EL PERIÓDICO a Ucraïna: Kíev es prepara per a un possible atac de Moscou sense pànic

El lloc ja ha sigut identificat per la defensa civil ucraïnesa com a possible refugi en cas d’un atac aeri de Rússia. Però la instal·lació encara és molt lluny d’estar preparada per a les eventualitats militars que puguin sorgir en els pròxims dies o setmanes: la porta és tancada i barrada amb un doble candau, i ningú sembla fer-se’n càrrec en el número de telèfon indicat, pertanyent a la persona que suposadament la gestiona.

Ucraïna viu els moments de més incertesa des que va accedir a la independència amb una certa dosi d’esquizofrènia. Mentre les institucions oficials difonen fullets dirigits a la població en què s’expliquen coses com què empaquetar en una maleta d’emergència o quanta aigua potable acumular en cas de setge, mentre els ciutadans fan provisió de queviures o ideen plans per sortir corrents tot i que sense saber molt bé quina direcció agafar, cap signe extern sembla indicar la imminència d’un conflicte armat amb el totpoderós país veí: el trànsit als carrers de la capital continua provocant els embussos de sempre, i les aglomeracions matinals al metro kievita mantenen el ritme habitual. «La gent al meu voltant està preocupada, però no hi ha pànic», explica Iúlia Tsiba, dissenyadora gràfica de 39 anys.

Dmitró Xinkaruk, consultor de comunicació de 31 anys, explica que començarà a fer la maleta d’emergència aquest cap de setmana. «Col·locaré còpies dels meus documents, un acumulador d’energia per al meu telèfon mòbil i una mica de roba; per televisió ens diuen que ha de ser lleugera i fàcil de portar», explica. Amb la seva companya encara ha de discutir què faran tots dos en cas d’atac, tot i que reconeix que és difícil idear un pla a causa de la impossibilitat de predir quin dels múltiples escenaris bèl·lics que s’estan plantejant durant les últimes setmanes podria acabar materialitzant-se. «Kíev és molt a prop de la frontera amb Bielorússia, i l’atac podria venir del nord, tot i que també podrien començar per l’est», puntualitza. En qualsevol cas, diu que des de ja fa dies segueix «amb atenció» les notícies perquè cap esdeveniment l’acabi agafant amb el peu canviat.

Fervent defensor d’una Ucraïna ancorada a Occident i mirant a Europa, el Dmitró no es quedarà de braços plegats si el país és obligat a tornar a l’ombra del Kremlin. Tot i que no descarta combatre, creu que pot ser «més útil» en temes de comunicació gràcies a la seva experiència com a periodista.

Volodímir Nazarek, al capdavant d’un negoci de telefonia mòbil en un dels llocs de la xarxa gegant de passos subterranis que solquen la plaça de la Independència (Maidan), on van tenir lloc els enfrontaments que el 2014 van obligar a fugir el president prorús Víktor Ianukóvitx, s’agafa les coses amb més calma. «Si ens envaeixen, me’n vaig a Polònia amb la meva dona», fa broma. «No home, em quedaré aquí perquè a nosaltres no ens faran res; col·locaran el seu Govern prorús de sempre i a nosaltres ens deixaran en pau», continua amb to distant. Tampoc ha estudiat al detall les recomanacions de les autoritats, i ni tan sols sap quin és el refugi més pròxim: «¡Però aquest soterrani ja és un refugi!», comenta amb sorna.

Home pragmàtic i poc polititzat, els seus sentiments cap a Rússia són més ambigus que els del Dmitró; tot i que critica amb contundència el president Vladímir Putin i condemna les annexions russes a costa del territori del seu país, també enyora els temps en què la hrívnia, la divisa nacional, era forta i es cotitzava bé davant altres monedes. «Ara som més pobres», constata.

Un país poc militaritzat

Per ser un país que porta vuit anys en guerra, que en un futur pròxim podria patir un nou embat d’una potència amb molts més recursos militars, Ucraïna és, a primera vista, un país poc militaritzat. Al metro, els anuncis ofereixen la mateixa publicitat barata, els mateixos descomptes, gangues i viatges que a qualsevol altra ciutat europea. No hi ha reclams instant la ciutadania a allistar-se ni pasquins amb consignes patriòtiques. De tant en tant, un topa amb cartells on es mostra la cara de soldats i oficials acompanyats de frases de reconeixement i agraïment. «Estarà en guerra fins a la victòria», indica uns, presidint la cara d’una dona amb un casc, anomenada Olena Mokrentxuk. A la plaça de la Independència, al peu mateix de l’estàtua coronada per una imatge de Berehínia, una deïtat eslava, s’organitzen recaptes populars per a militars ferits, en què es reparteixen polseres de colors a canvi d’un donatiu.

Notícies relacionades

Alakran, l’última arma de guerra venuda des d’Espanya a Ucraïna

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

«La majoria de la gent està inquieta, intenta endevinar què passarà», resumeix la Iúlia. «Però ja portem vuit anys d’activitats militars a l’est, i per això estem una mica preparats», continua. En el cas que l’Exèrcit rus acabi ocupant part del seu país, aquesta dona pensa fer «tot el possible per defensar-lo». «No fugiré a l’estranger i intentaré ser útil al meu Govern per combatre l’enemic», continua.

Independentment del grau de compromís amb la independència d’Ucraïna i les actuals autoritats, i potser confonent desitjos i realitat, batega una certa creença que la sang no arribarà al riu, que no hi haurà una ocupació militar en tota regla: «¡Què han d’ocupar els russos!», exclama amb incredulitat el comerciant Nazarek. Això sí. Tots donen per descartat que el país continuarà patint l’assetjament de Moscou.