Johnson, la carrera d’escàndols de qui creu que està per sobre de les regles

Els escàndols no són res nou en l’historial de Boris Johnson. En els trenta anys de carrera pública, n’ha tingut de tots els colors. Salt de llit, dubtoses gestions econòmiques i mentides populistes descarades. La falta d’honestedat constant culmina ara amb les festes de la pandèmia. «Ens van prometre un nou Churchill. El que hem tingut és un Benny Hill de segona categoria», es queixava un lector del ‘Times’.

Dones i Brexit

Les dones sempre han perdonat les infidelitats de Johnson. Formen part de la seva particular llegenda les nombroses aventures de qui durant anys es va negar a declarar públicament el nombre de fills que té. En un d’aquests envits sexuals hi va haver diners públics pel mig. La seva amant americana, Jennifer Arcuri, una assessora en tecnologia, va rebre una ajuda de 126.000 lliures (150.000 euros), en contra del criteri dels assessors de Johnson. A més, va tenir accés als viatges comercials de l’alcalde, que, segons Acuri, estava «entossudit» amb ella en aquella època. L’Assemblea de Londres ha reobert el cas.

Aquella va ser l’època del Johnson optimista i fresc que queia bé perquè se saltava els formalismes d’altres polítics. Sense ideologia fixa, a la recerca del seu propi interès, el Brexit va ser el gran trampolí que buscava. Va utilitzar eslògans aprofundint en la por de la immigració, la nostàlgia, la fòbia contra Europa. Turquia, va dir, estava a punt d’entrar a la Unió Europea i un milió i mig de turcs emigrarien al Regne Unit. 350 milions de lliures esterlines setmanals que anaven a Brussel·les es destinarien a la sanitat pública (NHS). Els enganys van funcionar i mai ha hagut de retre’n comptes.

Contractes sospitosos, vacances gratuïtes

Al seu exercici com a primer ministre, la displicència ha continuat sent la norma. «Té falta d’integritat en tot: en el protocol per a Irlanda del Nord, en els intents de suspendre el Parlament i en el fet d’ignorar les conclusions del Comitè d’Estàndards contra Owen Paterson», comenta Camilla Cavendich, que va ser cap de la Unitat Política a Downing Street amb David Cameron.

Johnson va intentar canviar les regles i anul·lar la sanció contra Paterson, condemnat per tràfic d’influències i haver cobrat 120.000 euros de dos laboratoris. La maniobra va provocar tant rebuig que Paterson va haver de dimitir i Johnson fer marxa enrere. Igual de tèrbols van ser els contractes d’equips de protecció durant la pandèmia, sospitosos de ser destinats a empreses amb nul·la experiència. Alex Bourne, propietari del pub que freqüentava l’exministre de Sanitat, Matt Hancok, va aconseguir-ne un de 47 milions d’euros.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El tempteig de Von der Leyen als ultres polaritza el tauler alemany

Les finances domèstiques de Johnson tampoc se salven d’irregularitats, ja que va viure unes vacances gratuïtes a l’exclusiva illa de Mosquito i en una fabulosa vila a Marbella. Del pagament per la renovació de la seva residència a Downing Street, a càrrec d’un mecenes del partit, va dir que no en sabia res fins que es va descobrir el correu en el qual li demanava diners.

El país no el perdona

Des de fa un parell de mesos, els escàndols han entrat en una altra dimensió amb les festes il·legals. Empleats, membres del Govern i la policia s’hi han vist implicats. «En dona la culpa a tothom», ha declarat un alt funcionari al ‘Sunday Times’. «Taca la gent i les institucions que entren en la seva òrbita», escriu Cavendish al ‘Financial Times’. Sonia Purnell, autora d’una biografia sobre Johnson (‘Just Boris: A Tale of Blond Ambition’), creu que aquesta vegada el país no el perdonarà. «Ha menyspreat el nostre sacrifici i el nostre dolor». La gent ha descobert un home sense empatia i un líder que creu que queda exempt de responsabilitat.