Frenesí diplomàtic per evitar la confrontació bèl·lica a Ucraïna

Els experts parlen de l’activitat diplomàtica més frenètica des de la guerra dels Balcans. La diplomàcia amb majúscules entra en una altra setmana decisiva amb l’últim objectiu d’evitar la confrontació bèl·lica en territori ucraïnès i amb el precedent de múltiples reunions l’últim mes que han servit més aviat de poc. Els ministres d’Exteriors de la UE tenen previst entrevistar-se dilluns amb el secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, sobre els últims contactes que el nord-americà ha mantingut amb Rússia sobre el contenciós amb Ucraïna.

En particular, el que Blinken va mantenir divendres a Ginebra amb el cap de la diplomàcia russa, Serguei Lavrov, per abordar el reforç militar rus a la frontera ucraïnesa, en què es va comprometre a presentar per escrit una resposta a les demandes de Rússia perquè l’OTAN no continuï ampliant-se a prop de les seves fronteres.

Observadora del frenesí diplomàtic entre els EUA i Rússia, la Unió Europea (UE) no vol quedar al marge d’unes discussions que afecten la seguretat al seu propi territori, per la qual cosa convidarà Blinken a afegir-se per videoconferència a la reunió prevista dels ministres d’Exteriors perquè comparteixi la seva informació. Ho ha confirmat el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell: «L’objectiu és compartir amb els ministres de la UE el diàleg entre Rússia i els EUA i com estem avançant en la nostra reflexió sobre això».

Sancions preparades

Els ministres europeus esperen aprovar en la reunió de dilluns unes conclusions sobre la seguretat europea en què, segons fonts diplomàtiques, expressaran la «molt forta unitat internacional» davant Rússia i posaran negre sobre blanc el decàleg que va esbossar Borrell durant la trobada informal que van mantenir la setmana passada a Brest (França). Aquests deu punts reuneixen reclamacions a Moscou com el rebuig «de l’intent rus de crear esferes d’influència a Europa» similars a les d’abans de la caiguda de l’URSS, o l’advertència de sancions si ataca Ucraïna, però també la voluntat de continuar negociant amb Rússia.

La situació actual, amb milers de tropes russes preparades al costat de la frontera ucraïnesa, suposa «el repte més greu per a l’ordre de seguretat europeu des de principis dels anys 90, des del final de la guerra freda», van recordar fonts comunitàries. El 2014, quan Rússia es va annexionar il·legalment la península ucraïnesa de Crimea, la UE va poder aprovar sancions econòmiques i industrials en només 72 hores a l’estar ja preparada.

En el mateix vaivé diplomàtic, la ministra d’Afers Exteriors britànica, Liz Truss, podria visitar Moscou en el marc dels plans que estan estudiant les autoritats, ha confirmat una portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers rus, segons l’agència de notícies TASS. La visita d’un cap del Foreign Office a Moscou seria la primera des que Boris Johnson, actual primer ministre del Regne Unit, va viatjar a la capital russa el desembre del 2017. Una alta font del Ministeri de Defensa britànic va dir dissabte que el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, també havia acordat converses a Moscou amb el seu homòleg britànic, Ben Wallace.

Dubtes sobre Alemanya

Notícies relacionades

¿Per què Rússia vol envair Ucraïna? El conflicte en 5 claus

Rússia construeix una fortalesa econòmica per minimitzar l’impacte de possibles sancions

En aquest context, l’incident diplomàtic amb Ucraïna provocat per les declaracions del cap de la marina alemanya ha posat en un compromís el Govern d’Olaf Scholz, que des de la seva arribada al poder ha tingut dificultats per convèncer sobre la seva voluntat de mantenir-se ferm amb Rússia. El vicealmirall Achim Schoenbach, que va dimitir hores després que el desautoritzessin, va qualificar de «bestiesa» la idea que Rússia podria envair Ucraïna i va considerar que Vladimir Putin «probablement mereix» respecte.

Malgrat la seva destitució forçada, la irritació de Kíev continua sent molt gran, alimentada a més per la negativa de Berlín a proporcionar-li armes. Mentre els Estats Units, el Regne Unit i els països bàltics anunciaran l’enviament d’armes a Ucraïna, Berlín considera que aquesta forma de recolzament només exacerbaria les tensions.