Persecució i fustigació

La principal oenagé de drets humans d’Egipte tanca per l’assetjament del règim

  • La històrica Xarxa Àrab d’Informació sobre Drets Humans, de les poques independents del país, suspèn les seves activitats «davant l’absència del mínim indispensable d’estat de dret»

  • Les organitzacions egípcies en favor dels drets humans s’enfronten a amenaces, empresonaments i bloquejos

La principal oenagé de drets humans d’Egipte tanca per l’assetjament del règim

REUTERS

3
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

«Davant l’absència del mínim indispensable d’estat de dret i de respecte als drets humans, la Xarxa Àrab d’Informació sobre Drets Humans decideix suspendre les seves activitats». Amb una declaració tan contundent, la històrica ANHRI (per les seves sigles en anglès), una de les poques organitzacions independents que sobrevivien a Egipte, ha optat per dissoldre’s. El seu forçat adeu ha posat de manifest la crítica situació que viuen les oenagés a l’Egipte del president del país, el mariscal Abdel Fattah al-Sisi. Persecució, fustigació, amenaces i presó són el panorama a què s’enfronten aquestes organitzacions per continuar denunciant les incessants violacions de drets humans.

Des del cop d’Estat que el va catapultar a la presidència el 2013, Al-Sisi ha portat a terme una repressió a gran escala contra la dissidència, els crítics contra el Govern i els islamistes dels Germans Musulmans. Organitzacions, com ANHRI, que treballen per monitorar i encausar el Govern egipci per les seves mesures autoritàries també estan sent perseguides. El 2019, la llei d’oenagés va imposar severes restriccions a aquestes institucions independents i a la participació civil. Sotmet les organitzacions a costosos controls de seguretat i vigilància. 

«Aquesta llei faculta el Govern per denegar el registre a organitzacions independents de drets humans per motius vagues», afirmen 18 oenagés internacionals en una carta enviada a les autoritats egípcies exigint la derogació d’aquesta llei. «Només s’autoritzen les tasques de ‘desenvolupament social’ alineades amb els plans del Govern, i es prohibeix qualsevol tasca cívica que les autoritats considerin ‘política’, o que atempti contra l’ordre públic o la moral», denuncien grups com Amnistia Internacional i Drets Euromediterranis. 

La proliferació de noves oenagés a Egipte les ha convertit en ONGG, «organitzacions no governamentals governamentals» com explica ANHRI en el seu últim comunicat. «Creen una imatge falsa de la situació dels drets humans i participen en les violacions i difamació contra les poques organitzacions independents que queden», apunta. Milers de persones s’esllangueixen a les presons egípcies sota una detenció preventiva prolongada, entre les quals es compten periodistes, defensors dels drets humans, polítics, advocats, activistes i fins i tot influencers.

65.000 detinguts

Segons organitzacions de drets humans, unes 65.000 persones han sigut detingudes per motius polítics des del 2013. A moltes se les acusa de recolzar activitats terroristes o difondre notícies falses per justificar les seves detencions preventives. Després de l’arribada del president dels Estats Units, Joe Biden, al poder, Al-Sisi va decidir llançar el mes de setembre passat una estratègia nacional de drets humans. Un mes després, va aixecar l’estat d’emergència que asfixiava el país des de l’abril del 2017. Sota aquest decret, tenia una autoritat absoluta per reprimir protestes i empresonar dissidents.

Però activistes des de l’exili i la clandestinitat a Egipte van apuntar que aquests només eren canvis cosmètics. «Les autoritats continuen detenint arbitràriament defensors dels drets humans i treballadors de la societat civil en condicions de detenció miserables i punitives, i sotmeten d’altres a procediments injustos, fins i tot per tribunals d’emergència», denuncien les 18 oenagés. Aquesta nova estratègia d’Al-Sisi respon al canvi a la Casa Blanca. Ja no hi és Donald Trump, que el considerava el seu «dictador favorit» i li va donar carta blanca durant tota la seva legislatura.

«Esperança i confiança»

Notícies relacionades

El Departament d’Estat va anunciar al setembre que retindria el 10% dels 1.300 milions de dòlars anuals en ajuda militar a causa de les seves preocupacions pels drets humans. Una retallada que les oenagés de drets humans van considerar del tot insuficient.

«Estem plens d’esperança i confiança que algun dia aquesta fase fosca de la història d’Egipte, que està inundada de violacions i l’absència de la llei, arribarà a la fi», conclou el comunicat de l’ANHRI. En els seus 18 anys d’existència, els treballadors d’aquesta oenagé independent han sigut arrestats, agredits, sotmesos a robatoris i a citacions il·legals. Però encara confien en el futur: «Fins que arribi el dia, continuarem treballant com a individus per construir un Egipte lliure de presoners de consciència, opressió i impunitat».