Arresten els primers acusats de sedició per l’assalt al Capitoli

  • Un dels detinguts és el líder d’Oath Keepers, una formació d’ultradreta nord-americana

Arresten els primers acusats de sedició per l’assalt al Capitoli
4
Es llegeix en minuts
EFE

Un any i una setmana després que es produís l’assalt al Capitoli dels Estats Units, van ser detinguts aquest dijous els primers imputats per conspirar per a la sedició en aquest cas, un delicte que segons el Codi Penal nord-americà comporta condemnes de fins a vint anys de presó. Entre els detinguts hi ha Stewart Rhodes, el líder i fundador d’una de les principals organitzacions d’ultradreta del país, Oath Keepers (‘els guardians del jurament’). En un comunicat, el Departament de Justícia dels EUA va anunciar l’arrest de Rhodes, de 56 anys, a la localitat texana de Little Elm dijous al matí i d’unes deu persones més en diferents punts del país. Fins a aquestes detencions hi havia 725 persones imputades per l’assalt a la seu del Congrés dels EUA, segons les dades aportades fa dos dies pel Departament de Justícia.

El 6 de gener del 2021 una turba de seguidors de l’expresident Donald Trump (2017-2021) va irrompre al Capitoli quan se celebrava una sessió conjunta de les cambres per ratificar la victòria del demòcrata i ara mandatari, Joe Biden, en els comicis del novembre anterior. Poc abans, Trump va pronunciar un discurs incendiari des de la Casa Blanca, on va animar els seus seguidors a marxar cap al Capitoli enmig de les seves acusacions infundades que els demòcrates van cometre un frau electoral en aquesta votació.

Aquesta és la primera vegada que s’acusa formalment Rhodes davant la Justícia pels successos del 6 de gener i és també la primera vegada que s’imputen presumptes implicats en l’assalt –que es va cobrar la vida de cinc persones– pel càrrec de conspiració per a la sedició. El professor de Dret de la Universitat de Nova York Stephen Gillers va remarcar a EFE que el càrrec de conspiració per a la sedició és «el més seriós» de tots els que s’han imputat fins ara, i implica que els detinguts són acusats d’haver planejat «deslliurar una guerra» contra el Govern i «enderrocar-lo». No importa ja si aquestes persones van entrar o no al Capitoli –Rhodes sempre ha dit que no ho va fer–, perquè se’ls acusa d’haver planejat aquell atac, va afegir. L’acusació d’avui demostra, segons l’opinió de Gillers, que la investigació que s’està portant a terme és «molt més detallada» del que cabria esperar fins ara i fa pensar que molts dels detinguts anteriorment han col·laborat amb la Justícia per ajudar a aclarir els fets i alhora rebre condemnes menors. L’expert creu que alguns dels acusats aquest dijous es prestaran també a col·laborar per evitar passar vint anys en una presó federal. Fins i tot, va apuntar a EFE, els pot animar a proveir informació que impliqui membres de l’Administració de Trump.

Segons el comunicat de Justícia, Rhodes i la resta de detinguts aquest dijous van conspirar després de les eleccions presidencials dels EUA del 3 de novembre del 2020, que va guanyar Biden, per «oposar-se per la força a l’execució de les lleis que regeixen la transferència de poder presidencial». Així, d’acord amb l’acusació, des de finals de desembre del 2020 els imputats es van coordinar entre ells mitjançant comunicacions encriptades per mitjà d’aplicacions privades i van planejar el seu viatge a la capital, Washington, per al dia en què es ratificaven els resultats electorals –el 6 de gener–.

Rhodes i els seus companys van fer plans per portar armes a la zona amb què recolzar l’operació. Els Oath Keepers són una organització «poc estructurada» en paraules del Departament de Justícia, vinculada a les milícies ciutadanes i que, tot i que accepta qualsevol persona com a membre, centra les tasques de reclutament en exmilitars, policies i personal de primers auxilis.

Notícies relacionades

Fins ara, l’Oficina del Fiscal Federal per al Districte de Colúmbia ha presentat càrrecs contra més de 700 persones, residents arreu dels EUA, per delictes que van des d’atacar físicament policies fins a impedir l’exercici de les seves funcions, passant per destruir propietat del Govern i entrar en un edifici d’accés restringit. La condemna més alta emesa fins a la data –donada a conèixer el 17 de desembre– va recaure sobre un home que va atacar agents de policia amb un extintor i que va ser sentenciat a cinc anys i tres mesos de presó.

Les detencions es produeixen un mes després que el fiscal general del Districte de Colúmbia, Karl Racine, anunciés una demanda contra Oath Keepers i un altre grup ultradretà, Proud Boys, per l’assalt al Capitoli, en què cinc persones van morir i prop de 140 agents van ser agredits. Amb aquesta demanda el fiscal considerava aquestes organitzacions responsables dels fets, que va arribar a comparar amb els atacs de l’11 de setembre del 2001. «Però aquesta vegada –va lamentar llavors Racine–, els nostres propis ciutadans estaven entossudits a destruir les llibertats i els ideals sobre els quals es va fundar el nostre país».