L’intent de Biden de protegir el dret al vot s’estavella al Senat

L’últim intent del president nord-americà, Joe Biden, per protegir el dret al vot va naufragar aquest dimecres al Senat a causa del bloqueig unànime de l’oposició republicana i les divisions dins del seu propi partit.

Primer, els republicans es van negar a considerar la gran reforma electoral de Biden utilitzant una maniobra anomenada filibusterisme i que permet impedir el debat de qualsevol mesura si no es reuneix un mínim de 60 vots. Hores més tard, el líder dels demòcrates al Senat, Chuck Schumer, va proposar un canvi en les regles d’aquesta cambra per restar poder al filibusterisme i aconseguir que la mesura fos debatuda. No obstant, com es predeia, no va aconseguir reunir el recolzament que necessitava entre les seves files. Els senadors demòcrates Kyrsten Sinema, d’Arizona, i Joe Manchin, de Virgínia Occidental, es van unir als republicans i van votar en contra de canviar les regles del joc. El bloqueig republicà i les diferències internes entre els demòcrates suposen un revés per a Biden, que aquest dijous fa un any en el poder.

El projecte que els demòcrates volien aprovar al Senat hauria garantit el dret a la votació anticipada i el vot per correu, a més d’establir que el dia de les eleccions sigui un dia festiu nacional, cosa que podria augmentar la participació, ja que els EUA sempre celebren els comicis un dimarts laborable de novembre. Així mateix, permetria al Departament de Justícia supervisar qualsevol canvi que es faci a les lleis electorals en estats que tenen un historial de discriminació contra les minories racials.

Vuit hores en fila per poder votar

El senador afroamericà de Geòrgia, Raphael Warnock, el càrrec del qual podria estar en perill per les restriccions al vot aprovades al seu estat, va fer un emocionant discurs a l’hemicicle i va considerar que el dia d’avui té un caire «moral» per als EUA i va avisar que passarà als llibres d’història. Va narrar com una dona anomenada Verona li va explicar que va haver d’esperar en fila durant vuit hores sota la pluja per poder votar en les eleccions de novembre del 2020 i va explicar com alguns estudiants d’universitat van decidir no anar a les urnes perquè no volien perdre classes. «Aquestes són les conseqüències de les lleis que s’estan aprovat a Geòrgia i a tota la nació», va manifestar Warnock, que va ser pastor en una església d’Atlanta on va predicar el líder dels drets civils Martin Luther King, assassinat el 1968. Els fills de King, juntament amb altres líders dels drets civils, han estat pressionant en els últims dies al Senat perquè posi fi a les restriccions al vot que perjudiquen les minories i la població amb menys recursos, que ja acudeix en menor proporció a les urnes.

Biden, «profundament decebut»

Biden, per la seva part, va dir en un missatge a Twitter que se sentia «profundament decebut» pel fracàs de la seva gran reforma electoral. «Estic profundament decebut que el Senat no hagi defensat la nostra democràcia. Estic decebut, però no descoratjat», va manifestar el mandatari. No obstant, va prometre que continuarà impulsant canvis que permetin protegir el dret al sufragi als Estats Units i va tornar a posicionar-se a favor d’una modificació de les regles del Senat per restar poder al filibusterisme, una cosa que s’havia resistit a demanar fins fa uns dies.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

La vicepresidenta dels EUA, Kamala Harris, que exerceix de presidenta del Senat, va acudir a la votació en un senyal de la importància que l’Administració dona al tema. En declaracions a la premsa, va prometre que ni ella ni el president «tiraran la tovallola» i va assegurar que protegir el dret al vot és «fonamental» per a la democràcia nord-americana.

Les teories conspiradores de Trump

L’actual batalla sobre el dret al vot es produeix perquè als Estats Units no hi ha un sistema electoral central i cada estat fixa les seves pròpies normes electorals. Durant la pandèmia, molts territoris van flexibilitzar els requisits per votar per correu o per avançat, cosa que va provocar un rècord de participació en els comicis del 2020 i va alimentar teories de conspiració del llavors president, Donald Trump (2017-2021), i els seus seguidors sobre un presumpte frau massiu a les urnes, desestimat pels tribunals per falta de proves. En reacció, els republicans han aprovat durant l’últim any 33 lleis en 19 estats que limiten el sufragi. Algunes d’aquestes lleis fan més difícil el vot per correu, escurcen els terminis per acudir per avançat a les urnes i fins i tot penalitzen donar aigua o menjar als qui esperen llargues hores en fila per exercir el seu dret.