Hongria celebrarà eleccions legislatives el pròxim 3 d’abril

Hongria celebrarà eleccions legislatives el pròxim 3 d’abril, segons ha anunciat avui el president del país, János Áder. Els comicis suposen un nou desafiament per al primer ministre, Viktor Orbán, que arriba a aquesta cita aparentment amb menys garanties que les anteriors. Per primera vegada des que va assumir el poder, el 2010, el polític nacionalista conservador i el seu partit Fidesz s’enfrontaran a un front unit de partits d’oposició. S’espera una renyida disputa, segons indiquen els sondejos.

Aquests comicis tenen també rellevància a nivell de la UE, ja que Orbán ha endurit en aquests últims anys el seu pols amb Brussel·les, amb xocs clars en matèria de defensa dels drets de la comunitat LGTBI o política migratòria, entre altres qüestions

L’aliança opositora que intentarà desbancar del poder Orbán està formada per la Coalició Democràtica, els socialistes, els liberals i el partit Jobbik, abans d’extrema dreta i que ara ha girat cap al centredreta. Al capdavant d’aquesta heterogènia aliança hi ha Peter Marki-Zay, que el 2018 va aconseguir guanyar les eleccions municipals a la ciutat agrícola de Hodmezovasarhely, llavors en mans del Fidesz.

Desesperats pel canvi

Notícies relacionades

Un Hezbol·là debilitat es planteja el seu futur al Líban

El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza

Malgrat que les enquestes encara situen el partit d’Orbán lleugerament per davant de l’aliança opositora, el Fidesz s’arrisca a perdre la majoria de dos terços que sí que va aconseguir en les últimes tres eleccions. El Parlament que surti d’aquestes eleccions serà l’encarregat de designar el nou primer ministre. Marki-Zay assegura tenir la capacitat d’unir tots aquells votants que estan desesperats pel canvi. Però no tindrà fàcil mantenir la unitat d’una coalició formada per sis partits.

Coincidint amb les eleccions legislatives, la ciutadania hongaresa s’haurà de pronunciar també en referèndum sobre la difusió de continguts LGTBI en centres educatius. Els electors hauran de respondre a quatre preguntes sobre la restricció de contingut LGTBI a menors d’edat, amb una bateria de preguntes que al·ludeixen també a la suposada promoció dels tractaments de reassignació de gènere entre nens. El Govern ha apel·lat al dret dels pares de decidir l’educació dels fills per justificar aquest tipus de mesures, malgrat el recel mostrat des de Brussel·les.