Javier Solana: «Vivim les conseqüències de suggerir que Ucraïna entraria a l’OTAN»

Javier Solana (Madrid, 1942) va ser secretari general de l’OTAN  (1995-1999) i Alt Representant per a la Política Exterior i de Seguretat de la Unió Europea(1999-2009). Actualment és president del Centre d’Economia Global i Geopolítica EsadeGeo, on rep El Periódico de España per repassar l’actualitat internacional marcada pel conflicte entre Rússia i Ucraïna. Explica que una de les lectures que aquests dies recomana als seus alumnes és la famosa al·locució que va pronunciar el 1962 el president John Fitzgerald Kennedy en plena crisi dels míssils. Amb les seves paraules va desactivar un polvorí nuclear. Els Estats Units no van envair Cuba i van retirar els seus míssils de Turquia, mentre que Moscou es va comprometre a desmantellar els míssils de Cuba.

«És un gran discurs sobre la guerra nuclear. Aquesta ha de ser la filosofia. Quan veiem el caos, la guerra al ciberespai, la pandèmia o el canvi climàtic, si no som capaços de reaccionar, després haurem de plorar pels errors comesos», diu.

¿Quin és el seu diagnòstic sobre el conflicte entre Rússia i Ucraïna?

El primer que convé recordar és que Rússia no només té por que hi hagi míssils a Ucraïna –que no n’hi haurà–, sinó que sigui una part econòmica d’Europa, perquè quan es negociava l’acord d’associació entre Ucraïna i la Unió Europea, Rússia va demanar al llavors president, Víktor Ianukóvitx, que no el firmés. Això va obrir la capsa dels trons i les protestes proeuropees de Maidan el 2014. A més, el nord-est d’Ucraïna, on hi ha el Donbass, és molt important per a l’economia russa. Llavors el tema fonamental va ser l’econòmic. Es va convertir en un problema de seguretat quan Rússia es va annexionar Crimea. El factor energètic també opera en la tensió amb Rússia, perquè estem transitant cap a energies netes i simultàniament tenim un conflicte que pot dificultar el transport de gas.

¿En aquest context com s’hauria de plantejar la Unió Europea la seva relació amb Rússia?

La Unió Europea i Rússia formen part del mateix massís geogràfic. No hem de creuar un Atlàntic. Tenim una frontera física, que ha d’estar ben defensada, però no hi ha quilòmetres d’aigua que ens separen. Rússia i la Unió Europea són, entre cometes, el mateix territori. Per tant, crec que la relació ha de ser bona. I ho ha sigut. Ho va ser durant la reunificació alemanya. Però la ruptura de la Unió Soviètica a finals del segle XX va ser una explosió. Quan l’URSS existia, la UE era molt feble, mentre que, a meitat del segle XXI, la UE es va unir i està compacta. Aquest el gran canvi.

¿Com es va gestionar aquest canvi?

Quan es va negociar l’històric acord entre Rússia i l’Aliança el 1997 [Solana era llavors el secretari general de l’OTAN] semblava que s’avançaria, però es va cometre un error a la Cimera de l’OTAN d’abril del 2008 al caure en la temptació de parlar de manera que semblava que Ucraïna i Geòrgia entrarien a l’Aliança Atlàntica. Aquell any també és important no només perquè hi ha una gran crisi econòmica, sinó perquè és la presentació en societat de la Xina a través dels Jocs Olímpics de Pequín. Hem de recordar que la inauguració dels Jocs va ser el 8 d’agost i 24 hores abans Putin atacava Geòrgia.

¿Rússia seguirà a Ucraïna el mateix esquema que el 2008?

Rússia llavors va reaccionar com si ja s’hagués pres la decisió que Ucraïna i Geòrgia entressin a l’OTAN malgrat que només es va deixar oberta una possibilitat, perquè molts membres de l’Aliança creien que no es podia anar més lluny. No obstant, Rússia es va quedar amb la idea que Ucraïna podia ser a l’OTAN i ara estem vivint en certa manera les conseqüències.

¿En quina situació creu que estarà el conflicte entre Rússia i Ucraïna quan se celebri la Cimera de l’OTAN a Madrid al juny?

 A aquesta cita, en què l’OTAN té el mandat de revisar el seu concepte estratègic, espero que hi arribem amb la crisi d’Ucraïna mitjanament resolta. No s’haurà solucionat del tot, però confio que hi haurà una situació més distesa a la frontera.

Espanya vol que l’Aliança miri també cap al seu veïnat sud. ¿Comparteix aquest plantejament?

La regió del Sahel està en una situació molt delicada per la presència del terrorisme, el narcotràfic i forces paramilitars. Rússia hi és present amb els mercenaris Wagner. No obstant, hauríem de tractar aquest tema no des de la perspectiva de l’OTAN, sinó des de la de la Unió Europea. Jo no seria partidari de redefinir uns objectius gaire llunyans per a l’OTAN. El que demana Espanya té certa racionalitat, però no tots els països ho volen. L’OTAN podria portar a terme activitats que no fossin operacions militars clàssiques, per exemple tota la batalla que es lliura al ciberespai. Vivim guerres híbrides.

De tirar endavant la idea de crear un Exèrcit europeu ¿Seria compatible amb la pertinença a l’OTAN?

Europa no tindrà un Exèrcit que desfili darrere de la bandera de la UE. Europa és una estructura que es crea per a la pau i per tant no anirà a la guerra. Hi aniran els països. El que sí que ha de tenir són capacitats militars supranacionals per posar en comú, i això és perfectament compatible amb l’OTAN. Hi haurà llocs, com l’Àfrica, on Europa vulgui tenir alguna operació de manteniment de la pau i sigui ella i no l’OTAN qui assumeixi aquesta responsabilitat.

¿On veu les tensions més grans per aconseguir l’hegemonia mundial?

Sens dubte, la tensió més important és entre els Estats Units i la Xina, una potència tecnològica que ha superat en PIB els Estats Units. De les universitats xineses en surten avui vuit vegades més enginyers, matemàtics i biòlegs que de la resta del món. Té una capacitat molt alta de formació de científics i tècnics, i l’està utilitzant. Mai en la història hi ha hagut un país que hagi crescut econòmicament tant i en tan poc temps. Haurem de veure quina és la reacció de la Xina respecte a Rússia.

Notícies relacionades

L’Índia obre avui les urnes amb la victòria de Modi per descomptada

Alerta per risc de tsunami després de l’erupció d’un volcà a Indonèsia

Tot i que de vegades s’hi assembli, el món d’avui no és el que va sorgir després de la Segona Guerra Mundial. No obstant, continua guiat per les mateixes normes i institucions.

Hauríem de fer un esforç per canviar. Per exemple, la Xina hauria de tenir el seu pes real al Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, però els Estats Units continuen volent mantenir la seva capacitat de veto. En un món global, amb armes nuclears, amb una crisi tremenda pel canvi climàtic, amb una pandèmia que ens ha tingut dos anys paralitzats, és absurd que la tensió i la desconfiança siguin la norma. La Xina, els Estats Units, Rússia i la Unió Europea haurien d’asseure’s seriosament per avançar-ne més en el canvi climàtic. Si es veiés clarament que hi ha voluntat de cooperar per resoldre aquest problema global, aconseguiríem recuperar la confiança estratègica. La confiança tàctica no pot existir sense la primera. El món té enormes problemes de desigualtat, nacional i internacional, i estem barallant-nos per una cosa que no ens pot tenir a tots en suspens. Un conflicte que pot ser nuclear és una falta de sentit comú enorme.