La neta de Salvador Allende: un altre rostre dels canvis polítics a Xile

En el seu cognom reverberen tragèdies col·lectives i familiars. Salvador Allende es va treure la vida l’11 de setembre perquè no volia rendir-se davant els militars que el van trair. Al seu costat va estar, en aquelles hores negres, Beatriz Allende, la filla més polititzada, casada amb el diplomàtic cubà Luis Fernández de Oña. Aquell matí, el pare es va posar un casc. Va agafar la metralladora que li havia regalat Fidel Castro i li va ordenar que abandonés el palau de la Moneda. Juntament amb la seva mare, Hortensia Bussi i la petita Maya, la seva filla, van marxar a l’exili. Quatre anys més tard, Beatriz Allende també es va suïcidar amb un tret al cap.

Les raons de la seva mort sempre han estat envoltades d’un halo d’incògnita. A Cuba havia tingut un altre fill, Alejandro Salvador Fernández. Per decret, Castro va ordenar que portés primer el cognom matern per carregar, entre tant home, tota la seva càrrega històrica. Però va ser Maya, al tornar a Xile quan es va acabar la dictadura el 1990, qui finalment va decidir seguir la tradició familiar, igual que la seva tia, la senadora Isabel Allende. «Almenys jo puc portar una flor al meu avi i a la meva mare. Penso en tota la gent que no pot posar una flor al seu marit, fill, germana o germà. Hi ha molt dolor».

Quiero agradecer al presidente @gabrielboric la confianza depositada en mi para ser parte del #gabinete en el Ministerio de Defensa. Ahora nos corresponde trabajar todos y todas para hacer cada vez más justa la vida en nuestra patria. pic.twitter.com/8HPfmoZE8i

— Maya Fernandez Allende (@Mayafernandeza) 21 de enero de 2022

A més d’iniciar una carrera universitària, es va inscriure al partit Socialista. Va ser bombera voluntària i va formar part de la Direcció de Relacions Econòmiques Internacionals. Maya va ser electa senadora socialista el 2013 i el 2017. Alguns companys partidaris creien que ella era un lideratge en potència, fins al punt que dos anys abans, el cap de grup socialista, Luis Rocafull, va considerar que tenia condicions de «presidenciable».

Recolzament decisiu

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Fernández Allende s’ha destacat en la seva formació per recolzar aviat la candidatura de Boric. Ho va fer en les primàries que el van convertir en aspirant a la presidència, el juliol passat. Aquesta determinació va enervar part dels sectors més inclinats al centre del seu partit. José Miguel Insulza, un exallendista que amb els anys va abandonar la iracúndia juvenil, va demanar a la neta il·lustre que «congelés la seva militància» si es passava a les files de la nova esquerra. No obstant, molts van ponderar el seu coratge. «Ser fenomenal inclou prendre decisions que tenen costos», va dir al seu moment la politòloga feminista Javiera Ulloa. Finalment, el socialisme va recolzar Boric sense dubtes, entre altres raons perquè s’havia d’impedir la victòria de l’ultradretà José Antonio Kast.

Pel camí de Bachelet

Fernández Allende formarà part d’un Govern en el qual 14 dels 24 ministeris seran dirigits per dones. «Ara ens correspon treballar per fer cada vegada més justa la vida en la nostra pàtria», va dir Fernández Allende al ser designada. La seva presència en una cartera tan sensible no es relaciona amb una provocació política. Ha presidit la Comissió de Defensa de la cambra de Diputats, des d’on va promoure un acostament cap als uniformats. D’aquesta manera, Maya s’apresta a recórrer un camí anàleg al de Michelle Bachelet. Filla també de víctimes de la dictadura –el seu pare, un general de la Força Aèria, va morir a la presó després d’innombrables turments i la seva mare també va patir tortures–, Bachelet va ocupar el 2002 el mateix lloc de Maya sota el Govern de Ricardo Lagos i es va convertir en la primera ministra dona d’aquest departament a l’Amèrica Llatina. La història, de nou, troba en els dos casos unes afinitats que estan lluny de ser casualitat.