Un tongalès de 57 anys sobreviu 27 hores a l’aigua després de ser arrossegat pel tsunami

Un fuster jubilat de 57 anys amb problemes de mobilitat va sobreviure al devastador tsunami que va patir Tonga el cap de setmana passat després de ser arrossegat per una onada i resistir al mar durant 27 hores. Lisala Folau, un dels 60 habitants de l’illa d’Atata, va ser arrossegat al mar pel tsunami poc després de rebre l’alerta de les autoritats, segons ell mateix va explicar en una entrevista de ràdio difosa aquest dijous pel canal de Tonga Broadcom Broadcasting. Tot i que estava previngut i es va refugiar amb altres familiars dalt d’un arbre, va baixar massa aviat creient que el perill havia passat i una onada se’l va emportar.

«Tingui en compte que estic discapacitat. No puc caminar bé, i quan ho faig crec que fins i tot un nadó pot anar més ràpid que jo», va declarar, segons la traducció publicada a Facebook per un redactor de Broadcom Broadcasting. El fuster jubilat va afirmar que en aquell moment va decidir no contestar als crits del seu fill, ja que temia que aquest posés la seva pròpia vida en perill al tirar-se a l’aigua per rescatar-lo, i va decidir deixar-se emportar pel corrent marí per mirar de sobreviure. «Simplement vaig flotar, mentre em colpejaven les grans onades que arribaven», va dir el supervivent, que va arribar a l’illa de Tongatapu, a 7,5 quilòmetres d’Atata, 27 hores després que el mar l’arrossegués.

Atata ha sigut una de les petites illes completament destruïdes pel tsunami, provocat per la descomunal erupció del volcà submarí Hunga Tonga Hunga Ha’apa, la més violenta registrada al planeta en les tres últimes dècades. La història de Folau és un dels primers testimonis directes de la tragèdia que arriba als mitjans després que el país hagi passat cinc dies pràcticament incomunicat per la ruptura d’un cable submarí essencial per a la línia telefònica i les connexions d’internet. De moment s’ha registrat la mort de tres persones a Tonga pel desastre, tot i que els danys no han sigut quantificats encara a causa de la incomunicació de bona part de les seves 169 illes i a la dificultat dels equips de rescat per accedir als llocs més afectats.

Arriba l’ajuda humanitària

Mentrestant, l’arxipèlag intenta recuperar a poc a poc la normalitat. Aquest dijous han arribat els primers avions amb ajuda humanitària. «¡Ha aterrat!», va exclamar el ministre australià de Desenvolupament Internacional i encarregat de les relacions amb el Pacífic, Zed Seselja, quan va tocar terra el primer dels avions C-17 enviats per Austràlia «portant molts insummes humanitaris molt necessaris». Nova Zelanda va confirmar que el seu Hercules C-130 també va aterrar a l’illa. La ministra de Relacions Exteriors de Nova Zelanda, Nanaia Mahuta, va indicar que l’aeronau va portar contenidors d’aigua, equips per a albergs temporals, generadors elèctrics i articles d’higiene i de comunicacions.

Notícies relacionades

El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»

Israel respon a la represàlia de l'Iran i l'intercanvi de míssils i bombardejos s'empitjora

El Japó també va anunciar que enviarà dos avions C-130 amb ajuda, i altres països com la Xina i França han mostrat la seva disposició a ajudar. Tantmateix, els estrictes protocols anticovid que han mantingut l’arxipèlag lliure de contagis impliquen que els enviaments han de ser entregats sense contacte. A més dels enviaments aeris, tant Austràlia com Nova Zelanda van enviar dos vaixells militars cap a l’arxipèlag amb reserves d’aigua i una planta dessalinitzadora amb capacitat de filtrar 70.000 litres diaris. La seva arribada està prevista divendres.

Més del 80% dels 100.000 habitants de Tonga es van veure afectats pel desastre segons l’ONU, i l’aigua potable és una de les necessitats més urgents, ja que les cendres de l’erupció volcànica han contaminat les reserves de l’arxipèlag.