Els EUA i el Regne Unit demanen als seus ciutadans sortir d’Ucraïna

Rússia ha continuat incrementant el seu contingent militar entorn d’Ucraïna, i els ciutadans dels EUA i el Regne Unit han de sortir al més aviat possible d’Ucraïna perquè les hostilitats podrien desencadenar-se en qualsevol moment. Així ho han demanat en les últimes hores tant el president nord-americà, Joe Biden, com el primer ministre britànic, Boris Johnson. La Unió Europea, per la seva banda, ha permès al personal no essencial de la delegació comunitària a Kíev abandonar el país, però fonts comunitàries han matisat que no es tracta d’una evacuació, informa Silvia Martinez. Tot això, unit al to agressiu i mancat ja de maneres diplomàtiques que han estat utilitzant últimament els responsables ministerials russos després de reunir-se a Moscou amb els seus respectius homòlegs occidentals indicaven que la crisi a Europa de l’Est, lluny d’iniciar la desescalada, estava experimentant nous pics de tensió.

«Les coses podrien deteriorar-se molt ràpidament», ha previngut el líder de la Casa Blanca durant una entrevista amb la cadena NBC, abans de convidar els ciutadans nord-americans a Ucraïna a abandonar el país. Hores més tard, el secretari d’Estat, Antony Blinken, feia una reflexió similar durant una visita a Austràlia, donant fins i tot com a factible la possibilitat d’un atac durant la celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern a Pequín, una cosa que es descartava fins fa tan sols uns dies. «Continuem observant senyals molt preocupants d’escalada russa, incloent-hi noves forces arribant a les fronteres d’Ucraïna».

Per la seva banda, el Ministeri d’Exteriors britànic va actualitzar aquest divendres la seva pàgina de recomanacions de viatge apressant els seus ciutadans a Ucraïna a sortir «immediatament» del país mentre encara hi hagi mitjans «comercials» disponibles per fer-ho. «Temo per la seguretat d’Europa en les circumstàncies actuals», va dir Boris Johnson durant una reunió virtual al costat de líders dels EUA, Itàlia, Polònia, Romania, França, Alemanya, la UE i l’OTAN.

Mentrestant, a Moscou, les declaracions contra Occident creixien en to, i els seus responsables arribaven fins i tot a fer servir en ocasions un vocabulari de menyspreu inèdit que sens dubte no s’havia sentit en els últims anys. La portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers, Maria Zajárova, va qualificar de «maleducada» i «irrespectuosa» la resposta col·lectiva formulada pel secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i el responsable de política exterior de la UE, Josep Borrell, a una bateria de cartes que havia enviat Lavrov als ministres d’Exteriors de 37 països amb preguntes a títol individual sobre la seguretat a Europa de l’Est, un gest que va ser interpretat a l’OTAN i la UE com un intent de sembrar la divisió.

Rússia desestimarà les missives de Stoltenberg i Borrell, va justificar Zakhàrova, perquè «el missatge de Lavrov va ser dirigit als ministres de 37 estats d’Europa i Amèrica del Nord; es va emfatitzar especialment que esperàvem una resposta a escala nacional».

Sense progressos

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Un altre dels elements on tampoc s’han registrat avenços va ser durant la reunió a nivell d’experts del denominat Quartet de Normandia que va tenir lloc a Berlín dijous. El viceministre rus d’Exteriors i representant en les converses, Dmitri Kozak, va emergir de la reunió destacant que s’havien produït «zero» avenços.

El ministre d’Exteriors ucraïnès, Dmitro Kuleba, va destacar que el punt de fricció rau en l’estatus de les autoritats prorusses a les regions rebels. «Rússia insisteix que Ucraïna estableixi un diàleg amb les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk; si això passa, Rússia deixa de ser un mediador en el conflicte per convertir-se en una part d’aquest», va emfatitzar. El Govern de Kíev considera que els líders prorussos estan sent finançats i recolzats per Moscou.