i, en conseqüència, acorden que, si l’atac es produeix, totes, en exercici del dret de legítima defensa individual o col·lectiva reconegut per l’article 51 de la Carta de les Nacions Unides, ajudaran la part o les parts atacades adoptant seguidament, de manera individual i d’acord amb les altres parts, les mesures que consideri necessàries, fins i tot l’ús de la força armada, per restablir la seguretat a la zona de l’Atlàntic Nord», recull l’article 4.

¿En què poden consistir les mesures que adopta l’OTAN? És difícil saber-ho en aquests moments, però l’organització en dona algunes pistes: «Avui hem mantingut consultes sota l’article 4 del Tractat de Washington. Hem decidit, d’acord amb la nostra planificació defensiva per protegir tots els aliats, prendre mesures addicionals per enfortir encara més la dissuasió i la defensa en l’Aliança. Les nostres mesures són i continuaran sent preventives, proporcionades, però no en escalada», són les paraules textuals del comunicat que n’ha emès el Consell.

Statement by the North Atlantic Council on Russia's attack on Ukraine#NATO | #Ukraine 🇺🇦 | #StopRussianAggression

— NATO (@NATO) 24 de febrero de 2022

Per la seva part, el president americà Joe Biden ha condemnat les accions de Putin a Ucraïna i adverteix sobre una resposta «unida i decidida» dels aliats.L’última vegada que l’article 4 va sortir a la palestra va ser el 2020 i a petició de Turquia, amb motiu de la guerra a Síria. Turquia ja havia recorregut al text anys abans, quan va ser víctima d’atemptats terroristes; en aquell moment va informar els països aliats de les mesures que estava prenent per resoldre el conflicte.

Ruptura de relacions d’Ucraïna amb Rússia

Notícies relacionades

Diputats britànics demanen la retirada efectiva dels títols del príncep Andreu

Juan Manuel Santos, expresident de Colòmbia: "Trump pressiona el règim de Maduro perquè negociï la seva sortida o es trenqui"

L’entrada d’Ucraïna a l’OTAN el 2008 ha sigut un dels desencadenants de la crisi actual. Vladimir Putin sempre s’ha mostrat contrari a aquesta adhesió, ja que suposa una ruptura dels pactes firmats després de la guerra freda, segons els quals els països de l’òrbita soviètica no entrarien en aquesta aliança –la creació de l’OTAN estava vinculada a l’oposició d’Occident respecte a l’URSS.

La ruptura actual de les relacions diplomàtiques entre Rússia i Ucraïna, ordenada per Volodímir Zelenski, el president ucraïnès, es va produir poc després de l’atac al seu territori, ordenat per Vladímir Putin. El mandatari rus va afirmar que la seva intenció és «desnazificar Ucraïna».